ambFilosofia

Un exemple de la mateixa fal·làcia que cometen podria ser: Els territoris no emeten CO₂ (més aviat en capturen). Europa és un territori. Per tant, Europa no emet CO₂.

És un tipus de fal·làcia d’ambigüitat que fa trampes amb el verb ‘ser’ i el terme ‘Catalunya’. El verb ‘ser’ s’utilitza tant per indicar una relació d’igualtat de classes (‘els homes són animals racionals’) com una d’inclusió (‘els catalans són europeus’), com una de pertinença (‘Barcelona és una ciutat’). I segons agafem un sentit o l’altre diem coses molt diferents encara que utilitzem la mateixa paraula.

Primera premissa. És evident que els rius i les pedres no paguen impostos, i que tampoc existeix una empresa anomenada Territori S.A.. En aquesta primera premissa es parla només de territori.

Segona premissa. Es pretén que el verb ‘ser’ expressa una relació d’igualtat, de manera que Catalunya seria només un territori (significat parcial). Però Catalunya (significat global) no és només un territori, és també una comunitat de persones en un territori on es construeix un determinat sistema social.

Així a la conclusió, és clar que, negant el significat global, si deixem Catalunya reduïda a les seves pedres, a territori, no paga impostos.