ambFilosofia

Els valors ètics expressen els objectius, l’individu i la societat que volem construir. Llibertat i igualtat, valors de la república, són també els valors del pensament llibertari. «Anarquia» «no-dominació» vol dir eliminació de les condicions que permeten el domini d’uns sobre uns altres, i no vol dir pas desordre.

«Dos moments són acceptats com a característics de l’anarquisme: l’un és l’absència de poder, la negació de tota organització de dominació (però no pas de de tota organització). L’altre té a veure amb el desenvolupament de l’individu cap a la plena expressió del seu jo (però no pas un desenvolupament cec, sense fre).» Max Adler

Ara bé, aquests valors, entesos en cadascun d’una manera específica, són també compartits per marxistes, socialdemòcrates i liberals. Per entendre el pensament llibertari cal anar més enllà. Aquest pensament constata que marxistes, socialdemòcrates i liberals amb el seu tacticisme han renunciat a l’objectiu, als valors, als principis; els mitjans s’han menjat els fins i s’han convertit en còmplices de les oligarquies que neguen la llibertat i la igualtat.

L’error, diuen, consisteix a viure en el dia a dia de forma contrària als valors. Cal viure ja avui, ara, d’acord amb aquests valors, creant illes de llibertat dins l’oceà de la societat de la dominació; poder viure i sentir, ja avui, l’experiència de la lliure associació d’individus lliures. Això té, a més, una dimensió social: la millor propaganda dels propis projectes de futur consisteix a construir aquestes petites illes modèliques que anticipin exemplarment el futur que es vol construir.

L’ésser humà és un ésser finalístic, teleològic, es mou per objectius, és capaç d’anticipar el futur i construir-lo. Així, doncs, atacar can Vies, com a illa de llibertat, és atacar l’ésser d’aquestes persones, la seva existència com a éssers humans, ells ho poden viure com un procés de destrucció personal.

Per ells, quan el poder de domini ataca cal respondre amb actes que demostrin la superioritat humana de l’individu lliure que no se sotmet a l’autoritarisme de la dominació. Quan apareix la violència s’emmarca sempre en aquest objectiu i té una intenció pedagògica i popular.

La crítica a aquestes concepcions pot ser dura i els problemes que planteja són importants; però aquí es tracta només, del primer pas: entendre. Per altra banda, pel que fa a actuacions de marxistes, socialdemòcrates i liberals, qui estigui lliure de culpes que tiri la primera pedra.