Ací teniu els brins de llengua d’aquesta setmana:
1. No em donis pressa, que em dóna temps
Compte amb això:
⛔️«No em donarà temps» ✅No TINDRÉ pas temps
⛔️«Dóna't pressa» (el @iec ho admet) ✅AFANYA'T, CUITA, ACUITA'T, APRESSA'T…
⛔️«No em donis pressa» ✅No em FACIS CÓRRER, No m'ACUITIS, No m'APRESSIS
⛔️«Em dóna la impressió que» ✅Em FA L'EFECTE que— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 3, 2018
2. Si no va amb mi, amb qui va?
⛔️Això no va amb mi✅NO ÉS COSA MEVA, NO M’AFECTA
⛔️Fer pena no va amb ella ✅NO LI ESCAU, NO FA PER A ELLA
⛔️Veig que això no va amb tu ✅NO ET FA EL PES, NO ET DIU RES
⛔️Aquest barret no va amb el seu uniforme✅NO HI ESCAU, NO HI COMBINA, NO HI LLIGA, NO L’HI SÉ VEURE— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 5, 2018
3. Com ho portes? Amb cotxe o a peu?
Compte amb el verb «portar»:
⛔️Ho porta molt malament✅HO HA ENCAIXAT MALAMENT, S'HO HA PRES MALAMENT, NO SE'N SURT BÉ, NO HO HA PAÏT BÉ…
⛔️Com ho portes?✅COM ET VA? COM ET PROVA? TE'NS SURTS BÉ? ESTÀS BÉ?
⛔️Ho porta avançat, endarrerit✅HO TÉ AVANÇAT, ENDARRERIT…— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 6, 2018
4. «Olora a suat»? És que no ho puc sofrir…
😱Ep! El GUST, la POR, l'OLOR i la PUDOR van amb DE, no pas amb *a:
⛔️Gust a carn✅Gust DE carn
⛔️Por a volar ✅Por DE volar
⛔️Olor a romaní ✅Olor DE romaní
⛔️Pudor a claveguera ✅Pudor DE claveguera😱😱I el súmmum:
⛔️Olorar a suat ✅FER PUDOR DE suat— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 7, 2018
5. Dir «carinyo» és una carallotada i dir «cari», un atemptat.
[1/2] Dir ⛔️«carinyo» és una carallotada i ⛔️«cari», un atemptat.
Hi ha tanta tria que no ens la podem acabar:
✅A algú que estimem ▶️AMOR, AMOR MEU, VIDA MEVA, REI, REINA…
✅A un nen ▶️MARREC, XIC, VAILET, BARRUFET, CUCA, PUÇA, NINA, MOIXÓ, XERRIC, TORRONET…🔽
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2018
[2/2]
Les coses no es fan amb ⛔️«carinyo», sinó amb ✅AFECTE, TENDRESA, AMOR, ESTIMACIÓ, ESTIMA, CURA, COMPTE…
Els ⛔️«carinyos» són ✅MOIXAINES, CARÍCIES, AFALACS, CARANTOINES, MANYAGUES, FESTES, AMORETES…En voleu més informació? 🔽 https://t.co/upagx89Jk2
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2018
6. Benvolguda Pilar Rahola: un taulell no és un tauler
La filòloga @RaholaOficial diu que «hem donat una *patada al *taulell i *hem fet saltar les peces». Tradueixo al català: «Hem clavat una PUNTADA DE PEU al TAULER i N'hem fet saltar les peces» #FAQSpasshihobeTV3
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2018
7. El millor dotat, més ben dit, el més ben dotat
⛔️«El premi millor dotat », «Els joves millor preparats», «Vosaltres, millor dit, tu»; «Els llibres millor editats», «L'esportista pitjor classificat», «Els pitjor pagats del món»
✅No, no: MÉS BEN DOTAT, MÉS BEN PREPARATS, MÉS BEN DIT… i MÉS MAL CLASSIFICAT, MÉS MAL PAGATS— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 4, 2018
8. «A dia d’avui», la burocràcia es menja la llengua
«A dia d'avui»???
⛔️A dia d’avui, no l’han empresonat ✅A HORES D'ARA…
⛔️Hi ha 30 afectats, a dia d’avui ✅…ARA COM ARA
⛔️Són feines que a dia d’avui no tenen requesta ✅…feines que AVUI DIA…
⛔️A dia d’avui, ja tenim el projecte presentat ✅JA TENIM… [SENSE RES]— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 8, 2018
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
“Dona’t pressa”. A Mallorca, fes via o fes-ne via.
Mercès.
Sí, «fer(-ne) via» és un descuit d’aquesta llista. No és pas exclusiu de Mallorca, no. A la meva comarca (el Bages) diem «passar-ne via».
Salut!
Jordi B.
Frissar també
Jo el que no suporto és : “se li ha caigut”. I la utilització doble del pronoms (hi, ne) quan també s’acompanya el nom, que fan molts castellanoparlants en català.
Mercès.
Certament, aquest «se m’ha caigut» s’ha escampat molt de pressa, n’ha fet molta via. Hem de corregir-ho als fills i néts i, si gosem, a tothom. Aquesta plaga s’ha d’aturar.
Salut.
Jordi B.
Hi ha una gran diferència entre escoltar i sentir però quasi ningú ho distingeix.
Gràcies.
Teniu tota la raó. I no costa pas tant: «escoltar» és voluntari i «sentir», no. Com «mirar» i «veure». Caldrà insistir-hi.
