Eixamplar la base?

Com vam prometre en l’apunt anterior, anem a ajuntar en un sol model els dos models anteriors, referits l’un al posicionament social-identitari de la població catalana i l’altre al vot Sí/No/Abs davant la pregunta per la independència (repetirem les explicacions).

## QUÈ ÉS AIXÒ?

Mancats d’una teoria suficient fiable per explicar l’evolució del vot independentista, intentem inferir l’evolució futura a partir de les dades actuals i passades.

El model relaciona els posicionaments identitari i social dels catalans amb el vot favorable o contrari a la independència de Catalunya. La població de Catalunya queda distribuïda en un espai bidimensional, agrupada en aplecs segons els valors discrets dels dos eixos.

El model intenta , a més, establir els fluxos entre els aplecs i en la intenció de vot dins de cada aplec i donar els nous valors en el temps.

Teniu el model aquí: prgAplecsVots

## ASPECTES A REMARCAR
Quina confiança podem tenir en el model?. Això no ho podem determinar per avançada. La confiança en el model vindrà determinada per l’encert en la predicció dels resultats futurs. Serà també aquesta adequació amb els resultats la que ens portarà a modificacions que millorin el model en la seva capacitat predictiva.
Si fem córrer el programa només amb els fluxos entre aplecs, en general, observem diverses coses:
Que el costat catalanista deriva cap a més català i més d’esquerres, mentre que el costat espanyolista deriva cap a espanyolisme moderat i dreta moderada.
Que el costat d’esquerres deriva cap a més d’esquerres i el costat de dretes cap a dreta moderada o centre-dreta.
Que el catalanisme es manté (tampoc augmenta significativament) i l’espanyolisme disminueix passant a NS/NC.
Que els quatre aplecs inicials amb més pes són, EMCN-CMEM-CTEM-EMEM, i els quatre aplecs finals amb més pes són, EMCN-CTEM-CTER-CMER.
Si fem córrer el programa només amb els fluxos entre vot Si/No/Abs, en general, a mida que fem avançar el temps (els clics), es dona un increment gradual del vot No. Com s’explica?. El programa detecta un desplaçament total cap al NO d’aquells que es donen entre un 4 i un 0 de catalanitat. Entre els que es donen un 5 de catalanitat, si es consideren de centre-dreta també deriven totalment cap al No, però si es consideren d’esquerres es manté o augmenta el percentatge de Sí, sense guanyar al No. Ara bé, entre els que es donen entre un 6 i un 8 de catalanitat, el No manté uns percentatges significatius, superiors que als del Sí entre els que es donen un 5 en catalanitat. Això últim és el factor més decisiu, donat el pes poblacional d’aquests aplecs, per explicar l’increment del NO. No hi ha una quantitat significativa d’individus de centre-dreta amb un 5 de catalanitat que vulguin la independència.
Amb els dos fluxos
La pregunta és, el desplaçament cap a la catalanitat i cap a l’esquerra de la població catalana compensa aquest decantament cap al No del vot dins dels aplecs?. La resposta és Sí.
Ara bé, guanya el Sí sobre el No, el No baixa; però el Sí no supera el 50% i creix l’abstenció a càrrec del No.
Segons les actuals circumstàncies, ja hem arribat a la mateixa conclusió altres vegades, esperar a eixamplar les bases és renunciar a implementar la República ara i en els anys vinents.
Què podríem fer amb la República, i que ara no podem fer, per fer efectiu realment un eixamplament de les bases?

## HOW IT WORKS

1. 1 Aplecs, valors.

Aplecs. Situem la població catalana repartida en 25 aplecs, producte 5 x 5, de l’encreuament dels eixos identitari i social.

En l’eix identitari, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: només catala (9,10), més català que espanyol (8,7,6), espanyolisme moderat (5), només espanyol (4,3,2,1,0), NS/NC.

En l’eix social, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: esquerra radical (0,1), esquerra moderada (2,3,4), dreta moderada (5), dreta radical(6,7,8,9,10), NS/NC.

Heus aquí els aplecs resultants:

[“CtxNS” “CtxDT” “CtxCN” “CtxEM” “CtxER” “CmxNS” “CmxDT” “CmxCN” “CmxEM” “CMxER””EMxNS” “EMxDT” “EMxCN” “EMxEM” “EmxER” “EsxNS” “EsxDT” “EsxCN” “EsxEM” “EsxER” “NsxNS” “NSxDT” “NSxCN” “NSxEM” “NSxER”]

Valors. Per calcular els valors, agafem els valors CEO dels baròmetres del 2016 (agrupats) més 2017 (no agrupats) i 2018 (no agrupats). Amb aquests valors construïm les línies de tendència basades en la regressió exponencial per cada aplec. Heus aquí alguns exemples gràfics:

A continuació obtenim els valors, pels diversos baròmetres i aplecs, del percentatge respecte la població total (columnes). Per cada aplec obtenim també el pendent «a» de l’equació i el valor de partida «b». Finalment els valors de l’equació pel punt 2018.1 i el punt 2018.2.

Ho tenim en el quadre següent:

Els valors inicials dels aplecs que introduïm en el model, vénen fixats pel programa d’acord amb els valors que dóna la funció pel 2018.1. Obtenim els increments que ens porten dels valors dels aplecs pel 2018.1 als valors dels aplecs pel 2018.2, segons aquesta mateixa funció.

1.2 Aplecs, fluxos
Amb els increment que hem obtingut anem a construir els fluxos entre els aplecs. Per a tal cosa, considerem que els increments, tant en positiu com en negatiu, provenen dels 8 veïns que circumden cada aplec, i en un valor proporcional al valor absolut de cada aplec. Obtenim el que podríem anomenar increment estructural dels aplecs, és a dir, l’increment que correspondria a cada aplec d’acord amb els nous valors finals dels aplecs segons l’enquesta CEO. A continuació sumem les columnes, cosa que ens donarà els nous valors (finals) dels aplecs. Finalment calculem els % que representen aquests fluxos sobre el valor inicial dels aplecs, i traslladem aquests valors al programa netlogo com a percentatges de transvasaments. El quadre obtingut figura a sota:

2. Vot.
Considerem els % de vot Sí, de vot No i d’Abstenció corresponents a cada aplec.
A tal efecte, considerem, per a cada aplec el següent sistema:

Considerem que la pregunta sobre la independència exigeix una resposta sota un ampli camp d’incerteses. Aquestes incerteses provoquen que els resultats sobre la pregunta hagin de presentar un moviment oscil·latori en el temps. Analitzant les dades, suposem un període T de 2 anys, és a dir, el temps transcorregut per tornar-se a trobar en el mateix punt relatiu de la corba, per exemple, de cresta a cresta o de vall a vall.
Per comparar valors que es trobin en la mateixa situació relativa agafem els percentatges de vot pels baròmetres 1 i 2 del 2016 i 1 i 2 del 2018.
Ara bé. agafant dades dels baròmetres esmentats tenim els increments de vot i els nivells (de vot Sí, NO, Abs). Queden com a incògnites les taxes dels fluxos respectius tant d’entrada com de sortida. Per calcular-los establim les equacions de flux del sistema superior per a cada aplec
Construïm les següent equacions:

∆Sí=feSí-fsSí ;increment de Sí = flux d’entrada Sí – flux de sortida Sí
∆No=feNO-fsNO ;increment de No = flux d’entrada No – flux de sortida No
∆Ab=feAb-fsAb ;increment de Abs = flux d’entrada Abs – flux de sortida Abs

feSí=nNO*tNS + nAbs*tAS
;flux entrada Sí = nivellNo * taxaFlux_NoASí + nivell Abs * taxaFlux_AbsASí
fsSí=nSI*tSN + nSI*tSA
;flux sortida Sí = nivellSí * taxaFlux de Sí a No + nivellSí * taxaFlux de Sí a Abs
feNo=nSI*tSN + nAbs*tAN
fsNo=nNO*tNS + nNO*tNA
feAb=nSI*tSA + nNO*tNA
fsAb=nAbs*tAS + nAbs*tAN

i agafem la solució que fa mínima la suma dels fluxos i procura que la sortida per a un diposit no arribi al 100% i que cap sigui 0.
El programa calcula d’acord amb els valors anteriors l’evolució dels aplecs, l’evolució de la intenció de vot a dins de cada aplec i l’evolució del vot global. Heus aquí els resultats:

Traslladem aquestes dades al programa

## HOW TO USE IT

A la pantalla tenim tres botons, quatre interruptors i un boto lliscant.
Amb el primer botó establim els valors inicials, amb el segon avancem indefinidament fins que tornem a polsar el botó, i amb l’altre avancem un pas cada vegada que el polsem.
Amb els interruptors podem fer que tinguin efecte o no quatre accions: els fluxos entre aplecs, els fluxos entre vot sí_no_abs, la influència dels veïns i l’actuació de l’atzar en els valors inicials.
Finalment, amb el boto lliscant establim els milers d’agents que constituiran la nostra població.
Tenim els resultats de la marxa dels aplecs i de la intenció de vot dins els aplecs i global en els monitors laterals

## EXTENDING THE MODEL

Afegir, factors teòrics d’evolució, basats en l’enuig i el temor, els costos i els beneficis individuals, en relació als esdeveniments futurs possibles . Establim nivells d’enuig i temor a partir de diverses variables (greuge-percebut, legitimitat-constitució, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe) amb valors situats entre 0-10
Establim el nivell d’enuig donat per: enuig = greuge-percebut * (1 – legitimitat-constitució)
Establim el nivell de temor donat per: temor = aversió-risc * probabilitat-catàstrofe.

## NETLOGO FEATURES

Treball amb llistes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *