L’Ordre dels Incubadors
Pere Nolasc va ser un comerciant barceloní que
cap allà a l’any 1200 va dedicar la seva fortuna a rescatar els cristians
captius dels sarraïns i va fundar l’Ordre dels Mercedaris. Alguna cosa li
devien veure al petit Barri
per tal que el bategessin amb aquest patronímic. Quan va créixer, Pere Nolasc
Barri va estudiar medecina i en algun moment de la seva carrera va entrar a
treballar a l’exclusiva Dexeus, on amb un
click s’entra a l’hospital del coneixement (sempre i quan coneguis l’espanyol).
Per a qui no ho sàpiga, la Dexeus és la clínica on la
nostra model nacional, Judit
Mascó, ha tingut la seva quarta filla (i les anteriors, suposo) i,
normalment, no s’hi va “pel seguro“,
però és la crème de la crème en
qüestió de reproducció humana assistida, poden fer quasi de tot excepte una
truita sense ous.
Una altre cosa que encara no dominen és fer que,
un cop batuts els ous amb el consentiment del pollastre corresponent (sigui
gall o pollastre de granja) puguin guisar la truita en un microones. No, els cal
la tradicional paella, i aquesta paella no és altre que la mare dels
ous: l’úter.
Això de l’assistència a la reproducció era, fins
fa poc, cosa de les llevadores i es limitava a l’ultima fase. Ara no, els
Barri, la Veiga,
i els que com ells han entrat a fons en tot el procés reproductiu humà, excepte
l’espurna que encén la metxa, ho dominen tot de cap a cap.
Vaig llegir fa poc que els mamífers, som polígams
i promiscus per naturalesa, que la promiscuïtat va directament lligada als
nivells de testosterona, i que aquests nivells van associats a la grandària
dels testicles dels mascles en relació a la seva massa corporal, és a dir que
un goril·la, que te uns ous petits, es pot conformar amb una o dues relacions
sexuals a l’any, mentre que una rata de claveguera pot muntar-se cinc-centes femelles al dia.
Els humans, mamífers com som, estem en un entremig. Els resultats estan a la
vista: de goril·les n’hi ha pocs i de rates, moltes.
Els humans, quan formaven encara part de l’ordre
animal i, tot i tenir un coco privilegiat, copulàvem per instint i no per moda,
varem arribar a tenir una descendència considerable, d’acord amb el nostre lloc
a l’escala, però la civilització ha frustrat en un tres i no res, -només en un
centenar d’anys- aquesta progressió, precisament en els països mes civilitzats,
on sembla que l’oració copulativa ha esdevingut disjuntiva: o cardar o
procrear.
En tenen la culpa les nostres menjades de coco
abusives. El doctor Ruiz Castañé de la Fundació Puigvert
diu que uns dos milions d’homes tenen algun tipus de disfunció erèctil a
l’Estat espanyol, un problema que "moltes vegades amaga problemes
psicològics i pot provocar una disfunció sexual femenina". Ja hi som, la
construcció de la nostra felicitat, basada en la societat del benestar, ens
condemna a gallines de granja, a fer ous infèrtils.
En principi si, com queda be dir, la raça humana
es una sola, barrejant l’excedent de natalitat en els països pobres amb el
defecte en els països rics faríem un mix sociocultural, un mestissatge -com
diuen els pijos progres-, que equilibraria la balança i de passada, faria de
repartidora dels recursos. Però les parelles infèrtils o amb problemes per
tenir fills -diuen que unes 800 mil a l’estat espanyol- exigeixen la seva igualtat d’oportunitats que passa
per les mans i els sofisticats instruments de reproducció assistida en poder de
les Dexeus i els Barris. La factura d’un úter de lloguer no és barata, de 15 a 50 mil euros a la
privada, sense comptar les inseminacions, i altres “extres”, de manera el futur per a algunes parelles o singles amb vocació reproductiva es pot anar a costant al cost de
l’hipoteca del pis.
Així les coses, i vetllant pel negoci, Pere N.
Barri, va reclamar en unes jornades
especialitzades celebrades a Sant Sebastià que, "en casos
excepcionals", s’autoritzi a l’estat espanyol el sistema de reproducció
per úter de lloguer, i es va mostrar satisfet per la nova llei de reproducció assistida, que va
començar a gestar-se (mai millor dit) fa anys advocant també a mesures "en
casos excepcionals".
Passet a passet, el negoci es va infiltrant en el
mes íntim i atàvic, i els emprenedors del negoci de la reproductiu el volen
democratitzar a través de la progressiva introducció a les prestacions de l’ INSS.
El Pere Nolasc d’avui, a diferencia d’aquell del 1200, no és un
comerciant esdevingut filantrop, sinó un comerciant d’il·lusions reproductives
que cerca finançament.
Son les circumstàncies que ho han fet possible, el
semen dels mascles humans mes civilitzats és cada cop mes escàs i de menys
qualitat, i les femelles (humanes o no) ho perceben sense proposar s’ho, perquè
una adaptació biològica els fa rebutjar els que no son bons procreadors. Ja
tenim el conflicte servit….i el negoci a la vista.
Quina llàstima, amb lo divertit i estimulant que
era el mètode antic…..
Està basada amb el baix index de natalitat o el control de la natalitat, en benefici de que la dona puga gaudir més temps, sense el desgast de una desmesurada procreació continua.
A països com marrocs o l’equador l’index de natalidad en 3 ò 4 decades s’ha triplicat la població.
Si a l’Estat espanyol l’ant 1975 erem gaire be 35 milions d’habitans, hi haverem triplicat igualment la població, ara seriem 105 milions d’habitants i els que tendriem que emigrar a les ameriques com abans som nosaltres.
Per què el creiximent economic en tant poc de temps no te capacitat per emprear a tanta gent.
Per això estàn les guerres expansives o les catastrofes humanitaries naturals, per regular les població mundial. Com el incendis naturals ho fan als boscs.
Encara que cada vegada siguen menys natural i més provocats per la mà de l’home.