Mentalitats caducades.
Hi ha qui afirma que és primer la societat que l’individu. Ja hem vist que no és el cas de Plató. Tanmateix sí que és el cas de la filosofia de la Història de Marx:
«No és la consciència dels homes la que determina la realitat; al contrari, la realitat social és la que determina la seva consciència. Durant el curs del seu desenvolupament, les forces productives de la societat entren en contradicció amb les relacions de producció existents o, cosa que no és res més que la seva expressió jurídica, amb les relacions de propietat a l’interior de les quals s’havien mogut fins llavors. De formes de desenvolupament de les forces productives que eren, aquestes relacions es converteixen en traves d’aquestes forces. Llavors s’obre una era de revolució social.»“Prefaci” a Contribució a la crítica de l’economia política. Karl Marx
Sembla indicar la impossibilitat individual de sortir de la caverna, Amb homes de la caverna el procés cap a la independència fracassarà.. La realitat determina la consciència. Estem encadenats a una visió del món i de nosaltres mateixos. I amb aquesta impossibilitat desapareix el problema de la llibertat interior que és el punt central de la filosofia clàssica. Desapareix la lluita interior, l’esforç personal per superar l’alienació, la lluita per la virtut, la lluita per ser més bones persones.
Segons aquest Marx, la revolució no ve d’un xoc entre el creixement individual i una societat que nega aquest desenvolupament individual; com ara pot passar avui amb el xoc entre Catalunya i Espanya; sinó que el xoc seria entre forces productives i relacions de propietat, és a dir, en el cas català vindria determinat fonamentalment per les balances fiscals i la pèrdua de pes del mercat espanyol.
L’oligarquia econòmica catalana, La Vanguardia, el PSOE, comparteixen aquest Marx.
Hi ha però, també, un altre Marx.