Roc

 

Al meu primer nét, en Roc (21-2-2018)

 

Arribes i tot és un esclat.

Agombolat en mans amatents.

Arribes net i blanc i serè.

I trontolla el món.

L’olor de pau pertot.

La serenor del rostre.

La debilesa que tot ho captiva.

Arribes fràgil com un roc.

 

I tot és un esclat.

 

 


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

13 pensaments a “Roc

  1. Hola Jordi; ara que ja has conegut el teu net, t’incloc un poema que vaig escriure mentre jo el contemplava i l’estimava:

    Neu, tranquil·la

    al Roc

    Quina senzillesa tot plegat
    en la llum de la tarda contemplo
    el teu descans després la mamada,
    les Mares a dalt reposen
    i tu, dorms als meus peus.

    Llum que et dóna nous colors a descobrir
    les manetes: ran de nas una, ran d’orella l’altre
    et fan sentir relaxat i segur,
    abrigat dins la senalleta mentre a fora,
    la neu va cobrint el teu país i, el meu.

    La neu, tranquil·la, ha protegit
    i ha pintat de blanc, ambdós països
    els cors s’han obert
    per estimar la teva nova vida
    com un fet màgic i meravellós.

    Molt a poc a poc, vindran nous moments
    i desitjo de tot cor sàpigues viure
    tranquil·lament com la neu,
    el teu cor petit aprengui estimar,
    com ara mateix el meu t’estima.

    F. Vives; 27 de febrer de 2018

  2. Enhorabona, Jordi, per aquest nét que segur que serà l’alegria central de la família per una bona temporada. Esperem que ja pugui viure a un país lliure i tengui una llengua normal. I deliciosos, els versos!

  3. Per molts anys avi. M’ha agradat l’oxímoron “fràgil com un roc”, tot i que ben pensat no n’és tant, d’oxímoron. Els nadons ben cert que arriben amb necessitat de cura contínua dels pares, però aquesta fragilitat és alhora la seva força: són el catalitzador de sentiments, emocions… tan potents, que ho transmuten tot al seu entorn.

    • Gràcies, Rafel.
      I gràcies també per aquest «per molts anys» que hauria d’ésser general i ha retrocedit tant. Algun dia n’haurem de parlar al Clot de les Ànimes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *