La paella mecànica

Avui es compleixen 35 anys de l’aprovació de la Constitució espanyola.

I com cada any, organitzats per les autoritats polítiques espanyoles, per tot arreu de l’Estat-nació proliferen els actes públics d’exaltació del text constitucional, de les seues virtuts del “consens” i de la “democràcia” que la seua aprovació ens va portar.

Però només amb posar-nos a llegir amb una mínima visió crítica el seu articulat, o mirar al nostre voltant quin es el grau real de compliment d’alguns dels seus articles més assenyats i progressistes, ens podem adonar del grau de cinisme que caracteritza tot el rebombori organitzat per celebrar tal esdeveniment.

Perquè avui, 35 anys després de la seua aprovació, feta suposadament per construir un estat democràtic i social avançats:

-Milions de famílies espanyoles són a la pobresa o fregant-la (Article 39-1: Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família!).

-Prop de sis milions de persones están desocupades, amb més d’un 26% d’atur oficial a tot l’Estat. El nivell salarial de molts treballadors és miserable. (Article 35-1: Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seues necessitats i les de la seua família, sense que en cap cas es puga fer discriminació per raó de sexe!)

-Més del 50 % dels joves que han acabat els seus estudis estan desocupats. Gran quantitat d’ells han d’emigrar a altres països a buscar una feina que se’ls nega ací. (Article 48: Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural!)

-Espanya té un índex de desigualtat superior al 32%, un dels més alts de l’OCDE.
 

-Desenes de milers de desnonaments i desenes de suïcidis per desnonaments. El 82 % dels habitatges desnonats eren la llar d’almenys un menor d’edat. L’especulació amb l’habitatge, afavorida per la legislació espanyola, ha enriquit a un sector de la casta financera espanyola. Els habitatges procedents dels desnonaments, en poder dels bancs, són venuts a preus de ganga a fons d’inversió voltors i a inversors estrangers. (Article 47: Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics!) (Article 33-3: Ningú podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposen les lleis!).

-Co-pagamens, re-pagaments i privatitzacions del serveis públics de salut. Desenes de milers d’immigrants exclosos del sistema de Seguretat Social (Article 41: Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat , especialment en cas de desocupació. La assistència i prestacions complementàries seran lliures!) (Article 43.1: Es reconeix el dret a la protecció de la salut!).

-Retallades brutals en l’ensenyament públic i subvencions milionàries a l’educació privada (Article 27-1: Tots tenen el dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament!).

-Milers de EROs i milers d’acomiadaments diaris.

-Els serveis socials descapitalitzats, les polítiques d’igualtat derruïdes, les persones discapacitades i les seues col.laboradores abandonades per l’Estat (Article 31.2: La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia!)

-Les cooperatives i pimes assetjades per lleis que afavoreixen els grans grups comercials-.

-Les energies renovables abandonades, mentre s’afavoreixen els interessos dels grans grups energètics.

-La cultura abandonada pels organismes oficials i en la misèria. La pujada de l’IVA fins al 21 per cent en les entrades a cinemes, teatres, concerts i exposicions ha convertit Espanya és el país amb un IVA cultural més alt. França en té el 5,5%, Alemanya el 7%, Itàlia el 10% i Portugal o Grècia el 13 %. (Article 44.1: Els poders públics promouran i tutelaran l’ accés a la cultura, a la qual tots tenen dret!).

-Les polítiques d’R+D+I estan en retrocés. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la inversió en recerca i desenvolupament va caure un 2,8 per cent l’any passat. El percentatge del producte interior brut que Espanya dedica a ciència cau al 1,33%, mentre la mitjana europea és el 2 per cent (Article 44.2: Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l’interès general!).

-Les polítiques ambientals en ple retrocés. El litoral preparat per a un maó que ja no vindrà.

-Els preus dels aliments bàsics pujant.

-La justícia universal i gratuïta desmuntada. La independència de la Justícia no existeix. El Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional es componen al dictat dels partits polítics majoritaris. Els fiscals actuen sistemàticament com una extensió del govern de torn, obrant segons els seus dictats polítics (Article 14: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social!) (Article 117: La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i Magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei!).

-La fiscalitat estructurada per què les grans fortunes, les grans empresses i la banca paguen poc o res i les classes mitjanes i populars paguen quasi tot. El frau i l’evasió fiscal dels rics i les grans empresses són els més alts de l’UE (Article 31-1: Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seua capacitat económica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori!).

-El crac bancari, obra dels seus excessos i avarícia i propiciat per una legislació permissiva, finançat amb milers de milions d’euros que pagarem els ciutadans del carrer. La banca espanyola haurà rebut des del principi del procés de reestructuració del sector ajudes per valor de 91 mil milions d’euros. Cada ciutadà ha aportat 1.846 d’euros al sanejament de la banca (Article 128: Tota la riquesa del país en les seues diverses formes, i siga quina siga la seua titularitat, resta subordinada a l’interès general!)

-Les caixes d’estalvis privatitzades, centralitzades i desterritorialitzades.

-La monarquia assetjada, però sense assumir cap responsabilitat pels seus delictes (Article 14: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social!) (Article 56-3: La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l’article 64, no tenint validesa sense aquest referendament, llevat del que disposa l’article 65.2!).

-La memòria històrica fracturada i denunciada per organismes internacionals. Ara en mans de la justícia argentina, perquè ací és impossible mamprendre-la.

-L’església catòlica celebrant en els palaus arquebisbals la tornada al poder negre de les sotanes (Article 16-3: Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions!).

-Els mitjans de comunicació de masses sotmesos al pensament únic.

-Els mitjans de comunicació públics controlats, censurats i clausurats (Article 20: La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social dependents de l’Estat o de qualsevol ens públic, i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya!).

-La diversitat lingüística i la plurinacionalitat de l’Estat injuriada i assetjada (Article 3-2: La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció!).

-Les manifestacions i legítimes protestes ciutadanes restringides i criminalitzades amb la nova llei d'(in)seguretat (Article 21-1: Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L’exercici d’aquest dret no caldrà autorització prèvia!).

Quina festa amb tant de rebombori celebren aquests espanyols?

Patraix, València (L’Horta), a 6 de desembre de 2013.