ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 3 de gener de 2014

Una mala notícia econòmica

Baixen les visites als museus, pugen les vendes de cotxes.

Per què l’augment de la venda de cotxes és una mala notícia econòmica?.

Perquè el model de mobilitat basat en el cotxe privat és insostenible. Tant per la salut, com per l’eficiència, com per les butxaques dels ciutadans.

Per la salut ho veiem en els alts índexs de contaminació de l’àrea metropolitana de Barcelona, que no es podrà solucionar sense restringir dràsticament l’ús del cotxe privat (la indústria ha fet ja notables i reeixits esforços). Ho veiem també en els costos en accidents de trànsit que comporta el model.

Per l’eficiència perquè no és possible físicament, no hi prou espai geogràfic per absorbir l’ingent flux de vehicles privats en les hores clau, i les pèrdues de temps per retencions resulten inevitables.

Pels recursos consumits. Estem ja en una època d’escassedat de recursos en relació a la creixent població del planeta. El model malbarata l’espai i resulta en un esquarterament del territori i en unes ciutats impedides en les seves possibilitats. Malbarata també l’energia tant per la quantitat consumida com pel tipus de recurs consumit, un petroli que ja ha superat el seu pic i entrarà en increments de preu imprevisibles.

Recursos materials escassos que, per altra banda, haurien de tenir absoluta prioritat per invertir en la reconversió energètica cap a les energies renovables. La societat futura necessitarà maximitzar la producció sostenible d’energia.

Per què la baixada de visites als museus és una mala notícia econòmica?

Perquè va en contra de l’economia possible. El sistema capitalista millora constantment la seva base tecnològica, és a dir, produeix més amb menys gent. En aquests moments, per exemple, els USA ja han assolit els nivells de producció d’abans de la crisi, però amb 6 milions de treballadors menys. Allibera constantment persones de l’agricultura i la indústria, fa falta menys gent per produir més. Això hi ha qui ho veu com que la feina serà un bé inevitablement escàs. No té perquè ser així, si amb el creixement personal, si sortint de la caverna, comencem a desitjar més béns culturals i acceptem una disminució en el consum de béns materials, es pot crear mercat i llocs de treball en expansió. Les empreses de demà s’assemblaran més a “1714, El Preu de la Llibertat” que a la SEAT.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent