Memorandum

5.Protagonistes.  Bé els protagonistes som nosaltres, els ciutadans. També hi ha els representants que hem apoderat perquè gestionin el projecte. Ells gestionen el que nosaltres hem originat.

Aquest projecte, que també és un enfrontament, l’hem de planificar gairebé militarment. Quins actius tenim en aquesta “guerra”?

El president Mas es comporta com un líder. Assumeix riscos, i lidera -no sempre al nostre gust-  sense arronsar-se massa. I quan el general fa un pas endavant, els comandants, els capitans i els soldats tenen l’obligació de seguir-lo.  Encara que no sigui el seu oficial favorit.

El president d’Esquerra, Junqueras es comporta com un bon estrateg. Com un fidel coronel que accepta no ser, de moment, l’oficial que es penjarà la medalla. Cultiva la paciència i lidera la seva companyia amb seny i amb valentia.

Els dos capitans de les CUP, són gent aguerrida , indòmita , que sempre han volgut un altre tipus d’enfrontament amb l’adversari, però sabent-se minoria, accepten el comandament del més fort.  I, sempre anant de cara, són molt crítics amb alguns moviments tàctics del general. Però lluitaran.

M’abstinc de valorar els representants d’ICV-Els Verds. Bé, no m’abstinc.  Els tinents acomodaticis, un adjectiu que per un partit amb ideals tan elevats i renovadors, potser demostra massa tacticisme. Però bé, benvinguts al camp de batalla dels que lluitaran  per la llibertat.

I nosaltres, els ciutadans, els soldats en tot aquest terratrèmol democràtic. Posarem el treball menys glamurós, picar pedra en cada acte, en cada gigaenquesta, en cada enganxada de cartells, en cada manifestació, i el dia V, en cada vot.

Cal la unitat de tots els membres de l’exèrcit. Però arriba un punt en què només un oficial  ha de liderar l’escomesa.  Ha d’assumir el major risc. Ha de donar exemple. Ha de responsabilitzar-se de les conseqüències. Per rebre, tant el cop de la derrota, com el llorer de la victòria.

6. Participació.  Per al 9N:

Ara vé la pregunta :   Qui està disposat a pagar el preu  en la comtesa?

S’explica que Josep Pla, en veure N.Y a la nit, amb tot d’il·luminació, teatres, botigues, animació al carrer, va preguntar,  i qui ho paga tot això?

Parafrassejant l’autor de Llofriu, jo goso preguntar.  I quin preu s’està disposat a pagar pel procés?

Perquè tothom pagarà, i només alguns cobraran. Per exemple:

Mas,  el  Churchill català.  Vèncer la lluita, tastar la glòria i el reconeixement. Deixar el poder.

Junqueras,  el Danton. de Catalunya. La cara humana de la revolució. Acompanyar  per enfortir el procés. Fer una passa enrera.

Iceta, residual. En situacions excepcionals , no pots actuar normalment.

Ciudadanos, sostre. Ja no hi ha més catalans que se’l creguin. I ve Podemos.

Podemos, incògnita. Apunta maneres.

ICV, majoria d’edat. Haurà de decidir què vol ser de gran.

CUP, valents, (estadistes !) es veurà quin és el seu sostre.

PP i PSC:  Carn de canó dels seus germans espanyols.

I nosaltres ciutadans. Què farem? Què estem disposats a pagar? Incomoditat, Ridícul, Impaciència, Amenaces, Riscos, Por, Malestar econòmic  (temporal)?

Què hi posarem de la nostra part? Voluntat, Persistència, Resiliència, Paciència, Valentia, Atreviment, Temps, Diners?

Quan val la llibertat d’una persona, d’una família, d’un país?

Quantes vegades es té a la vida, l’oportunitat de decidir sobre un assumpte transcendental, de canviar el marc mental, social, polític, d’escriure nosaltres les regles del joc?

Vertigen.

Doncs, apa,  a prendre medicació contra el vertigen, i a comportar-nos amb valentia per decidir què volem ser.

 

7. P.S. (Amb forma de propostes.)

Ja posats a sentir vertigen pel naixement de la república catalana, fem una llista als reis amb les propostes i els reptes que han de significar una millora palpalbe per a la ciutadania. L’estat, el govern, l’administració al servei dels ciutadans. No és això el que hem reclamat? No és això el contrari del que ens oferia l’estat espanyol?

Bé, hi ha una pàgina web :  <elpaisquevolem.cat> que ha anat recollint les idees dels ciutadans , també la de les conferències fetes al llarg d’aquest procés, les aportacions d’experts.  Es pot consultar, i es pot participar-hi. Fem-ho.

Jo en faig aquí una, de proposta.

Una descentralització real.  Un territori en xarxa que faci que des de qualsevol indret de qualsevol vegueria, hom se senti recolzat per l’administració, i proper a les estructures de l’estat.
Tampoc no cal inventar res. Seguir els passos de qui ho ha fet bé. Seguir el model  l’alemany, -o el suís- on les ciutats demogràficament importants esdevenen “capitals”  parcials en algún aspecte. D’aquesta manera la riquesa pel factor seu d’un ministeri o d’una conselleria és repartit entre tot el territori. Recordem que a Alemanya, Berlín és la capital, però Hamburg, Frankfurt, Munich, Stuttgart són ciutats més especialitzades i igualment pròsperes i seus d’esdeveniments automobilístics, editorials, esportius, portuaris, etc.
A Suïssa, Berna és la capital administrativa. Peró  Basilea és la ciutat important quant a la indústria química- farmacèutica, Zurich ho és en referència als serveis financers, Ginebra és la capital diplomàtica, Lausanne és seu del COI i  Luzern és una referència turística de la Suïssa central, juntament amb la propera Interlaken.

Entenem que aquest segon model de capil·laritat beneficia a més ciutadans, i evita aglomeracions demogràfiques excessives en uns pocs indrets.

Per imitar aquesta diversificació, proposo la següent territorialització:
Catalunya

Capital: Barcelona

Distribució territorial:

6 Vegueries:  Girona,  Barcelona,  Tarragona,  Lleida,  Central Osona-Bages-Berguedà i   Penedès.  Cada veguería, co-capitalitat.

2 Regions Autònomes:  Val d’Aran ,  Terres de l’ Ebre.

 

Val d’Aran i Terres de l’Ebre, tindran un executiu  i un parlament propis. També seran representades en el Parlament Català, donat que no caldrà una segona cambra territorial, Senat, que serà substituïda per una Assemblea de Representants de la Ciutadania de Catalunya.                                                                      Les  co-capitals de cada vegueria seran seus de conselleries. Les ciutats demogràficament importants seran seu d’alguna direcció general.

Per exemple:

1.Barcelona
Barcelona:
Banc Central Català
Parlament
Generalitat
Conselleria Esports
Conselleria de Cultura
Conselleria d’Afers Exteriors

Badalona:   Conselleria de Sanitat
Hospitalet de Llobregat:  Conselleria d’Interior

Santa Coloma de Gramenet:  Direcció General de Migració i Afers Socials

Mataró / Granollers:
Direcció General de l’Habitatge
Direcció General de Telecomunicacions

Sabadell / Terrassa:
Direcció General Indústria  Tèxtil
Direcció General Indústria Automobilística
2.Catalunya Central Bages-Osona-Berguedà                                                                           Manresa: Conselleria Educació  ; Seu  Assemblea Representants Ciutadania

Vic: Conselleria Universitats i Recerca

Berga:   Direcció general de Cultura tradicional

 

3.Penedès

Vilafranca del Penedès:  Direcció General Alimentació

Vilanova i la Geltrú: Direcció General Ports

 

4.Tarragona
Reus: Conselleria de Comerç
Tarragona:  Conselleria de Indústria

 

5. Lleida 

Lleida:  Conselleria d’Agricultura  ;  Conselleria de Medi Ambient
6.Girona

Girona:  Conselleria d’Economia i Hisenda  ;    Conselleria de Turisme

Figueres:  Direcció General d’Art i Museus

[S’admeten altres propostes]

Amb aquesta distribució s’aconsegueix apropar l’administració  i  l’efecte prosperitat de les seus públiques.

Segons dades Idescat,  la suma dels habitants d’aquestes ciutats 1,8MBCN + 2,1MCo-capitals  = 3,9M. Gairebé 4,0M d’habitants  beneficiats econòmicament de l’efecte capitalitat.

I un efecte no monetaritzable però importantíssim. Visualitzar la descentralització real, l’apropament de l’administració a la ciutadania, al territori. L’estat al servei dels ciutadans.

No és per això que hem volgut la independència?

8. P.S. (Assemblea de Representats de la Ciutadania de Catalunya)

M’imagino que serà l’alternativa a la cambra territorial,  -el  Senat, prescindible en la nova república-.

Com s’organitzarà? Aquesta Assemblea o Consell  tindrà una composició semblant a la següent:

15% representació entitats culturals i artístiques: Òmnium, Patronats Museus, Ateneus,  Associacions Amics  (d’astronomia,  gastronòmiques, geogràfiques, històriques, etc.)
15% representació entitats socials:  Càritas, Banc dels Aliments, Creu Roja, Amnistia Internacional, IntermonOxfan, Defensor del Ciutadà, i entitats més territorials.

10% representació entitats esportives: Clubs, Associacions Esportives, Inef, Federacions.

10 % representació sindical.

10% representació empresarial. 

20% representació acadèmica:  Universitats i Centres de Recerca.

20% representació ciutadana / institucional:  Persones amb mèrits provats per voluntarietat, per experiència professional.  I a més, persones que han tingut càrrecs públics:  exconsellers, exjutges.

Les persones i associacions  que participen en aquesta institució no tindran una retribució salarial, i per tant el cost resultarà mínim, despeses logístiques i dietes per a les reunions.

Aquest Consell supervisarà, controlarà, prendrà iniciatives, recollirà la força de la població. No tindrà vot per les polítiques de l’executiu, però tindrà veu, i haurà de ser  escoltada.  No serà un òrgan reactiu per reaccionar sobre les lleis del Parlament, sinó un òrgan proactiu sobre les peticions de la societat civil.

En fi,  només és una proposta.

Bon diumenge electoral !!!!!!!