La meva crítica de “Totes les cançons parlen de tu”, de Xavi Sarrià.

El divendres passat, coincidint amb la data oficial de la seva arribada a les llibreries vaig publicar a Vilaweb un comentari sobre la novel·la “Totes les cançons parlen de tu”, de Xavi Sarrià, el cantant del grup Obrint Pas, un autor que ja m’havia interessat fa sis anys quan va debutar amb el seu primer llibre de contes “Històries del Paradís”. La novel·la d’ara, a més a més, té el valor afegit de ser la primera producció que veu la llum d’una nova editorial valenciana: Sembra Llibres.

L’enllaç a la pàgina de Vilaweb amb el meu article és aquest. L’enllaç al web de la nova editorial Sembra és aquest. El diari Ara fa una oferta per obtenir el llibre fins al diumenge 23 de març aquí i si voleu llegir directament el que vaig escriure ho trobareu a continuació. Només cal que cliqueu damunt del “Vull llegir la resta de l’article” que trobareu aquí sota.

(n’hi ha més)    

 

Xavi Sarrià: flama, revolta, coratge.
(Publicat a Vilaweb el 14 de març de 2014) 

“Així m’agrada, Joan Carles: amb coratge i empenta. Que dels covards no se n’ha escrit mai res. Us seguiré amb molt interès.” Aquesta va ser la meva resposta quan, ara fa un parell de mesos, em va trucar des del País Valencià el bon amic Joan Carles Girbés per donar-me una primícia doble: que inaugurava una editorial i que el primer llibre del seu catàleg seria una novel·la de Xavi Sarrià, el cantant del grup Obrint Pas, que aquests dies precisament fa els últims concerts de comiat abans de dissoldre’s.
 

(Un incís: No deixa de ser curiós el paral·lelisme que hi ha entre Antònia Font i Obrint Pas, dos dels grups més importants de la nostra música aquests darrers anys. En ambdós casos aturen l’activitat en un moment dolç de les respectives carreres i tots dos també són grups amb un líder de perfil lletraferit i amb obra publicada: Joan Miquel Oliver i Xavi Sarrià.)

El novembre del 2008 l’editorial Bromera va publicar ‘Històries del Paradís’, un magnífic recull de contes amb el qual debutava Xavi Sarrià (Barcelona, 1977). El llibre aplegava una vintena llarga de contes d’extensions diverses amb un fil argumental comú: la cerca del paradís i la dificultat de trobar-lo. En el comentari que vaig publicar en el diari on aleshores jo col·laborava vaig voler destacar el fet que, malgrat la condició de debutant, l’autor demostrava tenir molt de trellat a l’hora de triar els materials narratius i la manera com administrava la seva presentació al lector. Sarrià feia bo el lema “menys és més”, alhora que demostrava un talent especial quan es tractava de saber en quin moment i com s’ha de tancar una història. Un atribut propi dels bons escriptors de contes.

Sis anys després Xavi Sarrià fa un pas més i presenta “Totes les cançons parlen de tu”, la seva primera novel·la, una incursió en el món dels barris perifèrics a la ciutat de València de l’any 1992, els darrers temps de la presidència de Joan Lerma a la Generalitat Valenciana i el primer any de Rita Barberà al capdavant de l’alcaldia de València.


Entre la perifèria i l’horta

A “Totes les cançons parlen de tu”, Xavi Sarrià retrata l’ambient en què es desenvolupava una generació de joves que vivien en els nous barris situats entre la perifèria i l’horta. Una generació marcada en bona part pel fracàs escolar, la irrupció de la xenofòbia i la frustració social. La personificació d’aquell “No future”, lema del moviment Punk, que cantaven amb fúria els britànics Sex Pistols i els bascos Eskorbuto.

El protagonista i narrador de la història és Ivan, un noi que en el capítol introductori ens explica que, malgrat tot, tenia “ganes incontrolables de viure, de crear, de combatre la frustració que em recorria el cos”. Un desig de revolta que la seva generació canalitzava a través de la música. La que feien els grups mítics d’aquell moment i la que ell, amb la seva guitarra, i els seus amics més propers –Nelson a la bateria, Eskorbutín al baix–intentaven reproduir amb el seu incipient grup musical.

La novel·la s’estructura en tres parts més un brevíssim capítol introductori i un altre de tancament una mica més extens. En la introducció, de títol “Arribada”, el protagonista visita, després de vint anys de viure a Barcelona, la casa on va transcórrer la seva infantesa i joventut, cosa que el portarà a evocar l’any 1992: “L’any que em canvià la vida. Els dies que acabaren amb la teua mort.”

Un inici, per tant, força astut, perquè posa el lector ràpidament en situació amb aquesta referència a la mort d’algú molt important per a Ivan. Una persona de qui acabarà descobrint la identitat al final, donant-nos, de passada, les claus i el sentit del títol del llibre.


Una novel·la amb banda sonora

Un cop fixada l’estructura, Sarrià no es complica la vida i va per feina. En la primera part ens introdueix en l’ambient del barri i els personatges que l’habiten i que, en un grau o en un altre, tindran un paper en l’acció de la novel·la. Hi trobem les bandes que rivalitzen pel seu espai en el territori, les músiques amb què s’identifiquen uns i altres i el flux d’odis i de complicitats que es van trenant entre tots plegats.

