ambFilosofia

Curiosament la resposta a la vostra pregunta que és corol·lari d’una exposició tant simple com veraç del que és el sistema bancari mundial, ens la dona En Francesc de Carreras en un article seu a La Vanguardia que és un homenatge sibil·lí a tot el que representa el 20N. Diu aquest home que els independentistes catalans de peu, és a dir els centenars de milers que donem força i dinamisme al procés, sóm uns polítics “afeccionats”, i posa en aquest mateix sac tots els dirigents d’ERC, ICV i CUP, i en canvi n’exclou els dirigents de CDC. I cal reconèixer que aquest senyor té raó: en tota societat democràtica els actors de la política són uns afeccionats. És justament quan menysprea els “afeccionats” quan llença els seus dards més verinosos a la democràcia. I la manca de “professionals” al servei dels “afeccionats” està en la base de tots els abusos de poder que encara hem d’encaixar i no perseguir ni punir en els sistemes democràtics. Tots els “professionals” estan conjurats per aprofitar-se dels “afeccionats”, i inclusivament a castigar-los si gosen ser els actors veritables de la política. Es pot parlar de manca d’ètica en les elits, es pot parlar de l’avarícia imperant en amplíssimes capes de les societats occidentals que són les més preparades de la història, es pot parlar de la banalització dels abusos del poder a la manera com ho feia Hanna Arendt en relació a la banalització del mal i el domini dels sistemes totalitaris. Però al meu entendre tot plegat podria ser més simple si aprofitèssim el que queda dels moviments d’esquerra i dels sindicats per tornar a posar-nos en moviment a través de la solidaritat amb els més desvalguts, a posar-nos en peu de lluita a nivell internacional. Per tant, al meu entendre, el problema no és altra que manca d’organització, resultat tant de la manca de confiança en la força solidària de la gent per part dels líders de la social democràcia europea que feren seus els estàndards electorals i organitzatius del màrqueting, com de la gran dispersió en que viuen les capes populars de la societat globalitzada pel capitalisme comercial i fagocitada pel capitalisme financer. Curiosament en gran part En Marx ja ho va preveure, i al final del procés els bancs serien segons ell col·lectivitzats. Penso que el diagnòstic era i és bó, però la solució hauria d’incorporar els aprenentatges de tots els erros comesos. En l’àmbit financer hi han petits col·lectius que estan construïnt oasis de resistència, que si més no serveixen per mantenir la llum de l’esperança.