I el dia després, què?
Acceptada la normalitat democràtica del procés d’autodeterminació i l’opció majoritària per la independència, reconeixent que un veritable federalisme passa primer per la independència i entenent que avui dia els estats independents es mouen en contextos diversos de federació i confederació mundial i regional. Assumit tot això, presa la decisió, la separació no és el tema central; allò que pot convertir-la en el tema central és la reacció d’incomunicació agressiva de l’altre; però en si mateix, no és més que una dificultat en el nou camí, un simple moment, i allò que de veritat et portarà a reeixir és començar a treballar per les condicions de vida que poden fer possible el nou projecte. Projecte que hem de començar ja ara a definir i a apropar, començar a percebre i a construir.
Quin model econòmic, quina democràcia, quin Estat del benestar volem?, quines mesures calen per superar el model econòmic neoliberal antiecològic?, per avançar cap a una democràcia participativa i cap a una redistribució dels ingressos més igualitària?.
Aquest és el tema central cap on hauríem de dirigir la mirada, i a partir d’aquí, començar a fer ja els primers petits passos per refer la vida; això ens permetrà fer front d’una manera més segura i tranquil·la a la incomprensió i l’oposició de l’altre, a la separació no amistosa.
tens raf3 amb el que dius Jordi, i e9s per aixf2 per la qual cosa no me considero nncaoialista, perque8 no acabo de veure que aquesta definicif3 s’ajusti al meu pensament per aixf2 prefereixo el terme independentista per definir-me. De totes formes entenc que hi pot haver molts nacionalistes espanyols que consentitien una secessif3 de Catalunya i nacionalistes catalans que no la volen: mira a Pujol, ell sempre s’ha definit nncaoialista perf2 mai independentista. De totes formes el nacionalisme espanyol i catale0 no sf3n iguals. El nncaoialista espanyol te9 un estat espanyol al darrera i el catale0 el voldria construir. com que el nncaoialista espanyol de Burgos este0 normalitzat no te9 necessitat de penjar banderes espanyole, perf2 molts nacionalistes espanyols a Catalunya i Euskadi sed que poden tenir aquesta necessitat per considerar que no estan normalitzats a Catalunya. Quan parles amb la gent d’Esquerra del Paeds Valencie0 i les Illes balears tenen unes sensibilitats mol me9s fortes que els del principat.Este0 en crisi el terme nacif3 del segle XIX, perf2 no la del segle XXI. El nacionalisme del futur sere0 me9s de ciutadania que d’etnia.Jo no dic que parlar del que succeia al segle XIX sigui antic: Tots els pobles necessiten referents histf2rics, perf2 hem de deixar que el nostre passat formi part de nosaltres perf2 que no ens condicioni. El passat este0 be9 com a sedmbol, perf2 parlar del 12 d’octubre com a referent nacional i d’orgull patri e9s ridicul i excloent, tambe9 passa el mateix amb l’11 de setembre, e9s una data important com a sedmbol nacional, perf2 aquella societat deixava molt que desitjar. Hem de buscar referents moderns. Els nacionalistes espanyols tambe9 els heu buscat dient que Espanya e9s la fanica garantia de llibertat i el catalanisme afirma que la independe8ncia e9s l’fanica garantia de progre9s.d’acord amb tu en que8 la llengua catalana s’hauria de despolititzar, aixf2 li fa molt de mal. trobo ridfacla uqe nel segle XXI es parli de bilingfcisme sed o no. A mi per treballar de recepcionista en un hotel i cobrar 950 euros me demanen 5 idiomes, perf2 es veu que per ser president del govern o la generalitat o sortir a la re0dio amb un vas sobrat