Igual que la teoria de jocs moderna, expressat en un altre marc teòric, en contra del que afirmava Mandeville, també la filosofia clàssica s’adona que sense superar l’egoisme que porta al “campi qui pugui” no és possible assolir la bona societat, la societat justa. Només les bones persones poden construir una societat bona, a cada forma de govern correspon un tipus d’individu, un tipus d’ànima.
“Hem de seguir el nostre antic pla, que adoptàvem amb vistes a la claredat, d’analitzar primer l’Estat i llavors continuar per l’individu. Començarem amb el govern basat en l’honor. — Per a tal govern no conec altre nom que timocràcia, o potser timarquia. Comparem amb aquest el caràcter de l’individu que s’hi correspon; i, després d’això, considerarem l’home oligàrquic; i llavors una altra vegada girarem la nostra atenció cap a la democràcia i l’home democràtic; i finalment, ens n’anirem i veurem la ciutat de la tirania, i una vegada més posarem la mirada en l’ànima del tirà, i intentarem arribar a una decisió satisfactòria..” Plató. República 545
Aleshores, per la filosofia clàssica, el punt d’arrencada i fonamental es troba dins l’ànima humana i considera que la solució es troba en la resolució de l’equació socràtica: virtut=saber=felicitat. Quins són els valors de les variables que satisfan l’equació?. Què em permet dir que ser bo vol dir també ser savi i feliç, que ser savi vol dir també ser bo i feliç, que ser feliç vol dir també ser bo i savi.
“De totes aquestes coses n’és principi i màxim bé el seny, i per aquest motiu el seny, origen de totes les altres virtuts, és més apreciable que la mateixa filosofia, i ens ensenya que no existeix una vida feliç sense ser al mateix temps assenyada, bella i justa; ni és possible viure amb seny, bellesa i justícia, sense ser feliç.
Ja que les virtuts són connaturals a la vida feliç, i el fet de viure feliçment va sempre acompanyat de la virtut.” Epicur. Carta a Meneceu §6.
Llavors cometre injustícia no és profitós ja que destrueix interiorment l’ésser humà:
“Doncs bé, a aquell qui afirma que cometre injustícia és profitós per a l’home i que obrar justament no produeix cap avantatge, repliquem-li que no està dient altra cosa que per a aqueix home és de profit alimentar i enfortir la bèstia polifacètica, així com al lleó i el que pertany al lleó, i afeblir en canvi i matar de fam l’home, de manera que aquest sigui arrossegat cap a on cadascuna de les dues parts el dugui, i que, en lloc d’acostumar-les a conviure amigablement l’una amb l’altra, hom els permeti que, lluitant entre elles, es mosseguin i devorin mútuament” Plató. República. Llibre IX. 588e
I aquí és on s’ha perdut el pensament occidental. Ha estat incapaç de resoldre aquesta equació; diria per una insuficient comprensió de l’ànima humana. I els seus models teòrics, per ignorància, parteixen d’una simplificació insostenible de l’individu.