La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 9 de setembre de 2013
Algemesí 7 i 8 de setembre: muixeranges… castells, ball dels valencians, tot una mateixa cosa.
Aquest cap de setmana passat ha estat gran, molt gran a Algemesí (La Ribera Alta).
Com cada 7 i 8 setembre 2013 des de fa segles, Algemesí ha tornat a complir amb la tradició i ha fet País, però no un País xicotet, sinó gran, molt gran.
Un poble de gom a gom amb molts milers de persones de dins i de fora han seguit les tres processons de les Festes de la Mare Déu de Déu de la Salut, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
La Processoneta del Matí, que en arribar a la plaça Major alça les torres humanes al cel amb les seues característiques indumentàries de brusa cenyida i recta i pantalons llargs a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada, complementades amb espardenyes de sola prima… són les muixerangues, acompanyades de les danses de Bastonets, Pastoretes, Arquets, Carxofa, Llauradores i Tornejants, sempre amb música de tabalet i dolçaina, anomenada també xirimita i gralla en altres parts del País gran.
Les antigues moixigangues, originalment de caràcter paga i posteriorment vinculades a festes religioses, on és representaven diferents “balls”, entre els quals hi destacava com a punt final de la festa l’execució d’una o diverses torres humanes de no massa alçada, es van estendre per tota la geografia de la nació des de València, passant a ser conegudes com Ball dels valencians fonamentalment a les comarques de Tarragona i Castellers a la resta del Principat.
Amb un rerefons més religiós o més estètic, depenent del manteniment de la tradició de cada indret, les muixerangues mantenen la seua presència en nombroses comarques del País Valencià, des de Pego i Oliva pel sud fins a Vinaròs i El Forcall pel nord, es transformen en Ball dels valencians al Camp de Tarragona, ara amb dansaires amb barretina de color morat, camisa blanca, faixa, espardenyes de pagès i mocadors de seda, acompanyats amb música de gralla i timbal i complementada pel so de les castanyoles que fan sonar els balladors.
Més cap al nord ja passen a dir-se Castells en gran part de la resta del Principat, amb més tradició de torre i menys de danses i ball.
Les antigues moixigangues han esdevingut muixeranges, ball dels valencians i castells arreu del País gran.
Una mostra més de la cultura i les tradicions multi centenàries que ens uneixen als que habitem des de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó.
Patraix, València, a 9 de setembre de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent