La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Alberto Fabra i els xiquets què volien Canal 9.
Hi han fets que cap societat democràticament avançada hauria de tolerar.
El sol fet que esdevinguen i que la societat no reaccione contundentment contra ells, és un bon indicador de fins a quin grau el poder ha traspassat les barreres normals que han d’imperar en qualsevol democràcia, i fins a quin punt la societat governada està en un estat de shock tal que qualsevol abús judicial, policial o polític ho contempla amb normalitat.
Al meu parer un d’aquests fets va ocórrer el passat dimecres quan Alberto Fabra visitava Xàtiva, juntament amb la ministra de Foment espanyola Ana Pastor i l’alcalde Alfonso Rus, per inaugurar la restauració d’un convent.
Molt confiat de la seua popularitat entre els valencians no hauria d’estar el senyor president, ja que la seua comitiva anava escortada per la policia local, per vuit furgons de la policia nacional i a més comptava amb reforços de la Guàrdia Civil.
Al seu pas per un carrer proper on s’anava a produir l’acte oficial, la comitiva del president es va veure salvatgement “assetjada” per uns escolars que des d’un col.legi públic pròxim li cridaven “que torne Canal 9, que torne Canal 9”.
Sense dubte el President de la Generalitat va haver d’entrar en un estat de shock davant tanta agressió verbal contra la seua persona, ja que la policia, aquests servidors de l’ordre als què tots els ciutadans paguem els seus sous amb els nostres imposts, i als quals confiem l’ordre i el respecte de les nostres llibertats, va ordenar callar els crits de tal colla de xicotets salvatges.
Però la cosa, ja de per si reprovable per l’actitud de la policia, no va quedar ahí.
Perquè tot seguit el regidor de seguretat del PP va començar a gravar als xiquets amb el seu telèfon mòbil, mentre es quedava mirant l’escena després que ja havia passat la comitiva, amb la finalitat d’identificar i recordar les cares dels xiquets i dels mestres que assistien a l’escena sense reprendre’ls.
Passada ja definitivament la comitiva, i quan els escolars començaven a retirar-se a les aules per prosseguir les classes, la policia va accedir al col.legi per fer callar als que encara cridaven i es van posar en contacte amb la directora per, segons sembla, intentar descobrir qui havia incitat aquelles protestes.
Segons van dir als periodistes posteriorment els docents, la reacció havia estat espontània per part dels xiquets, que des que es va tancar Canal Nou reclamen, per exemple, que tornen a passar-se els dibuixos animats en valencià que veien als matins.
Però les coses tampoc van acabar ahí.
Ahir mateix la Conselleria d’Educació va enviar al col.legi un inspector per tal d’investigar si les perilloses proclames que van llançar els escolars cap al President van ser instigades per algun mestre.
La visita de l’inspector educatiu es va saldar amb l’obertura d’un expedient informatiu «per esbrinar el que ha passat durant la visita del president de la Generalitat a Xàtiva».
L’expedient obert al CEIP Taquígraf Martí, de moment informatiu, si continua endavant pot derivar en un expedient sancionador a l’equip directiu del col.legi públic o als docents responsables de la vigilància del pati per consentir la protesta.
Les declaracions de la consellera María José Català, aqueixa mateixa que un cop es va disculpar davant l’auditori del seu partit perquè tenia “el defecte” de parlar en valencià, són clarificadores: «Es tracta d’assegurar i garantir que els centres educatius mantinguen un ambient adequat i garantir els drets de qualsevol menor d’edat i assegurar que no siguen conculcats per qualsevol circumstància (…) Anem a analitzar la situació i, per descomptat, no consentirem ni tolerarem cap tipus d’utilització dels nostres escolars per a fins que no estiguen previstos dins de l’activitat escolar»
Segons fonts del PP valencià, el Consell està disposat a «arribar fins a la fi» en la investigació, fins a l’extrem que es planteja seriosament denunciar els fets davant la Fiscalia de Menors per presumpta manipulació dels escolars. Les mateixes fonts donen suport a aquesta decisió en l’existència de suposades fotos i vídeos gravats per agents de la Policia Nacional en què aparentment es veuen «fins a tres mestres ajupits darrere dels xiquets», cosa que cap càmera ni televisió dels periodistes sorprenentment va captar.
Aquestes fonts del partit adverteixen que si algun pare presenta una denúncia contra algun docent per presumpta manipulació, «les conseqüències per aquest fet poden ser greus, ja que podria fins i tot ser expulsat de la funció pública».
I ara em pregunte jo: i si en comptes de cridar el què estaven cridant, hagueren donat visques al president i a la senyora ministra, i aplaudit rabiosament al seu pas, s’haguera obert la mateixa investigació per part de la Conselleria?
El PP s’ha acostumat a traspassar totes les línies vermelles que marquen una convivència democràtica.
Precisament per això, perquè no hi creuen.
La mentida, la insídia, la manipulació, la corrupció, la manca de transparència, la imposició i l’abús de poder són les senyes d’identitat que caracteritzen el seu estil de govern.
El que ha passat amb els escolars de Xàtiva torna a traspassar un altra línia roja, al meu entendre molt perillosa en acostar-se cap al totalitarisme, el control de les ments dels seus ciutadans i l’ofec de la llibertat d’expressió i de la dissidència, per innocent que aquesta siga, com ha estat aquest cas.
La seua intenció, al més pur estil de la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy als EUA de mitjans dels anys 50 del segle passat, no és un altra més que la d’instaurar un ferri control ideològic en la ciutadania i agitar el fantasma de la delació i de la por entre la societat valenciana.
George Orwell i la seua novel.la “1984” se’ls comença a quedar xicoteta a aquesta colla de tirans que ocupen la Generalitat valenciana.
Patraix, València (L’Horta), a 7 de desembre de 2013.