El Tribunal Suprem

Els estats totalitaris imposen paradoxes semblants a la que ara es produeix entre el jutge Llarena i els presos polítics catalans.

Va ser Bateson qui cap al 1956 va estudiar els efectes de les paradoxes sobre la conducta humana. Aquests estudis el van portar a elaborar la teoria del doble vincle, lligada a l’estudi de l’esquizofrènia..

Una paradoxa lògica és una cosa com: «Tots els cretencs són uns mentiders», afirmat per Epimènides de Creta, segle VI a.C. Si és vertadera és falsa i si és falsa és vertadera.

La paradoxa a nivell de conducta seria una cosa com ara l’exigència d’un comportament que per naturalesa només pot ser espontani, però que no pot ser-ho, a causa precisament del fet d’haver estat exigit.

Sembla que el jutge Llarena no en té prou amb la mera docilitat, les asseveracions d’acatament no només no són suficients, sinó que poden ser considerades una forma de resistència passiva i , per tant, un agreujant. No és suficient de sotmetre’s simplement a la coerció, sinó que cal voler-la. No és suficient de realitzar un acatament i signar-lo, s’ha de creure en ell, en els seus termes, i penedir-se sincerament.

O’Brien, el torturador de la novel·la d’Orwell, 1984, constitueix una notable autoritat sobre el tema, cosa que explica a la seva víctima:

«Per cada heretge que la Inquisició va cremar a la foguera, en van sorgir molts d’altres. Per què?. Perquè la Inquisició va matar obertament els seus enemics, i els va matar abans que es penedissin. (…) Nosaltres no ens acontentem amb la obediència negativa, ni tant sols amb la submissió més abjecta. Quan vostè se’ns rendeixi, serà per la seva pròpia voluntat. (…) Ens resulta intolerable que una idea errònia hagi existit en algun lloc del món, per secreta i impotent que fos».

Ara bé, l’abandonament de la unilateralitat (la renúncia al dret a l’autodeterminació) és un comportament, si és real, que només pot sorgir de la pròpia activitat espontània; però com que s’exigeix no pot donar-se. Però aleshores no té sentit exigir una cosa que no es pot exigir, perquè si s’exigeix és impossible. Si exigeixo l’abandonament de la unilateralitat (A), no es produeix realment l’abandonament de la unilateralitat (NO-A) i aleshores cal exigir l’abandonament de la unilateralitat (A).

I les ments de tant il·lustres membres han de patir serioses fatigues, amb els circuïts cerebrals en un cercle infinit passant de A a NO-A i de NO-A a A en un bucle infinit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *