La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
9-N Berlín & 9-N Catalunya. La caiguda dels murs de la vergonya.
La nit del 9-N es compliran 25 anys de la caiguda del mur de Berlín.
La casualitat ha fet que aquest aniversari coincidisca amb una altra data que serà també recordada com històrica per a Catalunya, la del 9 de noviembre de 2014.
El mur de Berlín va ser físic i va simbolitzar la restricció dels drets i de les llibertats dels ciutadans alemanys en un estat parapolicial.
El mur espanyol és virtual i simbolitza la restricció de la democràcia i de la llibertat d’expressió dels ciutadans catalans en un estat pseudo-democràtic. Unes restriccions democrátiques que no només afecten als catalans, sinó a tots els ciutadans que vivim dins d’aquesta gàbia que és el règim polític-mediàtic-judicial espanyol.
Però tal i com va caure aquell mur en Berlin fa 25 anys, el 9-N de 2014 també caurà aqueix mur d’intolerància i de negació dels drets més elementals que el govern espanyol ha volgut construir per impedir el legitim dret democràtic de votar als ciutadans de Catalunya, al·legant cínicament que aquest dret democràtic és precisament antidemocràtic. Que la democracia és dictadura, i que la seua dictadura és democràcia.
Però tant o més important que el 9-N será el 10-N.
Aqueix dia, sobre les ruïnes d’aquest mur espanyol enderrocat amb les paperetes de votar a les mans de molts centenars de milers de ciutadans catalans que aniran a les urnes per decidir lliurement el seu futur, s’haurà d’encetar el tram final i definitiu del camí cap a la llibertat, cap a l’emancipació nacional d’un estat que ens nega a tots, no només al poble català, les llibertats cíviques més elementals. El camí cap a la indepèndencia de Catalunya, tant de bo que al remat cap a la independència del Països Catalans.
Patraix, València, a 8 de novembre de 2014.