Val la pena de destacar el paper de la música a “Totes les cançons parlen de tu”. Es tracta d’un llibre amb una banda sonora molt evident de cap a cap i que demana a crits una llista de Spotify amb tot el repertori de cançons a què es fa referència. Seria un complement que molts lectors agrairíem. (*)

L’apoteosi de la primera part arriba amb l’assalt nocturn al local on Ivan i els seus amics assagen, amb robatori d’instruments inclòs. Aquest fet desencadenarà una violenta batalla entre diverses bandes del barri que deixarà alguns ferits i unes quantes promeses de venjança pendents.

A la segona part hi ha un canvi en el ritme de la història: aprofitant les vacances de Setmana Santa, Eskorbutín, ferit en la batalla, pensa que val més desaparèixer de la circulació i refugiar-se uns quants dies a la casa del seu amic. Un parèntesi en què el protagonisme de la novel·la passa a Ivan i la seva família, amb un pare que els va abandonar per una companya més jove i que viu a Barcelona i la mare i la tia del noi, dues dones plenes de coratge amb un passat de lluites reivindicatives durant els anys durs del franquisme.

En aquesta part Sarrià demostra una notable capacitat d’evocar el temps d’innocència i felicitat dels anys de l’escola i la casa familiar, escenari de la infantesa.

En la tercera part, força més breu que les dues anteriors, el lector descobreix els motius del robatori del local que tants desastres havia desencadenat i es troba abocat a un desenllaç, explicat en l’epíleg, que tanca els interrogants que havien quedat oberts. És la part més sorprenent i en la qual m’ha semblat detectar una certa precipitació. Tinc la impressió que els mateixos fets explicats amb unes quantes pàgines més haurien permès una mica més de respiració a la part final del relat.
 

“La vida sense tu”

Si no vaig equivocat, durant els dies vinents els periodistes es faran un fart de preguntar a Xavier Sarrià quants detalls de l’argument de “Totes les cançons parlen de tu” són reflex de la seva biografia. Farà bé, per tant, d’anar preparant les coartades corresponents.

De tota manera –talment com si es tractés d’un “bonus track”– els incondicionals d’Obrint Pas trobaran en la trama d’aquesta novel·la un munt de referències que remeten a “La vida sense tu”, una de les grans cançons (potser la millor) de “Coratge”, l’últim disc del grup.
 
“Totes les cançons parlen de tu” és un pas més en la trajectòria com a escriptor de Xavi Sarrià iniciada fa sis anys amb “Històries del Paradís”. És un retrat inequívocament experimentat “des de dins” d’un temps que ell i molta gent de la seva edat va viure intensament, sense concessions. Un temps que ara, transcorreguts ja vint anys, comença a generar una certa mitologia.


Llavors per a una bona sembra

 
“Totes les cançons parlen de tu” és també el debut de Sembra Llibres, un projecte editorial i cooperatiu independent nascut al País Valencià i arrelat al territori que aspira a una cosa ben normal: consolidar el nombre de lectors en la nostra llengua i sumar-ne de nous, sobretot en les franges d’edat que no acaben de connectar amb la literatura en català. És, precisament, en aquest sentit que em sembla que la tria del llibre de Xavi Sarrià és un encert.

De l’ideari fundacional del projecte em sembla interessant d’esmentar allò que Joan Carles Girbés i els seus col·laboradors han definit com “les cinc llavors de Sembra Llibres”: és una editorial independent formada per gent del món de la cultura que és viva i arrelada en el territori i en el moment que vivim. Gent que té clars els desafiaments a què s’enfronta i que es mou, per damunt de qualsevol altra consideració, per un irrefrenable amor als llibres. “Ens agrada cuidar tots els detalls d’aquesta fràgil cadena emotiva. Des de l’original fins que t’arriba a les mans”, declaren.

I no ho poden negar, vist el resultat del seu primer llibre: un objecte bell, ben treballat en tots els detalls (cobertes, tipografia, disseny, color del paper, textures…) i summament agradable a la vista i al tacte (I si hi afegim la llista de Spotify que mencionava més amunt, també a l’oïda.)

Sembrar idees i il·lusions. Sembrar llibres. Conec ben pocs objectius que siguin més nobles que aquest. Endavant, doncs!

——————————————————————————————

(*) NOTA (afegida a la tarda):

El Xavi Sarrià i la gent de Sembra Llibres m’han fet saber fa una estona que JA EXISTEIX llista de Spotify amb totes les cançons que configuren el que més amunt he denominat com la banda sonora de la novel·la.

Feu click aquí i hi podreu accedir.

Us espera una llarga estona en la recomanable companyia de gent com Kortatu, Extremoduro, Negu Gorriak, La Polla Records, Bob Marley, Iggy Pop, Clash, Public Enemy, Ovidi Montllor, Daniel Viglietti (sí, sí, el d’“A desalambrar”) i uns quants més.

——————————————————————————————

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *