cerdà

“Une certaine idée de la Cerdagne” és un llibre en edició bilingüe francesa-catalana amb el qual ens ha sorprès l’amo de Can Planes de Sallagosa, Henri Planes. I constitueix també la constatació i un bon exemple de que un llibre amb poques fulles i caràcters pot ser ric en contingut alhora que plaent de llegir.
Qui hagi estat a Can (Chez) Planes (127 anys d’història) gaudint de la seva cuina i submergit en un ambient sòcio-gastronòmic estrany i encisador alhora, entrarà de forma més directa al llibre, emperò, no es tracta d’un text per a iniciats ni tant sols per aquells que coneixen l’Alta Cerdanya, tota vegada que hi ha escrits amb regust d’universalitat.
No es tracta ara i aquí de fer un ‘spoiler’. Si que cal dir que les reflexions d’Henri Planes són les d’un home del segle XX preocupat pel com es configurà en el segle XXI l’Alta Cerdanya i, si realment, la “ratlla” -és a dir la frontera que divideix la comarca- finalment es diluirà.
Planes parla d’èxits però, sobretot, reflexiona sobre fracassos i els analitza per a que les generacions que el seguiran no protagonitzin el mateixos errors, per exemple, amb el model de la indústria de l’esquí. O fonamenta la importància de les comunicacions per a una vall pirenaica i ofereix una visió molt realista sobre la integració d’aquells que s’estableixen a la Cerdanya.
Especialment destaca la projecció de futur que fa del fracàs de l’escola Jordi Pere Cerdà, el projecte que, a unes passes de Can Planes, volgué ser capdavanter en la formació dels cerdans. I és aquí un Henri Planes llança el dard en preguntar-se perquè si a la Cerdanya hi ha un hospital transfronterer no hi pot haver també una escola que superi la “ratlla”.