La andaluza de Torelló
S’aprèn mes anant a fer gigaenquestes que escoltant als tertulians. Acabo d’entendre la doble transversalitat dels anti-consulta 9N.
A la andalusa de Torelló li diré Rocio, nomes a efectes de relat, no ens va dir pas el nom. Es una senyora gran, molt agradable i educada, ben vestida i pentinada que va treure el cap des de dalt de la terrassa d’una casa elegant i amb bones vistes sobre la Vall del Ges quan vàrem tocar el timbre de ca seva i li vàrem explicar, des de la distancia de la tanca del jardí, a què anàvem “Som voluntaris de la ANC i us venim a demanar la vostra opinió sobre com voldríeu que fos el nostre país. Teniu cinc minuts per fer una enquesta de sis preguntes?”. Va brandar una mica el cap i ens digué “segurament no soy la persona adecuada”. Li vaig dir “No viu aquí vostè?, aleshores… si que ho és”.
Baixà amb un cert recel i s’avingué a contestar informant-nos prèviament a mi i al meu fill, que fem tàndem enquestador, que ella era “andaluza”, feia seixanta anys que vivia a Catalunya. Casada i vídua d’un català, amb fills i nets catalans, va començar aleshores a parlar-nos en català per demostrar-nos que era una mica catalana també.
Estimava Catalunya, volia el millor per Catalunya “però” ella era “andaluza”, com si per ser andalús calgués una conjunció adversativa. Enyorava aquell temps en que va venir (no devia tenir ni quinze anys) i la gent catalana els van acollir, varen treballar i convivien amb ells “sense problemes” els hi parlaven en castellà, es clar. I ella també amb anys i panys va aprendre el català i el parla en la intimitat d’una conversa amb dos voluntaris de la ANC. “Todo estava tan bien… para que preguntarnos ahora?” Nunca he tenido conflicto con la gente de aquí y ahora… no se…. para que cambiar si todo esta bien?.
Li vaig fer la darrera pregunta de l’enquesta: “Anirà a votar el 9N?
A. Votaré i ja tinc decidit el meu vot
B. Votaré i no tinc decidit el meu vot
C. No votaré
“No se si iré a votar, para que votar si todo esta bien…”
Una de les transversalitats va per dalt. És la dels anti-9N, units per la “Unidat de Corrupción en lo Nacional”, que te sucursals a Catalunyai arreu de l’Estat. Son professionals, patronals, grups de comunicació i empreses catalanes, estrangeres o espanyoles units per llaços d’interessos econòmics. Els que hi perdrien molts quartos, i quedarien tocades trames ocultes ja en marxa, que haurien de començar de zero per muntar les noves trames de corrupció en un país nou i preparat per impedir-les, amb la gent indignada amb la corrupció.
L’altre és la dels anti-consulta 9N va per baix, és la dels ben-aposentats catalans, espanyols o estrangers que fan la viu-viu dins el seu estatus, que podrien veure’s amenaçats en la seva comoditat per una nova manera de gestionar el País Nou, son aquells del “salut i pessetes, que la resta són punyetes
Corruptes i aposentats, quin panorama!. Descarto en aquestes dues categories als demòcrates, els que aniran a votar no, així legitimen la consulta i exerceixen el seu dret
I em queda on col·locar a la Sra. Rocío, la “andaluza” que viu com una extracomunitària a Torello des de fa seixanta anys. No es una excepció, els guetos sempre son bombolles al torrent sanguini del país que poden provocar una embòlia gasosa quan es puja ràpid a la superfície.