Cucarella

Avui s?acaba la Fira de Xàtiva. La millor
fira d?Albacete (o de Ciudad Real, que per al cas és el mateix). Per als qui no
coneguen aquesta festa major de la ciutat socarrada per antonomàsia, val a dir
que comença la vespra de la primera patrona, la mare de Déu de l?Assumpció,
àlies ?la gitadeta?, 14 d?agost. Data la nostra Fira de l?any 1250, per
privilegi del rei Jaume I. Els actes d?inauguració i cloenda són coneguts
popularment com l?Oberta i la
Tancà. Antany, la
Tancà consistia en una desfilada de carrosses tirant a manta
confetti i serpentines. Si més no quan ?antany? eren els anys de la meua
infantesa. L?Oberta o inauguració és un acte protocolari que fins fa poc es
feia a l?anomenat Reial de la Fira,
en el tram del passeig de l?Albereda que va des de la Casa de la Vila fins a l?edifici de
Correus. Avui aquest espai l?han omplit de parades i qui voldrà veure a
l?Oberta haurà d?anar al camp de futbol La Murta. La inaguració ha esdevingut un espectacle
multitudinari més, i llevat d?uns intents efímers per representar amb dignitat
el privilegi de concessió de la
Fira, amb discurs del rei Jaume i Na Violant i una mica de
parafernàlia medieval, avui l?espectacle s?ha convertit en parent de la revista
de varietés.

Enguany,
l?Ajuntament, que continua en les sarpes del PP, ha volgut fer a manera de
rememoració de la Crema
de la ciutat: enguany que fa tres segles d?aquella ominosa revenja borbònica.
El periòdic Levante-EMV, en donar la notícia de l?acte, hi posava aquest
sorprenenent titular: El discurso de Rus sobre la ?crema? de
Xàtiva despierta el fervor nacionalista entre el público. Alfonso Rus -Alcalde de Xàtiva i President de la Diputació de València,
deficient cultural profund i botifler per militància pepera i convicció
nacional-, segons la crònica del periodista, «alardeó de que Xàtiva fue ?la
única ciudad valenciana? que no hizo ?rodilla en tierra?, ante el ataque del
ejército borbónico de Felipe V, y reiteró que este carácter resistente es ?del
que tenemos que sentirnos orgullosos la gente de Xàtiva, porque nos quemaron,
nos quitaron el nombre y los fueros, pero con nosotros no pudieron?, destacó el
alcalde, que en plena euforia reivindicativa anunció a los presentes el regalo
de un pergamino en el que a quien lo recibió se le llamaba a defender la ciudad
?convencidos de nuestra historia?.»

Això va dir Alfonso Rus. Pa?
pagar-se i no torcar-se! Una paradoxa a l?estil d?«aquella nit de trons feia un
sol que rostia les pedres».

Se n?ha passat el periodista ?te
n?has passat, Ricard, collons!?. La majoria dels qui van a l?espectacle de
l?Oberta si l?hem d?adscriure a algun nacionalisme és, sens dubte, l?espanyol.
Per tant el fervor cal entendre?l com una simple torba dels sentits, una
inflamació passatgera i intranscendent conseqüència de l?ambient calorós
agostenc. Els qui podien enfervorir-se rememorant la tragèdia de la crema de
Xàtiva ja havien eixit al carrer, convocats pels partits nacionalistes
valencians i diverses entitats cíviques i culturals, com ACPV, Amics de la Costera i la Societat Coral El
Micalet. I val a dir que el fervor xativí va ser llavors més aviat escàs. Com
s?escau a una ciutat que ha votat majoritàriament partits botiflers. Aqueix
fervor ?nacionalista? ha estat només fervor ocasional i confús, que igualment
podia haver aflorat, amb idèntic sentiment, a l?acabament de La Verbena de la Paloma o d?un sainet de
Nelo Bacora.

No ens equivoquem, doncs, amb el
fervor que s?hi ha expressat. Si aqueix fervor haguera estat un fervor
?conseqüent?, no solament haurien escridassat els ?dolents? de la representació
?Felip V i els francesos?, com abans escridassàvem els dolents de la pel·lícula
quan apareixien en pantalla. Haurien escridassat l?Alcalde Alfonso Rus, hereu
polític d?aquells botiflers, que en un acte de cinisme feixista, ell,
representant d?un partit botifler, ha tingut l?atreviment de fer un discurs a
la manera dels heroics maulets. Aquells que, perduda Xàtiva, no dubtaren a
unir-se als seus compatriotes catalans per continuar la lluita contra la
invasió borbònica, i ell, en canvi, és conegut per reiterar el momo de la
?invasió catalanista? i cada dos per tres té en boca allò de ?a los catalanes
ni agua?; un alcalde que ompli de flamenc espanyol i de cantants espanyols la
programació Fira, però rebutja i menysté els nostres grups i cantants, que ha
castellanitzat el teatre de la
Fira i la Fira
mateixa, i la ciutat, fins a l?extrem d?haver impulsat un centre d?oci
i botigues que es diu ?Plaza Mayor?, com si Xàtiva fóra una ciutat castellana
qualsevol, seguint l?esperit i la lletra castellanitzadora d?aquell infame
Decret de Nova Planta, que va ser llegit en la representació inaugural, com hagueren
pogut llegir el Cantar del Mio Cid o El Fuero de los Españoles franquista. Si
aqueix fervor a què es refereix l?amic Ricard Gallego haguera estat fervor
conseqüent de nacionalisme valencià i xativí, tothom hauria escridassat
aquelles banderes que, en la pèrfida funció d?opereta, semblaven representar el
poble valencià com si foren membres de la Creu Roja, en aquelles llunyanes dates encara per
fundar. En resum, el fervor va ser fals, perquè l?alcalde maulet és botifler
declarat, perquè s?ha amagat deliberadament sota quina vertadera bandera
lluitàvem els xativins, perquè ningú no sabia de què anava la història perquè
la memòria històrica dels valencians i els xativins l?han massacrada els
mateixos espanyols que ara se les pinten de ?patriotes valencians?. En
definitiva, tot representa una altra manipulació històrica i sentimental dels
espanyols, dels botiflers, per a anul·lar-nos com a poble des de la mentida i
la confusió.

Les balòsties gallines s?enfervoriren
quan la guilopa alcaldessa de les raboses d?avui va lloar la seua resistència
contra les roïnes raboses d?antany. I ben prompte les gallines s?extingiren
(devorades per les sompes raboses, és clar).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!