Salut!
Jordi B.
A casa, “no em donis pressa”->”no em manis la pressa”.
A més a més, he vist que a les respostes de la piulada comenteu també “fes via”. A la meva zona, al sud del Gironès i del Baix Empordà, diem “fes-ne via”, però en realitat no sé quina funció hi fa aquest pronom feble. (Com que no tinc cap compte de Twitter, ho comento aquí.)
Altres maneres de manar la pressa són “aire!” (o “una mica d’aire!”) i “va!, que és tard i vol ploure!”. I, quan hom ha d’anar enlloc i no s’afanya prou, corre el risc “d’arribar a tres quarts de quinze”.
Gràcies per fer aquesta feina Jordi. A mi m’agradaria fer una cosa semblant amb els atemptats que sento cada dia per la ràdio, tant la pública com la privada, si goso escoltar-la. Tant de bo aviat tingui temps per fer-ho
Bon dia, aquestes esmenes o remarques:
*S’HO HA PRES MALAMENT: ho ha pres malament
*TE’NS SURTS BÉ? : TE’N surts bé
Aquest barret no va amb el seu uniforme: en francès se diu: “Ce chapeau ne va pas avec son uniforme”
*carantoines, carantonyes (castellanisme) : afalacs / falagueries / afalagadura / manyagueria / moixaines / magarrufes / caranques
*careça / carícia / manyaga (>acció o mot amorós, amb què s’acarona) / manyagueria / acaronament (esp. la cara) / moixaina o moixonia Bal. (a la cara) (esp. en plur.: acció manyaga; afalac artificiós per a obtenir quelcom) / caranca (carícia, afalagadura) / falagueria / afalagadura (esp. en plur., s’aplica quasi sempre a les demostracions d’alegria que fan els animals domèstics a la gent que coneixen) / magarrufa (carícia fingida; demostració exagerada o excessiva i enganyosa d’afecte, d’amor, afalac enganyós)
*careçar / acariciar / amanyagar / acaraonar (esp. la cara) / amoixar / amoixonar / afalagar
*carinyo / amor, amoret(a), baldufa, barrufet(a), bombonet, bonic(a), cardina R, cel, colomet(a), coseta/cosiua, cuca, cuquet(a), estimadet(a), estimat, -ada, flor(eta), marrec, nin(a), moixonet(a), ocellet(a), pesolet, pollet(a), puça, rei(na), ratolí, reiet (-a), reietó (-na), sol(et), sucret, terrosset, torronet(a), trosset de cel, tresor(et), vailet, vida, videta, xerric(a), xic(a)… (aquests noms poden ser precedits de ‘mon-el meu/ma-la meua’ o seguits de ‘meu/meua) | afecte / afecció / encobeïment (prop. DEcat, Mall.) / tendresa / amor / estimació (o estima) / cura / compte
*carinyós / manyagós / pegós R / afectuós / dolç / tendre / amorós / festós
*carinyosament / manyagosament / pegosament R / afectuosament / dolçament / tendrament / amorosament / festosament
Ai, amic, és realment desesperant.
La situació que s’instal.la a tota pastilla aquests darrers anys és d’una adulteració de l’idioma que fa feredat.
Ho visc en el meu propi entorn familiar i amical.
Els mitjans televisius (no segueixo prou els radiofònics), també els públics, hi contribueixen decisivament.
Passen dues coses decisives, segons que ho veig: les generacions prèvies a la immersió parlàvem un català ric de carrer i de casa i ben poc d’estudi, lectura i “sistema”. El castellà allí era hegemònic, però aliè. Les generacions escolaritzades i amb mitjans audiovisuals democràtics des dels 80 es troben amb uns estaments professorals molt mediocres en termes lingüístics i culturals, que cada vegada parlen pitjor i més pobrament, i s’instal.len en una normalitat que no viu l’idioma com a gran projecte base de la Cultura (com a qualsevol país “normal”), es dissolen amb poca autoestima en el magma de la gran barreja demogràfica i del plurilingüisme….i les tecnologies empobridores ajuden a tota la resta.
No sé si és correcte, però em posa molt nerviosa: “El menjar està molt bo”.
Per mi, el menjar és bo i el que estava bo eren els nois quan era adolescent, fa uns quants anys.
Jo el que no puc sofrir és fer servir el verb “treure” en lloc de “prendre” i com més va més ho sento, i a tot arreu. A Tv3 també
Recordo una campanya d’una marca de tabac que deia:
“Sap a tu” (Sabe a tí)
Per menystenir-nos entre la colla ens deiem “Calla, Sapatu”.
I què feu quaan sentiu coses com ara: aquest pollastre està molt bo, la sopa està bona,….?
Jo, m’esgarrifo!!
Estic tipa de sentir, sobretot a les tertúlies radiofòniques, utilitzar l’adjectiu vergonyant en lloc de vergonyós o vergonyosa.
“TE’NS SURTS BÉ?” o “te’n surts bé?
Ben trobada!
Fotocòpies de cartells enganxats a la Riera d’Arenys: “Dono classes de català i matemàtiques”.
Fugiu-ne! De matemàtiques no sé si en sabrà, però de català no gaire.
Ni que sigui un estereotip m’ho van ensenyar així i no ho he oblidat mai: els catalans no “donem”, “fem”!
Ara el que em neguiteja més és l’expansió del ieisme (aià, miior, …). No es pot fer res per aturar-ho?