Fites en el camí (7)
Ara, dins d’Espanya, per imperatiu legal. Aviat, esperem, dins d’UE, per decisió lliure.
Diari Ara informa : Torres-Dulce diu que fora de la Constitució ‘no existeix res’.
Gallardón diu: que la Constitució és ‘susceptible a modificacions’ però ‘no a ser tergiversada, incomplerta ni vulnerada, perquè vincula a tots els espanyols’
Tots dos obvien l’article 92 de la carta magna que preveu el dret a celebrar un referèndum consultiu sobre ‘decisions polítiques d’especial transcendència.’ Aquest ús de la llei de consultes s’ha fet servir dues vegades : per entrar a l’OTAN el 1986 i per votar el 2005 -Espanya va ser el primer estat a fer-ho- una Constitució europea que finalment no va prosperar.
Però és que a parer de persones que en saben més que un servidor, aquest govern està vulnerant la Constitució i tergiversant les lleis. És un govern amb pràctiques il·legals: vulnera el dret constitucional a la lliure expressió, l’últim exemple el fet de prohibir la bandera republicana a Madrid, i tergiversa les lleis, l`últim exemple el fet de bloquejar una llei sancionada, del retorn de documents catalans espoliats.
Per no remuntar-nos a tantes i tantes actuacions de força contra els dèbils i de debilitat davant dels forts, molt especialment en aquests anys de govern del PP, tot i que no exclusivament, oi Zapatero?
Gallardón va mofar-se de l’argument de l’argument que més del 60% dels votants d’avui no van escollir la Constitució de 1978. Va plantejar la hipòtesi que Barack Obama es negués a aplicar la primera esmena de la seva Constitució ‘perquè va ser aprovada al segle XVIII i ell no havia nascut’. El ministre espanyol va obviar que durant els 223 anys constitucionals als EUA els nord-americans han fet fins a 27 esmenes a la carta magna. Sense aquests canvis, tant els negres com les dones no podrien avui votar.
Miau. Quan les paraules serveixen per justificar situacions d’immobilisme, i s’estiren els significats de les grans invocacions, i tot això és fum, malament. Exemples: quan els ministres i polítics del govern espanyol parlen de “los principios constitucionales”, de “la estabilidad econòmica” de “la historia enraizada de las diversas regiones españolas” “de una nación centenaria” “un futuro de progreso y bienestar”. Si hi ha coherència, va, una mica de exaltació lingüística la podem deixar passar.
Però quan aquestos mateixos personatges són els que indulten delinquents només perquè són dels seus, impunement.
Quan són els mateixos que tenen fills que transgredeixen normes de trànsit i es donen a la fuga, i pel moment, en surten ‘de rositas’.
Quan són els mateixos que no diferencien entre diner públic i privat. Quan són els mateixos que bloquegen el compliment de lleis promulgades, -retorn papers catalans de Salamanca, Estatut d’Autonomia refrendat pel Rei- amb paranys burocràtics.
Quan són els mateixos que ‘controlen’ imputacions perquè afecten a persones pretesament inviolables.
Quan sents per la ràdio la nova falca publicitària en favor de pagar els impostos d’Hisenda, en que l’administració ens tuteja :”Si tu no cumples, lo pagamos todos”, sabent que el frau fiscal de les classes altes és vergonyosament alta, mentre que la pressió a les classes treballadores és excessiva, aleshores, què cal fer?
Quan veus que justifiquen el compliment de la llei quan els convé, i no la compleixen quan consideren que en surten perjudicats, què cal fer?
Quan veus tot això, aquest cinisme institucional, transversal, constant , anticatalà, però en el fons antisocial, què cal fer?
16.06.2014
El conseller Mas-Collell, aportant les dades del dèficit fiscal català que es va repetint històricament afirma: Espanya ens frena.
El polític i professor universitari s’ha guanyat l’autoritat moral perquè ningú no posi en dubte els seus números i les seves declaracions.
Francesc Sanuy, exconseller de Comerç, exdiputat a les Corts, exdirector de Fira de Barcelona ho explica així : “El conseller Mas-Collell, en lloc de discutir si la balança fiscal demostra o no un espoli, tenint en compte que l’última i única disponible és del 2005 i publicada el 2008, el que ha fet és elaborar-ne una nova i donar-la a conèixer. Resulta , doncs, que ara ja podem parlar de xifres concretes i que, en qualsevol cas o amb independència del mètode escollit -tant si és el dels fluxes monetaris o com si és el de càrrega/benefici- supera àmpliament el nivell màxim de solidaritat del 4% del PIB que autoritza el Tribunal Constitucional de Karlsruhe a l’Alemanya federal. Aquí, el dèficit oscil·la entre els 11.000 i els 15.000 Meuros anuals. A part d’això hi ha també el model de finançament que ningú no preveu que s’aprovi ni aquest any ni el que vé. I, en aquest sentit, Mas-Collell, sense parlar de robatoria, sí que fa referència a l’actitud del govern del PP que practica de manera sistemàtica la frenada contra l’economia catalana pel procediment del tracte discriminatori, la recentralització i l’asfíxia financera.”
18.06.2014
El port de Barcelona, amb superàvit, haurà de destinar el 50% dels seus beneficis a finançar les pèrdues dels altres ports espanyols.
El president Sixte Cambra, s’ha queixat d’aquest espoli que perjudica tant una infraestructura competitiva.
Pregunta inocent:
Què tenen a dir els empresaris i portaveus de la tercera via, la que aposta per l’enteniment i el pacte amb l’estat espanyol?
Quan senten aquestes dades objectives, aquestos menyspreus a l’economia catalana, aquests campions del diàleg i del respecte, com ara directors de diaris , presidents d’institucions financeres, polítics d’Unió i també d’Iniciativa i PSC , (ja donem per impossibles els del PP, perquè ells ja ni demostren una equitat que almenys sí volen demostrar Unió,Iniciativa,PSC), què pensen? Què tenen a dir? Tenen alguna cosa a dir?
Per què si reclamen que ‘el procès’ s’ajusti tan a la legalitat, al diàleg, al pacte, a no trencar els ponts d’entesa, sembla que nomès ho reclamen a una de les parts? La part més perjudicada per l’actuació de l’estat espanyol? L’altra part, la que perjudica, no cal que vulgui pactar? En té prou amb la força?
a) No ho saben, que l’actuació de l’estat espanyol va en contra de la nostra economia?
b)No els importa, que l’actuació de l’estat espanyol vagi en contra de la nostra economia?
c)Potser no és cert que l’actuació de l’estat espanyol va en contra de la nostra economia? (Esperem que aportin dades concretes que demostrin que l’actuació central no va a favor de l’economia catalana)
d)No els afecta particularment, o empresarialment que l’actuació de l’estat espanyol vagi en contra de la nostra economia?
e) Els compensa tant una trobada i una fotografia al costat del rei espanyol abdicat, aviat al costat del nou rei espanyol, del president del govern espanyol o d’algún dels seus ministres, en els fòrums empresarials, o socials o en una recepció privada, o en un iot?
Els compensa tant aquests ‘privilegis’ , questes trenta monedes d’or , que aleshores es posen a convèncer la societat perjudicada, que si no accepta l’estatus quo actual, aquesta societat en sortirà encara més perjudicada, quan tots els indicadors demostren que aquesta societat, plenament lliure , sobirana i autogovernada, no acceptant l’estatus quo actual, en sortirà beneficiada en un termini relativament curt?
En fi, ja vaig dir fa uns mesos, que amb les dades que anem coneixent:
1.dèficit fiscal sostingut que dobla el raonable segons sentències tribunal constitucional alemany, i que triplica l’acceptat en els estats rics nord-americans
2.proporció catalans en altes institucions estatals, diplomàcia: percentatge de catalans com alts càrrecs, secretaris d’estat, ministres, ambaixadors, molt per sota de la població catalana a l’estat espanyol (vegis Delenda est Hispania)
3.recentralització administrativa òbvia (tema oficina telecomunicacions, etc.)
4.dèficit d’infraestructures (línia metro, línia corredor mediterrani,etc),
5.bloqueig al desenvolupament autònom de infraestructures (aeroports catalans)
6.atacs a la llengua i a la dignitat (sentència sobre ensenyament en català, bloqueig retorn papers catalans / botí de guerra espanyol, nul interès recolzar català UE),
7. i el darrer: el port de Barcelona que té beneficis , -se suposa que per treballar diligentment- ha de finançar altres ports espanyols que no tenen beneficis, -se suposa que per no treballar tan diligentment-,
ja vaig dir fa uns mesos que amb aquestes dades, i moltes més que ens afecten en negatiu, que ens frenen el nostre desenvolupament social, que els qui encara aposten per trobar un encaix dins d’aquest sistema injust, o bé són ignorants de la realitat , o bé són cínics interessats. Hi ha una altra explicació?
