Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Revisionistes

L’historiador britànic David Irving, és un
mentider contumaç. Es difícil d’entendre que aquest home, professor
universitari, s’ho hagi jugat (i perdut) tot, inclosa fortuna, per sostenir les
seves tesi sobre la inexistència dels camps d’extermini de l’època nazi.

Perquè negar l”Holocaust”, en certs països és un delicte. Ara s’exposa
a una condemna de 20
anys de presó
!

Em pregunto, a la vista dels greus resultats del seus comportament i de
la soledat que l’envolta, si la seva dèria respon a un íntim convenciment o a una
fèrria voluntat manipuladora. O a una patologia mental.

En qualsevol cas no trobo en absolut raonable que algú vagi a la presó
per mentir, a no ser que la mentida
causi un mal objectiu irreversible.

La manipulació històrica és i ha sigut sempre un arma que s’han
reservat els vencedors. Si negar els fets històrics fos causa penal, al Rei d’Espanya només el salvaria la
seva inviolabilitat, constitucionalment reconeguda, desprès de la seva ja
cèlebre afirmació de que la llengua catalana no va ser mai perseguida.

Si la mentida política i la mentida històrica portessin directament a
la garjola, seria mes pràctic encerclar el país amb filferrades.

Què hi ha doncs darrera aquesta voluntat de penar d’una manera tan
bèstia només algunes mentides?. La més creïble de les mentides és
la mentida mes gran, el mètode propagandístic emprat pel nazi
Goebbels
, que ha fet escola.

Només travessant l’Atlàntic, Bush i la seva Administració es trobarien
en el mateix sac que Irving , i sense canviar de continent ni d’Estat els
Rajoys, Acebes, Zaplanas, Copes i Conferència Episcopal Española, CEOE, i un
allarga llista que tothom pot anar completant portarien els vestits a ratlles
que es veuen als Tebeos (cómics).

“Holocaust” és etimològicament “cremar sencer, del tot”, però es
refereix a la víctima immolada en honor de la divinitat, en la cultura hebrea.
El cas paral·lel seria la Inquisició, la crema d’heretges, sigui a Montsegur o
en un Auto de Fe a la Plaza
Mayor de Salamanca.
Hi ha algun país on negar l’existència de la Inquisició
segui delicte?

El cas de les víctimes del nazisme va ser un extermini ètnic, com tants
n’hi ha hagut en la història de la humanitat. Als Balcans, només fa deu anys, a
les cultures amerindies de l’Amèrica del Sud la paraula “nazi”, encara no
inventada, va ser precedida per la de “conquistadores”, Hernán
Cortés
exterminador de la cultura asteca, Francisco Pizarro
de la incaica, (ambdós extremenys com Rodríguez Ibarra).

A l’Amèrica del nord els estrictes calvinistes i metodistes no es feien
dir “conquistadores” sinó “colons” el resultat però, va ser el mateix:
l’extermini dels nadius per apropiar-se de les seves terres i riqueses.

Al nostre país a Catalunya, avui, en sabem molt de les mentides mes
grolleres repetides un i altre cop, fins i tot en Zapatero ha notat que el métode
Goebbels
funciona.

La presó per castigar els delictes d’opinió és propi de les dictadures,
del nazisme, del feixisme. Les mentides només són condemnables moralment.

Només amb l’excepció de tot allò que afecta a la comunitat sionista,
que ha elevat a la categoria de delicte la negació dels crims comesos contra
els jueus, només contra jueus, com si els crims comesos contra els gentils
(no jueus) fossin mals menors.

El poble escollit (per Jahavé) també ha escollit dotar-se de la
capacitat d’assassinar selectivament (i oficialment) per part de l’Estat
Hebreu, i dominar una cosa tan prosaica com les finances mundials (hi ha fames
merescudes, si ho voleu comprovar, punxeu aquest enllaç i
veureu els banners que hi apareixen). El saldo de morts als camps nazis no s’ha
de comptar segons el mètode de la Llei
del Talió
(un per un), sinó per l’immens sofriment causat per la barbàrie,
que no suma de forma aritmètica. L’Estat que va néixer a Palestina, com a
compensació al genocidi anterior s’ha entestat a saldar el deute a la manera de
la llei judaica, i, es clar, fins a sis milions, encara poden matar molt. Aquí
no hi arriba el codi penal Internacional.

I encara hi ha qui diu que
la religió és un afer personal. Il·lusos…
.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent