Que donen els premis?
Fa un parell d’anys el meu germà es presentà a un premi de literatura, i no guanyà. I el botó encara no li ha passat, malgrat que li han oferit publicar-li la novel•la, i ha rebut un bon grapat d’elogis d’aquells i aquelles que l’han pogut llegir. Però ell volia guanyar, i això de què un jurat presumptament coneixedor del tema no li’l donara no per bo, sinó per millor, no ho ha paït.
Fa un parell de dies he acabat de llegir el darrer Premi Nadal, Lo que esconde tu nombre, de Clara Sánchez. No havia llegit abans, res d’aquesta autora, però tan i tan bé havia sentit parlar d’aquest text, inclús a persones coneixedores de matèria literària, que va ser veure’l a les prestatgeries d’un magatzem i endur-me’l a casa, fins ara. I han passat els dies i no se m’ha passat el disgust, quina decepció!!
És cert que la primera part, quasi fins la mitat, la vaig llegir engolosinada, però i desprès? No li vaig trobar trellat, i menys quan els dies finals de lectura coincideixen amb la publicació a la premsa de noticies sobre els darrers nazis, i veus les contradiccions amb la novel•la premiada.
Ja li ho diguérem al tete, que un jurat valore d’una forma determinada un text no significa res, ara em reafirme en el dit.
Els premis sovint s’atorguen per interessos politics i per aprofitar la conveniència cojuntural del moment i no quan més es mereix.
És cert que els elogis eren nombrosos i, presumiblement, sincers. Pot ser per això van fer augmentar fins al desbordament l’autoestima, que en mi sol estar a nivells màxims, i això combinat amb una vanitat en grau superlatiu que m’acompanya des de temps inmemorial em va doldre més.
Respecte a la publicació no hi ha pressa, i en última instància queda el recurs patètic de l’autopublicació a través d’un web d’eixos
http://www.si no se lo publican me lonvia en pdf y se lo publico yo.com Una altra opció seria suicidar-me de la pena i així revaloritzaria l’obra, però he pensat que un suicidi per un llibre eròtic seria vulgar, sense glamour.
I estic escrivint una altra novela, que ja valga la pena el sacrifici. O si la publiquen ens estalviarem el suicidi.
Passant a mode serios : Els premis són l’altaveu necessari per a vendre llibres i guanyar diners o recuperar els diners del patrocini. I com sol coincidir que les persones guanyadores (Escartí, Clara-Simó, Gemma Pascual, etc) escriuen millor que qui no guanya, i es pot aprofitar el seu reclam mediàtic doncs sembla que un Premi Ciutat d’Alzira, per exemple, està vetat a escriptors novells. I després doncs això, els interessos de la resta de patrocinadors i organitzadors dels premis que poden voler decantar el premi cap a una persona o una altra, de vegades per damunt de la qualitat de l’obra que et vas llegir, per exemple.
Una de les justificacions que vaig rebre va ser que l’obra (donem-li
magnificiència) estava molt bé, el que passa és que per a eixe jurat i comparat amb la resta d’obres presentades no era la millor. I no mereixia guanyar. Es pot dir que en termes comparatius no, però en termes absoluts sí que paga la pena llegir-la. Però no es pot, que no està publicada. Ho havia dit? 😀
ser per això van fer augmentar fins al desbordament l’autoestima, que en
mi sol estar a nivells màxims, i això combinat amb una vanitat en grau
superlatiu que m’acompanya des de temps inmemorial em va doldre més.
Respecte a la publicació no hi ha pressa, i en última instància queda el
recurs patètic de l’autopublicació a través d’un web d’eixos http://www.si no
se lo publican me lonvia en pdf y se lo publico yo.com Una altra opció
seria suicidar-me de la pena i així revaloritzaria l’obra, però he
pensat que un suicidi per un llibre eròtic seria vulgar, sense glamour.
I estic escrivint una altra novela, que ja valga la pena el sacrifici. O
si la publiquen ens estalviarem el suicidi.
llibres i guanyar diners o recuperar els diners del patrocini. I com sol
coincidir que les persones guanyadores (Escartí, Clara-Simó, Gemma
Pascual, etc) escriuen millor que qui no guanya, i es pot aprofitar el
seu reclam mediàtic doncs sembla que un Premi Ciutat d’Alzira, per
exemple, està vetat a escriptors novells. I després doncs això, els
interessos de la resta de patrocinadors i organitzadors dels premis que
poden voler decantar el premi cap a una persona o una altra, de vegades
per damunt de la qualitat de l’obra que et vas llegir, per exemple.
magnificiència) estava molt bé, el que passa és que per a eixe jurat i
comparat amb la resta d’obres presentades no era la millor. I no
mereixia guanyar. Es pot dir que en termes comparatius no, però en
termes absoluts sí que paga la pena llegir-la. Però no es pot, que no
està publicada. Ho havia dit? 😀