Economia, Rajoy i pensament màgic
La disminució d’impostos que proposa Rajoy no tindrà cap efecte en la crisi econòmica. Si es deixen de cobrar impostos, aquests diners es queden a les famílies, i simplement només canviem el subjecte capaç de gastar que passa de ser l’Estat a ser els individus, però no hi ha un increment de la despesa i, per tant, de la demanda. Més encara, donats els nivells d’endeutament de les famílies i les incerteses sobre el futur, aquestes, racionalment, invertiran a rebaixar el seu deute, a eliminar riscos, per tant, l’efecte pot ser de disminució de la demanda i l’aprofundiment de la crisi. Igual passarà amb les empreses: invertir en què, si no hi ha demanda?.
De fet les polítiques d’austeritat de la Troika (FMI, EU, BCE) han forçat, sense cap necessitat, a un terç de la població europea a una segona Gran Depressió. Al ritme de creixement patètic dels tres primers mesos de 2014, l’economia espanyola continuarà als nivells de desocupació actual durant tota una dècada. I, més patètic encara, resulta que l’economia espanyola ha tingut una de les recuperacions més fortes de la unió monetària. Patètic i més patètic. El mateix Oli Rehn, fanàtic austeritaire, reconeixia que si no es produeixen shocks econòmics passaran, encara, deu anys fins que l’economia espanyola pugui sortir de la crisi.
Allò que ha agreujat la crisi ha estat l’austerisme i els esforços indecents de Rajoy per reduir salaris. Cosa que ha enfonsat la demanda, l’ocupació, impossibilitat la inversió i convertit en no-res el diner creat per la banca. I en lloc de superàvit pressupostari, més deute públic.
El seu pensament econòmic és pensament màgic. Es basa a creure màgicament que el diner engendra diner i que fent cursets d’ocupació es crearan llocs de treball.