cerdà

L’entrevista d’Esperança Camps a Bernard Guasch -l’’amo’ de la carn i el rugbi a la Catalunya Nord- serveix per a trencar tòpics respecte la catalanitat. Diu Guasch en ser preguntat sobre la situació política catalana: “El meu pare va imposar una regla a la família. Deia que quan un és comerciant com nosaltres, amb el nom que tenim, no hem de fer mai cap comentari”.
Algú podria confondre aquesta posició de Guasch amb l’allunyament de la política que tan be va saber propiciar el franquisme. Però no; no és així. Cal posar en valor la tasca d’un home que popularitza les quatre barres en el seus productes càrnics o al món del rugbi; per no parlar d’incorporar amb tota naturalitat Els Segadors com a himne dels Dragons Catalans. Penseu en la contenció en el símbols imperant i confronteu-la amb la realitat de l’acció social, esportiva i empresarial de Guasch.
Fa uns dies, Jordi Pujol exaltava la figura i la tasca de Josep Espar Ticó en lamentar la seva mort: “No ha estat ben bé ni un polític, ni un empresari, ni un home incorporat a plantejaments intel·lectuals”.
Espar, guanyant-se la vida amb un negoci carrincló, exhibia un compromís amb el país inqüestionable. Guasch, que defensa que un comerciant no ha de fer comentaris polítics, és el responsable de que dotzenes de camions circulin per les carreteres de la Catalunya Nord amb la senyera, o que el seus productes amb les quatre barres estiguin a les petites tendes o als lineals de les grans superfícies. Per no parlar de que Els Segadors, como a himne d’un club de Perpinyà, soni a la lliga anglesa de rugbi.
I sense donar-li i donar-se importància. Un homenot de la catalanitat.

PS. Un luxe tenir Esperança Camps a Vilaweb.