ambFilosofia

L’experiència de l’actuació per a la dignificació de la Vil·la romana de Calella em porta a distingir dues estratègies en l’àmbit de l’arqueologia. Deixeu-me anomenar-les l’estratègia de l’Eros i l’estratègia del Tànatos.

l’Eros no queda satisfet amb la bellesa creada, «allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans» i és empès a engendrar més bellesa, «tenint per nord aquella bellesa, elevar-se sense parar, com si ens servíssim de graons»: recuperar la vil·la, el jaciment, l’entorn, qui sap si la ciutat. Ens porta en un moviment ascendent cap a formes més àmplies de bellesa. Ja no podem suportar veure’ns rodejats de la lletjor.

L’estratègia del Tànatos, en la mesura que només pretén la conservació, serà passiva, basada en l’aïllament, procurant assegurar que la construcció sigui mínimament afectada per forces exteriors, en una espècie de tumba-congelador sense cap canvi significatiu important. Serà una estratègia contraria als principis de la vida.

l’estratègia de l’Eros és una estratègia activa inspirada en els principis de la VIDA, amb capacitat de resposta davant dels canvis. Caldrà mirar el jaciment des de la perspectiva del creixement cap a la seva extensió geogràfica. I no només com a creixement, sinó també com a desenvolupament cap a la seva realitat completa, el seu concepte. A més, caldrà pensar en l’adaptació als canvis de l’ambient extern, urbà i cultural, al paper que jugarà en el territori i/o en la ciutat. Creixement, desenvolupament i adaptació són característiques dels sistemes vivents.

Contràriament l’estratègia del Tànatos, basada en l’AÏLLAMENT, no està pensada per créixer com a unitat, sinó per conservar allò trobat i es trobarà sotmesa a una parcel·lació oportunista, segons esdeveniments aliens. En no poder créixer harmoniosament, el jaciment arqueològic no es podrà desenvolupar en la seva complexitat i articulació. Estancat, parcel·lat i desarticulat no es podrà desenvolupar, cosa que farà que ho tingui molt difícil per adaptar-se a les noves exigències que sorgiran amb el temps. Ni creixement, ni desenvolupament, ni adaptació genuïns entren en els seus objectius i possibilitats.

Deixeu-me fer aquí un petit apunt de filosofia del llenguatge. Els humans elaborem conceptes («vil·la», «bellesa», «amor», «vida», «mort», …). Els conceptes es troben dins la nostra ment. Tot concepte té una intensió, una referència i una extensió. La intensió de «vida» és el conjunt de propietats que caracteritzen els éssers vius. El referent de «vida» són totes les formes de vida concretes possibles (pensables). El referent es troba en bucle de realimentació amb la seva intensió. L’extensió de «vida» són els éssers vius realment existents en el present o passat. En el procés del coneixement, el concepte es va construint críticament en relació a la realitat. No és fàcil expressar la intensió d’un concepte, de fet, ja vèiem que Plató utilitzava mites per explicar molts dels seus conceptes, per exemple l’«amor» al Convit. Una ajuda per expressar els conceptes són les imatges, les icones, un objecte físic S amb una certa analogia amb el concepte C, i que ens hi remet sempre que estem en presencia de S.

Amb l’estratègia de l’Eros les ruïnes seran un PUNT DE REFLEXIÓ CULTURAL . Caldrà fer un treball d’explicitació de la relació entre la troballa arqueològica i el seu concepte.

El creixement, el desenvolupament i l’adaptació van operativament interrelacionats, formant un sistema, és a dir, amb bucles de realimentació que el relliguen com una totalitat a construir en el temps, com un nou referent del concepte, amb unes peculiaritats pròpies respecte la intensió . Aquesta construcció demanarà exploració, descobriment de la seva realitat concreta i aportacions pròpies al concepte. L’adaptació ens obrirà a l’entorn, a la implicació i participació de la ciutadania en el procés de recuperació del bé. L’adaptació ens portarà, també, a definir dinàmicament el paper que tindrà en la identitat, la geografia i l’urbanisme de la ciutat.

Amb l’estratègia del Tànatos, el jaciment resulta ALIENAT CULTURALMENT, ja que no realitza el seu concepte. I no el realitza perquè té un amo a qui pertany i als interessos del qual està sotmès (en el nostre cas l’Aldi que no mostra cap respecte seriós pel nostre patrimoni).

Aquesta alienació té quatre aspectes:

1. En el jaciment, no hi fem el que hi hauríem de fer. Aleshores, amb aquest malfer, paulatinament es converteix en un objecte estrany que s’enfronta al seu concepte.

2. En no fer el que hi hauríem de fer, el mateix procés de construcció esdevé un procés de destrucció, sense línies vermelles clares i sotmès a les ordres del seu propietari.

3. En perdre la seva essència (el concepte a què aspira), en no ser ell mateix, no pot incorporar la riquesa del coneixement avançat i genuí sobre el concepte, la riquesa genèrica del concepte en desenvolupament en la comunitat arqueològica.

4. Aleshores, éssent com és un objecte estrany a ell mateix, no pot entrar en relacions sinèrgiques amb altres béns culturals genuïns.

Amb l’estratègia de l’Eros les ruïnes seran un CENTRE DE RECREACIÓ HISTÒRICA. El jaciment haurà de servir també per realitzar un apropament crític a la nostra història. Entendre per elles mateixes altres formes de vida i de pensament (una cultura). I entenent la seva cultura, aprendre dels seus encerts i remarcar els seus errors per no repetir-los.

Això demanarà actuacions per recrear, en un lloc que li serà proper, tota la complexitat i riquesa d’aquesta història i anar més enllà d’una falsa idea de progrés.

Finalment, ens permetrà resseguir alguns trossos del fil que ens porta des d’ells fins a nosaltres.

Amb l’estratègia del Tànatos, el jaciment estarà SOTMÈS AL CONSUMISME. Faltat d’ancorament en el concepte, estarà sotmès a l’opinió, a la moda. I la moda més estesa en les nostres societats és la del consumisme. El to go shopping. La museïtzació reproduirà la relació del consumidor amb el món real, que no és la d’implicació responsable, ni tampoc la d’indiferència total, sinó que és la de curiositat, entesa com una atenció discreta i superficial, lligada a vivències epidèrmiques. Oferirà experiències ràpides i acumulatives, però efímeres. Ara bé aquesta actitud de curiositat demana, per mantenir l’interès i evitar l’avorriment, constants novetats i impactes sensorials creixents. Cosa que aquesta museïtzació no podrà proporcionar i, per tant, l’obra caurà en l’oblit i la indiferència del consumidor.