La corrupció en el mercat polític.
Si volem continuar enganyant-nos sobre el sistema polític on vivim, tampoc podrem pensar propostes racionals per rebaixar la corrupció. NO ens trobem en una democràcia sinó en un sistema de mercat polític amb llibertats individuals. Vegeu aquí.
Aquí dos comentaris. Primer, aquestes llibertats són les que ara mateix el PP vol segrestar i així, reduir el sistema al pur mercat polític, on confien poder mantenir el control absolut. Segon, haver aconseguit identificar aquest sistema, donant el nom, amb la democràcia és un èxit en el combat de les idees que comporta la derrota de l’adversari, ja que l’adversari, la democràcia, ni apareix.
En un sistema de mercat l’individu no cal que sigui virtuós, el control ve del mateix sistema de mercat. Vegeu aquí. És el mercat qui controla la corrupció. Quines condicions ha de complir el mercat per poder exercir aquest control?
Necessitem que en el mercat polític competeixin almenys cinc actors i no més de vint amb un poder sinó igual, almenys repartit de tal manera que cap actor pugui guanyar a una coalició de la resta d’actors. Quan aquesta condició es compleix cada actor té poc a guanyar i molt a perdre amb una estratègia de corrupció més enllà de les normes. La conducta racional consisteix a adoptar una estratègia defensiva de manteniment del statu quo i consolidar-la amb la promulgació de regles del joc, formals o informals, que afermin la confiança entre els actors. Les coalicions defensives han de poder guanyar sempre impedint a qualsevol coalició ofensiva de saltar-se el marc i les normes. Actualment caldrien almenys cinc grups polítics de força semblant i s’hauria de poder formar una coalició defensiva contra la coalició PPSOE.