La paella mecànica

Posteriorment, l’arribada de Francisco Pons primer i després de Vicente Boluda a l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), va completar aquest gir cap a la plena independència d’actuació i de declaracions públiques dels empresaris valencians, que deixaven a la fi d’anar a remolc del Consell.

Una bona prova d’açò què estic dient la hem tingut aquesta setmana, quan Vicente Boluda, el president del més important lobby empresarial valencià (format pels 100 principals empresaris del País), ha deixat al descobert les tebieses del Consell a l’hora d’exigir al govern espanyol un tractament fiscal com cal, cosa que haurien d’haver fet els nostres polítics ja fa temps: demanar el pacte fiscal per al País Valencià.

Ja a principis d’octubre d’enguany, i en una compareixença que va fer davant la premsa, Vicente Boluda va apostar per “pujar al carro” de Catalunya per reclamar al Govern espanyol un canvi en el model de finançament autonòmic, perquè considerava “injust i inacceptable el tracte del Govern a la Comunitat Valenciana en els pressupostos generals de l’Estat… Els pressupostos són radicalment dolents, exigim al Govern que ens explique a què es deu aquest tracte. Exigim la revisió del model de finançament autonòmic i que es repartisquen els diners de l’Estat de manera més equilibrada“, alhora que demanava aprofitar la discussió oberta pel Govern català per a unir esforços a fi de “reparar un sistema que resulta discriminador per als valencians, perquè anant sols Madrid no et farà ni cas… Un tractament així fa encara més necessària la unió de tots els valencians, sense distinció d’ideologia, en defensa d’un tracte més equilibrat. No podem seguir acceptant sense dir ni piu el dèficit de finançament que hem patit històricament“.

En aquesta compareixença va recalcar els tres elements que, tant per part del seu lobby empresarial com per part de la patronal Cierval, són claus per impulsar el desenvolupament econòmic de la societat valenciana: el model de finançament, la inversió de l’Estat i el Corredor mediterrani, tots ells, per cert, postergats per l’Executiu de Mariano Rajoy.

A preguntes dels periodistes, el president d’AVE va senyalar clarament qui hauria de liderar aquesta reivindicació: el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, de qui va dir que li agradaria que la reclamara “amb més vehemència”.

La setmana passada, en una entrevista publicada pel diari “El País”, Vicente Boluda, a més de tornar a insistir en el tractament econòmic “discriminador i vexatori” que hem rebut històricament els valencians respecte a la resta de comunitats de l’estat, va realitzar unes declaracions tan sucoses com aquestes:

– Cal “d’aprofitar l’ocasió, i donar suport tant a Catalunya com a altres comunitats que creuen que el sistema de finançament no és equitatiu… No sé si hi ha una oportunitat per re-fundar l’Estat espanyol, però cal alguna cosa semblant”.

– “Si els bascos i els navarresos tenen una cosa que es diu concert, jo també ho vull. Ni més ni menys… Així com l’Estat espanyol recapta i reparteix els diners a les comunitats, jo vull recaptar i pagar a l’Estat espanyol la meua quota. Tots la mateixa quota, o amb la referència que siga necessària, com a població. Si jo sé exactament quant he de pagar, no un percentatge sobre la recaptació, la resta ja veuré en què faig la despesa i sabré gastar-me-ho molt millor”.

– “Potser és el moment de seure i re-fundar tot això. No fer una mesura passatgera per un any o dos, sinó com a la Transició, quan es van asseure quatre o cinc senyors i ens ha durat això 35 o 40 anys en pau”.

El sr. Boluda va expressar tot allò que hauria d’haver dit i barallat a Madrid el President Alberto Fabra. Aquesta lamentable imatge del Consell redueix al Govern sucursalista valencià a la seua imatge exacta: un zero a l’esquerra.

Perquè el sr. Boluda, gens sospitós per altra banda de ser simpatitzant d’idees nacionalistes o independentistes (tots recordem la seua època de president del Reial Madrid fa uns anys), ha posat el dit a la nafra en assenyalar què el problema número un per als valencians, la principal causa (conjuntament amb les polítiques neoliberals aplicades pel Consell) què origina els nostres problemes de retallades salvatges i de sacrificis, és patir un espoli econòmic i un subfinançament crònics per part de l’estat espanyol, alhora que una vergonyosa discriminació d’inversions en infraestructures (ací tenim el cas del Corredor mediterrani, o el de les xarxes ferroviàries regionals quasi tercermundistes que patim, per no parlar-ne de l’etern peatge de l’A7…).

Caldria acabar ja amb la farsa d’aquesta autonomia, reduïda a una mera descentralització burocràtica, i plantegem-nos si val la pena continuar en un estat filo-tercermundista, jacobí i depredador, que està hipotecant greument el nostre futur com a societat.
Ni Estatut ni Autonomia… Estat i sobirania!

Patraix, València, a 4 de desembre de 2012.