La paella mecànica

La Consellera d’Educació (sic), Formació i Ocupació de la Generalitat valenciana, María José Català, després d’assistir a la Conferència Sectorial d’Educació que va reunir despús-ahir  als consellers autonòmics i que va presidir José Ignacio Wert, va declarar que el ministre li havia transmès que la llengua i literatura valenciana “serà inclosa en l’avaluació final d’ESO i Batxillerat” i serà avaluada “en la mateixa proporció que la castellana”, tal com ella li havia sol.licitat.

En opinió de la Consellera, el Ministeri havia mostrat una actitud “molt dialogant”(sic) amb les comunitats, i a més va destacar que estava “molt satisfeta”, ja que en la reunió s’havien escoltat les sol.licituds de la “Comunitat” (no va dir quina “comunitat”, si la de veïns, la de regants, …?) i a més va confirmar que aquesta prova puntuarà “exactament igual en valencià que en castellà”.

I dit tot això, aquesta senyora es va quedar com un rellotge.

Perquè si la Consellera d’Educació valenciana, igual que Rafael Àngel Bosch, l’actual Conseller d’Educació, Cultura i Universitats del Govern dels Illes Balears, hagueren tingut un mínim de vergonya i de dignitat, haurien fet front comú amb la Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, i haurien abandonat la reunió tots plegats després d’haver fet sentir al ministre tot el què pensaven sobre el brutal atac que suposa la seua “contra-reforma” educativa cap a l’ensenyament de la llengua catalana en els nostres tres territoris.

Perquè, efectivament, l’avant-projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) és un atac directe al bilingüisme del sistema educatiu valencià i al de la resta dels territoris catalano-parlants, un atac al desenvolupament d’un plurilingüisme valencià que assegure la competència lingüística en la llengua pròpia.

Aquest avant-projecte prohibeix la immersió lingüística en valencià i obliga a augmentar la docència en castellà d’àrees no lingüístiques, relegant el català a assignatura d’especialitat, a un nivell d’obligatorietat inferior com pot ser l’ assignatura de Religió.

A més, no dóna contestació als 93.700 alumnes que optarien a l’ensenyament en valencià si hi haguera suficient oferta. Perquè prop d’un 60% de centres d’Infantil i de Primària no ofereixen cap programa bilingüe en valencià a hores d’ara, i a la Secundària el percentatge ascendeix a un 66%.

De la mateixa manera que l’avantprojecte pretén assegurar que a les famílies que demanen ensenyament monolingüe en castellà se’ls ha de garantir, també caldria assegurar als vora 100.000 alumnes que demanarien ensenyament plurilingüe en valencià que puguen escollir la seua opció.

Per tant, és clar que el que pretén el Ministeri d’Educació espanyol amb aquesta “patochada” és malbaratar recursos públics només per imposar un sistema lingüístic-ideològic i no pedagògic.

Arran de tot açò, les reaccions per part de tota la comunitat educativa valenciana a aquesta barbaritat no s’han fet esperar.

Així, la Confederació Gonzalo Anaya d’associacions de pares d’alumnes (AMPA) del País Valencià ha denunciat que aquesta reforma suposa “un atac sense precedents a l’educació pública i en valencià“, i que per garantir el domini de les dues llengües cooficials del País, les hores lectives impartides no poden tindre “proporcionalitat equilibrada“, perquè el valencià “no té la mateixa consideració i ús que el castellà“. El president de la Confederació, Tomás Sempere, ha alertat que si l’avantprojecte prospera, podria acabar amb “un treball de 29 anys de normalització lingüística a les escoles“, fet des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Així mateix, ha manifestat que espera que la Consellera d’Educació, Maria José Català, “represente a totes les famílies que, lliurement, trien el valencià com a llengua vehicular per a l’educació dels seus fills i filles” (ja hem vist com s’ha “lluït” la Consellera!)

Per la seua banda, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV) ha afirmat també en un comunicat que aquesta proposta “condemna el valencià a la desaparició“.  A més han declarat que el fet de què s’ofereixin les llengües cooficials en proporcions equilibrades “empitjora encara més” la situació de l’educació en valencià, i més després del decret de plurilingüisme aprovat pel Consell a l’agost passat.

També Escola Valenciana s’ha pronunciat en un comunicat sobre l’avantprojecte, que qualifica com un “atac directe al bilingüisme” del sistema educatiu valencià, i al “desenvolupament d’un plurilingüisme valencià que assegure la competència lingüística” en la llengua pròpia del País. A més, han censurat que el text “prohibeix la immersió lingüística en valencià, i obliga a augmentar la docència en castellà” en les matèries no lingüístiques”.

Escola Valenciana ha proposat que els exàmens de valencià, castellà i anglès siguen obligatoris en tots els nivells educatius, perquè consideren que l’avantprojecte “dóna peu a interpretar que es pot eliminar l’examen de valencià en tots els nivells educatius obligatoris. Per tant, la assignatura de valencià pot ser obligatòria, però no caldrà avaluar-la“. A més han dit que “cal assegurar als prop de 100.000 alumnes que demanarien ensenyament plurilingüe en valencià que puguen triar la seua opció“, igual que el projecte garanteix ensenyament monolingüe en castellà a les famílies que la demanen.

Però clar, demanar tot això i exigir un compromís amb la llengua pròpia a algú com Maria José Català, sembla una tasca impossible, ja què quan va ser alcaldessa de Torrent, i durant una intervenció en l’acte de proclamació dels candidats locals del PP al País Valencià el març de 2011, es va disculpar davant tot l’auditori del Palau de les Arts per si durant el seu discurs se li escapava alguna paraula en valencià, ya què tenia el “defecte” de parlar en aqueixa llengua!!!

Que es pot esperar de tota una Consellera d’Educació valenciana que va demanar disculpes per si parlava en valencià???

Perquè efectivament, la senyora Consellera d’Educació es va disculpar en públic dient que “En primer lugar os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago ruego que me perdonéis. Me perdonais, me avisais y pasaré rápidamente al castellano. Pero, no me doy cuenta, de verdad”. Uns moments abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat escridassat per tot l’auditori del PP quan havia iniciat el seu discurs en valencià … “En castellano, en castellano”, van cridar els assistents. L’alcalde es va passar ràpidament al castellà, i a continuació María José Català es va disculpar preventivament per si se li escapava alguna paraula en valencià.

Una mica de Wertgoya, senyora Consellera, una mica de Wertgonya!