La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El País Valencià engega el Dret a decidir.
Ahir al vespre va tindre lloc al teatre de la Societat Coral del Micalet de València la presentació de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, el que es pot considerar la seua posada de llarg.
No és la primera vegada que havia sentit allò de que determinats esdeveniments socials o polítics que històricament havia succeït al Principat, tard o d’hora es veien reflectits en la realitat del País Valencià. I en aquest cas, salvant les distàncies i posant al seu lloc la diferència de magnitud quantitativa (que no qualitativa) que poden separar els processos reivindicatius sobre el Dret a decidir en ambdós territoris, la dita sembla haver-se passat al fet i haver-se complert.
Perquè l’enorme força reivindicativa pel Dret a decidir existent des de fa anys al Principat s’ha vist per fi reflectida en la societat civil valenciana amb la creació d’un projecte que, encara en el seu tret d’eixida, pretén recuperar la capacitat d’auto-organització política dels valencians i inculcar a la letàrgica societat valenciana l’aspiració decidida de construir una República Valenciana democràtica, lliure i sobirana.
Aquest projecte, que va nàixer al Cap i casal el passat maig d’enguany sota la campanya “Dret a Decidir del País Valencià”, va sumar ben des del principi el suport d’un bon grapat de persones i de personalitats provinents de diferents àmbits de la societat valenciana, des de diputats de les Corts Valencianes i líders de forces polítiques, fins a persones del món universitari, de la cultura, dels moviments socials, sindicalistes, professionals i persones treballadores en general de tots els àmbits i ocupacions, així com molts estudiants.
Actualment el manifest compta ja amb unes 1.000 adhesions, segons la pròpia organització.
La primera posada en escena pública d’aquesta plataforma cívica tingué lloc el passat 22 d’agost amb la celebració d’una xarrada-debat a Prada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (vaig fer una ressenya de l’acte al meu post: “El Dret a decidir del País Valencià a la Universitat Catalana d’Estiu: “El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure” -http://blocs.mesvilaweb.cat/node/edit/id/250246-).
Ahir primer d’octubre la Plataforma es va presentar en un acte públic al Teatre Micalet de València davant de més de 250 persones que allà ens varem arreplegar.
Durant l’acte es van alternar la lectura de poemes (per homenatjar les persones veteranes que han mantingut viva la flama del valencianisme al llarg dels difícils temps de foscor i repressió del franquisme), les actuacions musicals de la Colla de dolçaines i tabalets Estrella Roja de Benimaclet, Vladi et són petit orchestre, Enric Cassassús, Miquel Gil i Feliu Ventura i la lectura del manifest de la Plataforma a càrrec de quatre destacades veus femenines amb les que es volgué representar una lectura “polifònica” que reflectíra les diferents sensibilitats que s’hi han adherit: l’escriptora Gemma Pasqual, Belén Agulló, germana de Guillem Agulló, assassinat el 1993 per una banda de feixistes, la professora universitària, activista feminista i animalista Encarna Canet i la periodista Tona Català, activista i dona d’Enric Morera.
La portaveu del col.lectiu va posar l’èmfasi durant l’acte en la necessitat de la recuperació de la capacitat d’auto-organització política dels valencians, en la necessitat de constituir-nos definitivament en l’eix de les decisions de les nostres polítiques econòmiques, polítiques, socials i lingüístiques, arran de l’anorreament històric que viu el País Valencià com a societat i cultura des de fa segles i que ens ha condemnat a l’espoli econòmic i social, a patir les agressions a la nostra llengua i a que és veja la nostra cultura com minoritària, folklòrica i residual.
“Ciutadania no és el mateix que nacionalitat“, es va assenyalar durant l’acte. Els valencians som ciutadans espanyols, però no som de nacionalitat espanyola.
Tal com va assenyalar el cantant Feliu Ventura durant el seu recital, el Dret a Decidir no pot ser un objectiu, sinó una eina que ens farà lliures com a individus i com a poble.
L’acte va acabar amb la interpretació de l’Estaca i de la Muixeranga per part d’una representació de quatre dolçainers i tabaleters de l’Estrela Roja de Benimaclet.
A la nova pàgina web de la plataforma (http://www.peldretadecidir.cat) podeu llegir i adherir-vos al manifest, així com conèixer les properes activitats previstes per donar a conèixer aquest encoratjador projecte arreu de tota la geografia valenciana.
Patraix, València, a 2 d’octubre de 2013.