ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

24 de gener de 2021
0 comentaris

De nenúfars i galls d’indi

Els virus tenen un creixement exponencial. Volia presentar-vos dues històries clàssiques que s’hi refereixen.

Primer els nenúfars: ( ho traurem del diari de Girona 19-7-2020. Una societat que improvisa)

«Per explicar el que significa un creixement exponencial de qualsevol cosa, posa un exemple que avui és molt adient. Una persona té una bassa de certes dimensions en la qual un dia veu créixer un nenúfar. Aquesta planta té una capacitat de reproduir-se de forma que es dobla cada dia. Ell pensa que haurà de fer alguna cosa abans que la bassa no s’hagi ocupat completament pels nenúfars. Al cap de 30 dies té tota la superfície plena de plantes que tapen l’aigua. Es pregunta, quants dies haurien d’haver passat per tenir la bassa ocupada a la meitat? La resposta és 29 dies. El dia abans de ser la bassa plena, el nenúfar ocupava la meitat de la superfície i en només un dia va enllestir la totalitat.»

Segon el gall d’indi inductivista: (ho traiem de «filobloc»)

“Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que “sempre menjo a les 9 del matí”. Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll”.

La suma de l’inductivisme ingenu a què estem avesats més les característiques del creixement exponencial fan que, respecte la marxa d’aquest últim, sigui difícil fer-ne entendre els perills i prendre les decisions adequades quan encara hi seríem a temps. Per fer-hi front, ens cal un pensament d’inspiració científica orientat a la teoria, cosa molt difícil en la nostra època d’irracionalisme galopant a dreta i esquerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!