La paella mecànica

És el que ens faltava ja als valencians. A més de tindre corruptes i imputats en el govern de la Generalitat, ara els tenim també amb la síndrome de Peter Pan.

De una manera una mica socarrona, ara vos explicaré el perquè.

La setmana passada el Conseller d’Economia, Indústria i Comerç del País Valencià, Máximo Buch, va respondre a unes preguntes que li va realitzar un empresari durant la clausura d’una trobada empresarial celebrat a Fira València “Internacionalització amb marca: claus per a la competitivitat”, al que van participar representants de firmes com Porcelanosa, Lladró, Keraben, Fermax, Mustang, Pikolinos, Gioseppo, Dulcesol, Profiltek, Istobal, Vicente Gandia o Power Electronics.

El Conseller va respondre a l’empresari que considerava clau per restablir la imatge del País Valencià que “es recupere la confiança en el sector públic mitjançant la puntualitat en el pagament. Ningú es pren seriosament a un morós i ara mateix l’Administració pública (valenciana) és morosa perquè paga, però ho fa a 600 dies o més“.
Va considerar que tot i els esforços actuals per recuperar la confiança, “el canvi més rellevant” amb vista a restablir la imatge de l’autonomia es produirà quan comencen a “pagar com toca. L’important és pagar com toca“, va recalcar.

Segons la seua opinió, és fonamental resoldre els problemes financers de l’Administració, ja que “generen una pèssima imatge” amb “gent protestant” i “gent que no cobra“, punt en el qual va al.ludir al tancament de farmàcies i als impagaments a instituts tecnològics.

A més va assenyalar que la Generalitat “ho està fent bé, però és com el xiquet revoltós que el professor li pren mania i encara que faça els deures i se sent a la primera fila, ja li té mania“.

Aquesta afirmació feta pel Conseller d’Economia, quan parla d’un “xiquet revoltós a qui el seu professor li ha pres mania” (sic), em va resultar com a minim, si més no, xocant, ja que era evident que el xiquet revoltós a qui es referia era ell mateix (o potser tots els valencians), i el professor, òbviament, era el govern de madrid.

Tenim un Conseller que pateix la síndrome de Peter Pan???

A més d’això, el conjunt de les seues declaracions em van resultar també especialment xocants quan vaig recordar que fa tan sols unes setmanes, el Vicepresident del Consell, José Ciscar, i l’ara dimitit i imputat Conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, li havien ensenyat les dents al govern espanyol, dient coses com que el govern valencià no estava disposat a aguantar «ni un any més aquest model de finançament», al qual varen qualificar d’intolerable i injust…
Perquè, efectivament, fa tan sols un mes els Pressupostos Generals de l’Estat que va aprovar el PP per al 2.013 reduien en un 35% la inversió consignada per al País Valencià aqueix any, tot i els esforços d’Alberto Fabra d’aconseguir 144 milions d’ euros d’inversió addicional, que el PP va despatxar amb uns ridículs i humiliants 100.000 euros.

Amb tan sols un mes de diferència, ens trobem ara unes declaracions d’un dels consellers de més pes dins del govern de la Generalitat en les què s’auto-immola i s’auto-qualifica de “xiquet revoltós” per resultar ser la valenciana l’Administració pública més morosa de tot l’estat espanyol (així apareix a les dades del Ministeri d’Hisenda fetes públiques el passat 30 d’octubre, en què es reflecteixen que el País Valencià té pendent de pagament un 13,99% del pressupost global de l’any 2012, el percentatge més alt en el conjunt de les comunitats autònomes de l’estat), però no obstant això, no fa cap menció al fet que el nostre territori siga el pitjor finançat de tot l’estat espanyol, ni tampoc a les principals causes què han provocat aquesta situació.

Perquè en el cas del País Valencià és dóna una situació inèdita al nostre entorn: que un territori amb una renda per càpita inferior a la mitjana estatal (més o menys una mica per sobre de l’entorn del 90% a l’última dècada, segons les dades del Ministeri d’Economia espanyol) no només no siga receptora, sinó que siga contribuent neta, i en quanties més que apreciables.

Ja abans de la reforma de 2002 al País Valencià era la comunitat autònoma pitjor finançada. I els posteriors canvis del sistema no han revertit aquesta “estranya” situació. Abans be, al contrari, han agreujat l’efecte.

Les xifres canten: la mitjana del conjunt 2002-2008 situa al País Valencià en el 90,20% de finançament respecte a la mitjana espanyola (només les Balears, amb el 89,08%, està per darrere), mentre que una comunitat autònoma com Cantàbria, amb una renda per càpita similar a la valenciana, rebia un finançament per habitant equivalent a un 120,56%.

I la història és repeteix amb el nou model posat en marxa el 2009.
El País Valencià, segons dades del Ministeri d’Hisenda espanyol, va obtindre aquest any finançament per uns 1.900 euros per habitant, el que representa uns 200 euros menys per habitant que la mitjana, i 600 euros menys que la comunitat millor finançada (de nou Cantàbria, amb 2.500 euros per habitant i any).

Però si el finançament autonòmic genera un brutal perjudici per als valencians, el repartiment de les inversions que fa l’Estat al nostre País acaba per rematar la feina.

Així, un territori que compta amb el 10,8% de la població del conjunt de l’Estat i que representa un 9,8% del PIB, ha rebut inversions estatals equivalents al 5,69% de la inversió total (període 1997-2000), al 6,63% (període 2001-2004), al 6,87% (període 2005-2008) i al 4,87% (període 2009-2011)!

Una dinàmica que continua i s’agreuja encara més i més en els Pressupostos generals de l’Estat per al 2013, tal i com he esmentat adés.

És a dir, que no només és transfereix a la Generalitat Valenciana menys diners que a altres per prestar els mateixos serveis, sinó que, a més, l’Estat inverteix de manera extraordinàriament garrepa i discriminatòria en el territori valencià.

Però això no és tot…

Per acabar d’arreglar-la, aquestes quantitats no només estan per sota de la mitjana sinó que també són sensiblement inferiors a les aportacions realitzades pels valencians. Les balances fiscals realitzades respecte de la situació del País Valencià mostren un dèficit d’entorn del 6% del PIB valencià, quan és te en compte l’efectiva territorialitat de les inversions… un espoli, un atracament a mà armada institucionalitzat!!!

I de quants diners parlem?

Doncs estem parlant d’uns 6.000 milions d’euros, i convé recordar que la Generalitat valenciana opera amb un pressupost anual que es situa a l’entorn dels 15.000 milions.
O, si ho volem expressar en termes de deute i dèficit de les finances valencianes, estem parlant que de l’enorme forat del Govern valencià d’un 3, 47% a 2010, hauria passat a tindré un superàvit d’un 2,85% del PIB!

Però de tot això, el senyor Màxim Buch no va dir res en les seues declaracions davant els empresaris allà reunits. Va reconèixer, sense més, ser un xiquet revoltós i la voluntat de mostrar una bona actitud per tractar d’agradar i fer canviar l’opinió que té d’ell el seu mestre, Mariano Rajoy.

Tota una demostració de vassallatge i de submissió davant la metròpoli!.

Vergonya, senyor conseller, vergonya!

Patraix, València, a 2 de desembre de 2012.