La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 13 de desembre de 2013
#19N: data i pregunta resolts. Però com es resoldria l’hipotètic problema què es podria plantejar l’endemà?
Després de mesos de discussions i d’incertesa, ahir hi va haver per fi fumata blanca: una doble pregunta que cerca la independència en dos passos.
En el primer d’ells un SÍ equipara al Principat amb qualsevol altre estat, posant-lo al mateix nivell que l’Estat espanyol. Però només es defineix que serà independent si es vota afirmativament en el segon pas.
La quadratura del cercle per la independència resolta en dues senzilles preguntes?
Evidentment, la fórmula trobada és clarament inclusiva. Tots aquells que volen un estat lliure o sobirà, però dins d’un Estat espanyol plurinacional, tenen cabuda plena en ella. Com també la tenen els que volen una Catalunya independent i sense més relacions amb Espanya que les d’un (bon) veïnatge.
La inclusivitat que proporcionen les dues preguntes potser assegura una major participació electoral i amb bastant probabilitat una majoria folgada del SÍ per a la primera de les preguntes, enfront del NO que representa l’immobilisme, l’acceptació de l’estatus quo actual o la recentralització que ara estan propugnant determinats sectors del PP i altres partits com Ciutadans i UPyD.
Al meu entendre, intentar sumar una majoria, i com més àmplia millor al primer SÍ, és un fet molt positiu i també més democràtic, alhora què enviaria un missatge clar i nítid a l’exterior del país de que la ciutadania del Principat considera esgotat el model d’Estat espanyol actual i de que veu la necessitat de dotar d’estructures d’estat el que actualment és una mera autonomia.
Però el problema que es podria plantejar l’endemà de la consulta, després de l’eufòria inicial que es produiria en cas d’una hipotètica àmplia majoria del primer SÍ, podria arribar a ser de molt difícil digestió. Perquè?
Per què, què passaria si el segon SÍ no fora majoritari, o fins i tot si una majoria optara per un estat propi, però no independent d’Espanya?
Aquest escenari seria certament complicat, vist a vola ploma i en calent, en una reflexió feta sense potser una necessària maduració de la qüestió que pot atorgar el temps.
Perquè a l’altra banda, al costat espanyol, no hi ha res, tot és buit, i només se sent un ressò quan es pregunta.
O més aviat s’observa un mur. És a dir, la possibilitat que es reforme la constitució espanyola i s’incloga en ella el reconeixement de Catalunya com un estat lliure i en peu d’igualtat amb Espanya és una pura utopia. Abans d’això, les granotes criaran pèl!
Amb aquest hipotètic escenari, la independència del Principat no seria homologable internacionalment (que sense dubtes és un dels punts claus de la qüestió), perquè no n’hi hauria resultat majoritària en la consulta.
Però constituir Catalunya en un estat propi associat, o confederat amb la resta de l’Estat espanyol tampoc, perquè aquest mai ho voldrà.
Però constituir Catalunya en un estat propi associat, o confederat amb la resta de l’Estat espanyol tampoc, perquè aquest mai ho voldrà.
Aleshores, que caldria fer???
Després d’haver resolt el problema de la quadratura del cercle de la pregunta, potser ara s’obre un altre nou problema si aquest escenari es produïra després de les votacions.
S’ha resolt un problema, però s’ha creat un altre de molta major envergadura i dificultat de resolució?
Esperem que els ciutadans del Principat no siguen partidaris de fer front a complicades càbales matemàtiques i voten majoritàriament a #Sí i SÍ. Espanya com a veïns, però mai més com a amos.
Patraix, València (L’Horta), a 13 de desembre de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent