El deure de decidir.
Quin significat podem donar a l’expressió: “teniu el deure de decidir”?
D’entrada no és possible decidir no decidir, vegeu És possible decidir no decidir?. I, a més, no és possible negar el dret a decidir sense negar la llibertat. Per tant, la CUP tenen el dret a decidir i hauran de decidir, vulguen o no vulguen.
La qüestió clau no es troba en la paraula “decidir”, sinó en la paraula “deure”. Per reflexionar sobre aquesta paraula podem tornar al nostre amic I. Kant, una de les grans fites divisòries en la història de la ètica.
Per Kant no hi ha res incondicionalment bo, excepte la bona voluntat. Aquesta bona voluntat es caracteritza perquè el seu únic mòbil és el compliment del deure per amor al compliment del deure. La conducta moguda per ella obeeix a la intenció de complir amb el deure. Si prenc una decisió perquè em beneficia, per evitar-me un mal o, fins i tot, perquè sóc de naturalesa amable, si actuo a partir de les meves inclinacions egoistes o altruistes, la meva voluntat no arriba a ser pròpiament bona. En aquestes circumstàncies, en últim terme, és la natura qui pren la decisió, és la màquina (químico-biològica) determinista qui actua i jo no actuo d’acord amb la llibertat, no actuo com a home (lliure).
Es tracta, doncs, d’actuar d’acord amb el deure per amor al deure. Per tant, si «teniu el deure de decidir», no podeu decidir tirant una moneda a l’aire, o perquè és el més convenient per la CUP, o, a nivell individual, desfent-se de la responsabilitat del deure, decidir en nom de l’obediència a altres instàncies. Cal decidir Sí o No d’acord amb el deure, per amor al deure.
I com determino el meu deure?. El deure és presenta com l’obediència a una llei que és universalment vàlida per a tots els ésser racionals. La màxima a partir de la qual decideixes Sí o NO ha de ser com una llei de la naturalesa en la societat humana, mai s’ha de transgredir, per tant he de voler que sigui obeïda per tots els éssers humans en tant que éssers racionals lliures i iguals.
«Teniu el deure de decidir»: Heu de decidir d’acord amb uns principis que no responguin als vostres interessos com a CUP, ni a l’atzar, sinó als principis que han de regir les societats humanes en tant que formades per éssers racionals lliures i iguals.