ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

És possible decidir no decidir?

Primer un exemple: “Menteixo”. Menteixo, per tant no és cert que menteixo, és a dir, no menteixo, per tant, menteixo, per tant, no menteixo, per tant, …. (i fins a l’infinit)

És el mateix per: “No decideixo”. No decideixo, per tant, decideixo que no decideixo, és a dir, decideixo, per tant, no decideixo, per tant, decideixo, per tant, …. (i fins a l’infinit).

Ja que si voluntàriament DECIDEIXO no decidir, estic decidint. Per tant, decideixo i no decideixo alhora. D’això en lògica se’n diu una paradoxa, que inclou en ella mateixa una contradicció. I això és ja una complicació lògica. Perquè d’una contradicció se’n deriva vàlidament qualsevol cosa. Anem a veure-ho:

Tenim dues proposicions vertaderes: P = “decideixo”, ¬P = “no decideixo”

Una disjunció tipus P o Q és certa si almenys un dels components és vertader. “Aniré al cine o al teatre”, serà certa si vaig al cine, també serà certa si vaig al teatre. I si afirmant la disjunció nego un dels components, puc deduir que l’altre és cert (tollendo ponens)

Suposem una proposició falsa qualsevol, Q = “2+2=7”, que és evidentment falsa. Representem la disjunció pel símbol “∨” i construïm la proposició ¬P ∨ Q: “no decideixo o (2+2=7)”. Aquesta disjunció és certa perquè la proposició “no decideixo” és certa; però també és certa P, la negació de ¬P. D’aquí es deriva (tollendo ponens) que és cert que “2+2=7”, és a dir resulta vertadera qualsevol cosa que jo vulgui, per més falsa que sigui.

El problema és que a partir d’una contradicció es pot demostrar qualsevol cosa. És a dir, d’acceptar que decideixo no decidir és deriva qualsevol cosa i per tant destrueix la credibilitat de qualsevol conclusió i el pensament racional mateix. Una persona, en tant que ésser racional, no pot decidir no decidir

Puc negar a una persona el dret a decidir?

Ja hem vist que una persona, en tant que ésser racional, és lògicament impossible que decideixi no decidir. Aquesta persona no pot realitzar un impossible. Per tant, negar el dret a decidir a una persona només és possible si nego, a aquesta persona, la seva existència com a persona. He d’afirmar que “ha perdut la raó”, que no està en plena possessió de les seves facultats mentals. També puc enviar a fer punyetes tots els arguments i preguntar: “volen que la guàrdia civil entri desfilant o amb tanquetes?”. Els Ciudadanos i el PP (però no pas aquells que votarien NO) han de negar o bé la meva condició de persona o bé la meva llibertat (per la força).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'ésser humà per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent