Els dialectes descobreixen el temps

colón-perea

Fa poques setmanes, na Maria-Pilar Perea i en Germà Colón em van deixar entrar a casa seva per a parlar d’una nova tècnica filològica: l’Estratigrafia Dialectal. En una hora llarga, hi va haver temps de parlar d’això i de més coses, i també de comprovar que en Germà es manté actiu i lúcid i que na Maria-Pilar impulsa un munt de projectes, sobretot encarats a divulgar la recerca de dos savis: mossèn Antoni M. Alcover i Germà Colón mateix. En sentirem parlar, sens dubte.

De l’Estratigrafia Dialectal, en vaig fer un article que VilaWeb va tenir l’amabilitat de publicar dilluns, i que reprodueixo tot seguit. He pogut comprovar amb alegria que s’hi van inspirar tres mitjans digitals per publicar-ne de semblants: aquest de les Illes Balears, aquest del País Valencià i aquest altre del Principat. I me’n vaig sentir molt pagat. La feina d’aquests savis s’ha d’escampar als quatre vents. M’hi ajudareu?

 _____________________

Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte

Els professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón són els autors de l’Estratigrafia Dialectal, una eina d’internet que pot revolucionar la recerca etimològica i que no té parió en tota la lingüística internacional.

Hi ha qui es pensa, per exemple, que arena és un castellanisme i considera que el mot genuí és sorra. Doncs Colón i Perea ens mostren i ens demostren que això és a l’inrevés. Passa una cosa semblant amb els sinònims anyell, corder, xai i be: amb l’Estratigrafia Dialectal, podem entendre d’una manera visual que durant molts segles als Països Catalans només es coneixien els dos primers termes (anyell icorder) –distribuïts geogràficament– i que xai be són relativament recents. I, encara, ens serveix per a qüestionar teories rígides com ara la divisió entre català oriental i català occidental: el cas d’agranar –usat tant a Lleida, com a València com a Mallorca– i escombrar –restringit al català central– n’és una prova fefaent.

L’objectiu d’aquesta nova tècnica informàtica és cartografiar el lèxic català amb una visió espacial i temporal. De moment, l’obra conté seixanta conceptes (o unitats semàntiques). I cada un té les corresponents formes geosinònimes, és a dir, formes diverses per a un mateix significat, usades en dialectes diferents (per exemple,cagos).

Una experiència única en la lingüística internacional
Aquesta informació, que podríem trobar de manera parcial a qualsevol atles lingüístic, ací es potencia amb una nova dimensió: el temps. I justament l’encreuament de l’espai i el temps converteix aquesta innovació en una experiència única en la lingüística mundial.

L’usuari pot veure informació de cada unitat semàntica des del període més primerenc del català escrit fins als nostres dies, és a dir, pot observar la situació geogràfica de les paraules geosinònimes, la forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins a arribar a l’actualitat.

Què hi ha a cada registre?
Al costat de cada registre hi ha dues icones. La primera (dibuix d’una taula de banc de dades) ens duu a una fitxa en què es detalla l’evolució espàcio-temporal d’un significat. Hi podem veure de quina manera s’anomenava a l’edat mitjana un concepte determinat a cadascuna de les àrees geogràfiques del català i com aquestes denominacions han anat variant o s’han anat diversificant amb el pas del temps, fins als nostres dies. Si cliquem sobre anyell, per exemple, la fitxa ens informa que aquesta va ser la forma única durant el segle XIII. Però al segle XV apareix corder en documents del català nord-occidental i del valencià, àrees on conviu amb anyell fins als nostres dies. A partir del segle XX, a més, apareixen tambébe i xai, amb repartiments geogràfics diversos.

anyell-fitxa-2

La segona icona (dibuix d’un mapa dels Països Catalans) porta l’usuari a una pàgina amb tres elements. A la dreta, una explicació detallada de tota la variació dialectal en el curs dels segles. Una gran part d’aquesta informació prové dels registres (o cèdules) elaborats per Germà Colón durant molts anys, complementada amb el buidatge documental que va fer ell mateix i Maria-Pilar Perea. Els altres dos elements són dinàmics i sincronitzats: a l’esquerra, un mapa del domini lingüístic on s’observen les diverses denominacions que ha anat rebent el significat en qüestió i, al mig, un eix cronològic amb un marcador en moviment que assenyala en quins segles es produeixen els canvis que, simultàniament, es van indicant al mapa. Les variacions del mapa apareixen en capes superposades o estrats (d’ací ve el nom d’estratigrafia).

anyell-mapa-2
‘Anyell’ – ‘corder’ (cliqueu ací per veure el mapa en moviment).

Una idea brillant, afavorida per la simbiosi entre Colón i Perea
La professora Maria-Pilar Perea, esposa de Germà Colón i especialitzada en descripció lingüística, dialectologia i morfofonologia verbal, explica: ‘Un dels camps en què treballem, dins la dialectologia, és el dels mapes, la cartografia. Fa temps que veiem que en aquest àmbit s’ha de superar el paper. Avui dia, a internet, ja podem trobar-hi mapes dialectals, fins i tot mapes dinàmics, però sempre són sincrònics, és a dir, amb les dades del moment en què es fa l’enquesta. Tenint en compte que la dialectologia té una part històrica, vam pensar com podíem mostrar aquesta evolució cartogràficament, és a dir, com podíem representar la variació dialectal en mapes, no tan sols jugant amb l’espai, sinó també amb el temps.’

La tècnica emprada a l’Estratografia Dialectal es podria aplicar a més llengües, sempre que hi hagués prou informació. Però la realitat és que no hi ha atles dialectals d’èpoques passades. A tot estirar, en algunes llengües n’hi ha de final del segle XIX, però a la majoria no n’arriben fins al XX. L’atles del francès, per exemple, es comença a publicar el 1902′, diu Germà Colón.

És, doncs, un procediment molt costós, no pas tècnicament, sinó quant a recerca. ‘En el nostre cas –diu Perea–, la sort és que en Germà hagi fet tanta feina de buidatge documental durant tants anys: això ha fet possible de tenir representació de tots aquests mots. Aquesta feina és a les cèdules o registres que conserva en Germà, però també al seu cap: ell pot aportar perfectament les dades de memòria, i després simplement s’han de verificar.’

Una eina visual que fa caure mites
La combinació entre la informació exhaustiva i rigorosa i el mapa en moviment –sincronitzat amb l’eix cronològic– mostra d’una manera molt gràfica la progressió dels mots i l’aparició dels geosinònims. Perea i Colón posen en relleu que, molt sovint, el mot que ha acabat essent estàndard no és pas el més antic, sinó el que en un moment determinat es va començar a fer servir al català central. N’és un exemple la unitat semàntica de colgar-gitar-anar al llit. A l’inici (segle XIII, estrat inferior), la forma única era colgar. Al segle XIV, apareix la forma gitar al català occidental, però no s’hi imposa totalment a colgar fins al cap de cent anys. I no és fins entrat el segle XIX que la construcció anar al llit suplanta els dos mots genuïns al català central. Tanmateix, tot i tenir un àmbit geogràfic menor, anar al llit (o ficar-se al llit) és la solució que, d’alguna manera, afavoreixen els diccionaris normatius.

colgar-2
‘Ficar al llit’ – colgar’ – ‘gitar’ (cliqueu ací per veure el mapa en moviment)

Per una altra banda, l’Estratigrafia ajuda a veure que les divisions dialectals no són tan rígides com sovint es presenten. ‘D’alguna manera –diu Perea–, la divisió estricta entre oriental i occidental es desmenteix: des del punt de vista lèxic, de vegades les Illes van unides amb el País Valencià.’ Ho podem veure perfectament en el cas d’agranar-escombrar (al mapa, agranar de color groc i escombrar de color blau).

agranar-2
‘Agranar’ – ‘escombrar’ (cliqueu ací per veure el mapa en moviment)

Les explicacions exhaustives que s’adjunten als mapes ofereixen una informació molt valuosa, que aporta matisos i precisions que no trobaríem enlloc més. Quan mirem l’evolució d’agranar, per exemple, Germà Colón ens parla d’un element que explica molt bé en l’explanació del registre: ‘Cal remarcar que en tota l’àmplia zona d’agranar hom empra escombrar per a referir-se a la neteja del forn (escombrar el forn).’

