La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

El PP valencià revifa la xenofòbia anticatalanista en veure perillar el seu domini politic al País Valencià.

El passat 10 de gener el diari Las Provincias, òrgan oficiós de la dreta “blavenciana”, publicava a la seua portada digital la notícia que el Partit Popular de la “Comunitat” Valenciana tornava a la càrrega amb la seua pretensió de prohibir la utilització del terme “País Valencià” en documents oficials.

La proposició, que no va arribar a plantejar-se en l’anterior període de sessions, tindria ara prioritat en el debat parlamentari, i per això s’havia demanat la seua tramitació per via d’urgència.
I per això, segons assenyalava el citat diari, el portaveu del PP, Jorge Bellver, ja havia anunciat que aquesta seria una de les primeres iniciatives que es durien a terme. “Els populars, davant l’ofensiva sobiranista catalana, van reivindicar els senyals d’identitat de la Comunitat”, es podia llegir al diari.

Però aquesta hilarant situació ja l’hem viscut moltes voltes anteriorment… 

Al meu entendre, l’obstinació del PP valencià de traure a la llum novament el tema del “perill” que corren les suposades senyals d’identitat valencianes, per tal de tornar a agitar l’etern fantasma de l’anticatalanisme i, d’aquesta manera, revifar el sentiment de catalanofòbia latent entre certs sectors espanyolistes existents a València, ha de respondre a una estratègia calculada davant les alarmes roges que han d’haver-se encès a la seu del carrer Quart de València arran dels darrers sondejs electorals publicats en determinats mitjans d’informació, i en els quals s’assenyalava que el PP perdia la majoria absoluta del Parlament valencià i que els partits de l’esquerra nacionalista valenciana, EUPV i Compromís, pràcticament doblaven la seua intenció de vot.

Si a açò afegim la, espere, propera reemissió de la TV3 a través dels repetidors d’ACPV després de la sentència del Tribunal Suprem, l’avanç sobiranista que s’està produint a Catalunya que podria provocar un cert efecte “contagi” entre certs sectors polítics i socials valencians, i les “ententes” que sembla que s’estan produint entre PSPV, EUPV i Compromís amb vistes a la fomació d’un hipotètic “tripartit” que desbancaria del poder el PP a les pròximes eleccions autonòmiques (en cas que les enquestes no erraren els resultats), el PP ha interpretat que s’està formant un “còctel” explosiu, molt lesiu per als seus interessos partidistes, que necessita ser desactivat.

I quina ha estat la “medicina” habitual que els sectors més espanyolistes i reaccionaris de la societat valenciana han emprat per intentar frenar qualsevol tipus d’avanç polític, social i cultural que no pogueren manejar al seu capritx?

La resposta és clara: la xenofòbia anticatalanista.

Aquesta ha estat sempre l’arma perfecta que els ha ajudat a aconseguir els seus objectius, i que, per descomptat, estan disposats a fer ús les voltes què calga per tal de fer front a la situació de canvi polític i social que, afortunadament, sembla s’està produint al País Valencià.

Patraix, València (L’Horta), a 13 de gener de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent