Europa – Països Catalans – Catalunya Central – Bages – Callús. Som en un poble normal i corrent del pla de Bages, al marge esquerre del Cardener. Entre Manresa i Súria, a quatre quilòmetres de Santpedor. El nucli poblat no té gaire més de cent cinquanta anys de vida. Callús és un poble que malda per sortir al mapa, i que es fa immens per Pasqua, amb unes caramelles de renom internacional, i a l’estiu, amb una acollidora piscina herbada que atreu com formigues la gent de la rodalia.
El terme, més aviat esquifit, encara conserva qui-sap-lo terreny de conreu, alguna vinya i bones extensions de bosc, en part abrusat pel foc del 1994. Una de les rutes boscoses més boniques és el camí de Viladelleva. I és en aquest camí, a l’indret on arrenca la pujada que va cap al mas del Cortès, on veureu —si hi sabeu— el clot de les Ànimes. Ignoro (i suposo que ho hauria de saber) si al nostre país hi ha gaires indrets que s’anomenin ‘clot de’. A Callús n’hi ha dos, que jo sàpiga: el clot de Garses i el clot de les Ànimes (i per què l’un va amb article i l’altre sense?). El cas és que al diccionari ens proporciona, si més no, una definició que fa el fet: ‘Lloc baix voltat d’elevacions.’
Per què es diu ‘clot de les Ànimes’ no ho sé. No he estat capaç de trobar ningú que m’ho expliqués, ara com ara. Però no desisteixo. Ho continuaré provant.
Abans de l’arribada de l’aigua, la plana d’Urgell l’anomenaven “el clot del dimoni”…
Pel que es veu hi ha una llegenda sobre el Clot de les Ànimes (o Forat de les Ànimes) de Callús. Sembla ser que hi ha dues versions:
Una diu que quan plovia, l’aigua del torrent queia en aquest clot i el soroll que feia recordava al pas de les cadenes de les ànimes.
L’altra explica que els mossos de La Tosa s’amagaven en aquest indret per fer sorolls i espantar a la gent que hi passava, que creien que eren ànimes…
Moltes gràcies!