Una altra de les revelacions que ens proporciona aquesta eina és la desmitificació de presumptes castellanismes. Es pot comprovar a sorra-arena. Sobre això, Maria-Pilar Perea explica que fins i tot algun lingüista li havia retret que arena  era un castellanisme, i que s’havia de dir sorra. Les recerques de Germà Colón ja fa temps que van demostrar que arena era el mot més antic i, doncs, més genuí, a banda d’ocupar molt més territori que no pas sorra. Amb aquesta nova eina, la desmitificació es fa absolutament visible: sorra (de color carabassa al mapa, en contrast amb el groc d’arena) no aparegué fins al segle XVI, i encara amb un significat diferent: ‘llast d’una embarcació’.

arena-2
‘Arena’ – ‘sorra’ (cliqueu ací per veure el mapa en moviment)

La lluita a favor de la diversitat
‘La gràcia –diu Maria-Pilar Perea– és que, en l’origen, molt sovint hi ha un sol mot per a tot el domini i més endavant es diversifica; creiem que això és més enriquidor que no pas a l’inrevés, com passa avui dia, per causa de l’estandardització, promoguda en gran part pels mitjans de comunicació i també per més factors.’ Aquests dos lingüistes, enamorats de la diversitat dialectal, creuen que tot plegat és una qüestió d’equilibri: ‘Avui la llengua es troba amb dues forces contraposades: el procés d’estandardització, que promou formes homogeneïtzadores, i la varietat lingüística, que manté formes múltiples, algunes de les quals són històriques i poden quedar arraconades. Convé trobar un equilibri. Per això és interessant de veure la presència d’aquestes formes en l’espai i també en el temps.’

Tanmateix, segons Perea, es va forjant una nova consciència sobre la diversitat i una eina com aquesta hi pot contribuir. ‘Els mitjans de comunicació, gràcies a estudis com aquest, poden prendre consciència que la varietat és riquesa, que els dialectes no han de ser cap molèstia, que no hi ha termes bons i termes dolents. I l’actitud de l’escola també ha de ser aquesta. Altrament, com que hi ha inseguretat lingüística, es transmetria una idea equivocada de la riquesa de la llengua.’

Les causes de l’evolució
Per què es produeixen els canvis? L’Estratigrafia Dialectal no n’explica les causes, sinó que simplement els descriu. Però això no vol dir que no es pugui fer més endavant. Perea diu: ‘Quan hi ha fenòmens de canvi lingüístic, normalment passa que hi ha convivència entre la forma original i la innovadora. I aquesta convivència pot durar segles. Al final, o es manté la tradicional o guanya la innovadora. Seria interessant de veure, en cada cas, per què es produeixen aquests canvis.’

Més projectes
Maria-Pilar Perea té més projectes actius i alguns en perspectiva. Ha dedicat molts esforços des de fa anys a recuperar i divulgar l’obra d’Antoni Maria Alcover. A la pàgina web que li dedica hi ha mapes estàtics, mapes amb veu, rondalles… ‘En Germà i jo ens hem adonat que el paper és un mitjà limitat: per això hem volgut entrar en aquest món digital, de mapes dinàmics, amb veu. A les enquestes dialectals actuals ja hi pot haver enregistrament sonor; però en els mapes amb què treballem això no hi és i per això la nostra feina consisteix a reconstruir.’

L’última aportació a aquesta modernització de la dialectologia és molt recent: des de fa poc més d’un mes, cada dia podeu veure a Twitter un mapa amb la distribució dialectal d’un mot, un recurs extret del diccionari Alcover-Moll.

Informació relacionada:

‘Sóc molt optimista: el català se salvarà’ (entrevista a Germà Colón, 7-7-2014)

_______________________________

Si teniu suggeriments, deixeu un comentari més avall o envieu-me un correu a jbadia16@xtec.cat. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *