La paella mecànica

El primer de gener el President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra va dirigir a tots els valencians el seu discurs d’Any nou.

La valoració de ell que puc fer globalment no pot ser qualificada d’altra manera més que de decebedor, tot i haver advertit  bones intencions i algunes (poques) coses positives, però que queden enfosquides en un discurs que reflecteix globalment una evident manca d’idees, de propostes concretes i de credibilitat.

Com acabe d’esmentar, determinats conceptes, propòsits i objectius esmentats per Alberto Fabra en el seu discurs em van resultar francament positius, com ara el de cercar una unió de forces amb l’objectiu d’aconseguir “un finançament just”… el de “recuperar la bona imatge del nostre territori”, el de seguir persistint en la “execució del Corredor mediterrani “… el de l’elaboració d'”una agenda reformista” centrada en els sectors productius… el de marcar com a objectiu “Reactivar l’economia i consolidar la nova administració”… o el de fer una crida a “totes les institucions, partits polítics i agents econòmics i socials” per “convidar” a “signar un acord per la Comunitat Valenciana en un marc de consens”.

No obstant aquestes bones paraules, moltes línies de treball que són absolutament imprescindibles escometre per tal d’aconseguir eixir del pou econòmic i social en què ens trobem, no van ser ni tan sols insinuades, i els bons propòsits i objectius que va esmentar no van ser cap d’ells acompanyats de propostes concretes que els feren mitjanament creïbles.

Perquè, efectivament, al Molt Honorable President se li “van oblidar” esmentar alguns “xicotets” detalls “sense importància”, tals com:

– Quina actitud pensa adoptar davant el govern espanyol per taponar els badalls que dessagnen econòmicament el País des de fa dècades, tal com ara l’espoli fiscal (que suposa uns de 6.500 milions d’euros anuals) i el subfinançament crònics (per al 2013 els Pressupostos Generals de l’Estat redueixen en un 35% la Inversió consignada aquest any per al nostre País, concretament a 128 € per habitant, 98 € menys que la mitjana espanyola que és situa en 225 €).

La urgència de taponar aquestes sagnants ferides la dóna l’escruixidora xifra de 8.561 milions de fons propis en negatiu que té la Generalitat Valenciana, segons va revelar el passat desembre la Sindicatura de Comptes.

La solució a aquesta sagnia es diu Hisenda pròpia, o Concert econòmic, diga-li vostè, senyor President, com vulga.

– Com pensa recuperar la “bona imatge” del País, si es nega a fer una neteja exemplar de diputats de les Corts del seu propi partit, nou d’ells imputats formalment en casos relacionats amb delictes de corrupció.
Ara mateix som el segon territori de l’estat espanyol, després de Balears, amb major índex de corrupció.

– Com pensa impulsar la política industrial valenciana fins aplegar a l’objectiu declarat del 20% de PIB industrial per al 2020, si no s’estableix una política de suports públics a empreses per inversions en R+D+i… o si no es creen, per exemple, unitats tecnològiques públic-privades al servei de sectors industrials que tradicionalment han despuntat en el teixit productiu valencià (com ara el moble, la ceràmica, la indústria metal.lomecànica, el tèxtil, la joguina, el calcer, el sector agroalimentari, etc…), i a més amb una alta capacitat i vocació exportadores.

– Com pensa estimular la competitivitat internacional de les empreses valencianes, sense fomentar polítiques industrials que ajuden a crear, per exemple, clústers industrials, que no són altra cosa mes que concentracions territorials d’empreses i institucions interconnectades en un camp o sector productiu particular, el que està demostrat redunda en l’augment de la productivitat de les empreses del grup, impulsa la innovació i estimula la creació de noves empreses del sector.

Exemples a l’Estat espanyol tenim a Madrid el Madrid Network, una xarxa de clústers que agrupa 12 sectors industrials com automoció, salut, energies renovables, finances, disseny gràfic, etc. i quatre Parcs tecnològics associats a Universitats formant una xarxa de quasi 400 empreses, o a Barcelona el 22@Barcelona, districte de la innovació on es concentra un elevat nombre d’empreses de sectors emergents com són el TIC, Media, Tecnologies Mèdiques i Energia.

– Com pensa estimular polítiques enfocades a l’exportació i a la internacionalització centrades en activitats que creen valor afegit, per a les quals són imprescindibles una alta qualificació de personal i una elevada inversió en R+D+i, si les seues retallades neoliberals en educació, formació i polítiques d’R+D+i ens han situat al furgó de cua de despesa de l’Estat espanyol.

– Perquè aplaudeix el succedani del tercer carril ara proposat pel govern espanyol per substituir (temporalment, diuen…) el Corredor mediterrani (que és el que realment vol i ha estat aprovat per la UE), la qual cosa, si bé permetrà que per una sola via circulen ferrocarrils amb amplada ibèrica i europea, no possibilitarà que és dissocie el transport de mercaderies del de passatgers. I això, sobre unes vies que tenim molt saturades de trens regionals i de rodalia, representarà un greu problema perquè no deixarà espai ni temps per a la circulació de mercaderies, de manera que aquestes continuaran essent transportades com fins ara, es a dir, només a la nit, quan no passen ni regionals ni trens de rodalia… és a dir, un importantíssim entrebanc amb el consentiment i aplaudiment del President.

– Com pensa finançar la recuperació de l’empresariat valencià, si no hi ha cap pla per a recuperar o construir un conglomerat financer propi, enfocat a sostindre i estimular la nostra economia productiva, a semblança per exemple de la Corporació financera del País Valencià, institució que en els anys 1980 van intentar crear empresaris i banquers valencians, encapçalats per Emilio Attard, però que per aquell temps el Banc d’Espanya no va autoritzar.

– Com pensa millorar el funcionament i gestió de l’administració valenciana, si no preveu definir un model territorial intern i unes estructures administratives i polítiques més eficaces, per exemple el basat en les comarques, tal i com va fer allà pels anys 1980 el aleshores president de la Diputació de València Manuel Girona, que va impulsar un ampli debat sobre la comarcalització del territori valencià, arribant a manifestar que li hauria agradat ser el darrer president de la Diputació (i, no obstant això, 30 anys després continuem tenint Diputacions però no comarques!).

– Com pensa fer de la llengua pròpia un instrument i un model d’integració, de comunicació, de cultura i un model de riquesa per als nouvinguts.

– Etc, etc, etc, etc, etc, …

Senyor President, el País Valencià necessita de reformes, de propostes i d’actituds radicals per eixir del pou profund en què, primer el govern autonòmic del PSOE-PSPV i després els successius del PP, en combinació amb els diferents governs a Madrid, han ficat al País Valencià.

Per cert, quan pensa deixar d’anar agenollat ??i amb el cap cot a Madrid, a veure a Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro, per canviar radicalment d’actitud i fer un fort cop de puny allà sobre la taula per tal d’exigir justícia i reparació per tants anys de discriminació i d’espoliació financers que porta patint el poble valencià?

Per quan tot això, senyor Fabra???

Vergonya i dignitat, senyor President, vergonya i dignitat…!

Patraix, València (L’Horta), a 3 de gener de 2013.