En termes de ciutadans corrents, sí. Els qui emocionalment se senten espanyols a gust, que no volen renunciar-hi, malgrat la possibilitat de viure millor. Respectable. Jo també voldria ser només català, tot i poder viure millor com a francès, si això suposés la meva desaparició nacional. Aquesta posició la trobo respectable.
Però no és d’aquests ciutadans corrents de qui parlem. És dels representants elegits nostres que tenen informació i poder, els polítics, que cobren per servir-nos. És dels professionals qui,voluntàriament, s’erigeixen en portaveus de terceres vies que no porten enlloc sinó a la pervivència de l’estatus quo injust que patim actualment. Aleshores, no. No crec que hi hagi una altra explicació a l’alternativa explicitada.
Què ens està passant, què més cal que passi, quant més cal que ens menyspreïn?
O ni així?
Tan poca dignitat tenen aquests que llepen la part baixa de l’esquena dels nostres espoliadors, com a súbdits avantatjats? Però és clar, fer-ho amb corbata i brillantina i la butxaca plena endolceix molt la llengua que tant ha de llepar els baixos.
En fi.
Hi ha un mur en el patí interior de l’Ajuntament de Basilea, on hi ha escrita la següent llegenda, entre d’altres. No recordo si en lletra gòtica o no, però amb voluntat de ser llegida i recordada : “Freiheit ist besser als Gold und Silber”. La llibertat és millor que l’or i la plata.
D’acord, venint de la Confederació Helvètica, precisament d’allí, pot sonar amb un punt de ironia, vorejant el sarcasme. Però posem-ho en context.
La frase, tal com l’ajuntament, té centenars d’anys d’història, i es refereix als dies fundacionals de la Confederació, quan uns cantons es van unir lliurement per ser ‘més forts units, en el respecte de la llibertat’. Per tant, probablement sí que està esculpida en un temps en què decidir voluntàriament com s’organitzaven per defensar-se de possibles enemics exteriors era un bé molt preuat.
En segon lloc, quant a Suïssa, malgrat tot el que no funciona amb la transparència adequada, i amb tot el que té d’èticament-necessita-millorar, i el tema del secret bancari que llisca fàcilment cap al frau i evasió d’impostos. D’acord, no són perfectes, però ¿qui som nosaltres per donar lliçons a un estat on la democràcia se la creuen i l’exerceixen, el respecte a la minoria és superior a la mitjana de la UE, la demagògia no acostuma a triomfar i el benestar social és evident i palpable?
Doncs això, “La llibertat és millor que l’or i la plata”, diuen.
Jo afegeixo: Des de la llibertat tens la possibilitat digna d’aconseguir or i plata.
Amb l’or i plata aconseguides indignament, és impossible que tinguis llibertat.
18.6.2014
Del resultat entre Xile i Espanya, l’únic que m’interessa és : primer constatar que poc a poc els xilens van fent neteja del seu passat, la seva memòria històrica emprèn un viatge cap a la veritat i per tant cap a la reconciliació -segueix l’estela de Sudàfrica-, mentre que l’estat espanyol refusa donar aquest consol als perdedors, republicans i catalans, i es manté en la postura dels guanyadors. Allà ells.
I segon, que s’està legislant la nova llei sobre l’avortament a Xile, que reconeix casos universalment reconeguts com a motius per la intervenció. Val la pena, encara fer-ne la comparació amb la llei ppera espanyola?
18.06.2014
Article en ElPuntAvui d’Hèctor López Bofill.
Critica el president Mas per assistir a la coronació del nou rei Felip VI.
Aquest noi, encara està en fase post-adolescent? Vol aparèixer com a campió sobiranista tractant d’inconsistent el president català que s’està jugant el prestigi polític i segurament la tranquil·litat personal amb el procés que està portant, de moment amb força intel·ligència i eficàcia?
Confon la seguretat en les conviccions, la fermesa en les actuacions, amb el menyspreu diplomàtic cap el govern veí? No ha llegit mai que cal pactar amb l’altra part, digues-li rival, digues-li contrincant, digues-li enemic? No sap que amb l’amic ja no cal pactar, que s’ha de pactar amb ‘l’altre’? No sap que es pot ser ferm i educat a la vegada?
19.09.2014
Notícia a la poc-sospitosa-de-sobiranista LaVanguardia: “España, a la cabeza de los países de la OCDE donde ha aumentado la desigualdad social entre 2007 y 2011.
Se incrementó en ocho puntos porcentuales, frente a los cinco puntos en Irlanda y Grecia o los tres en Estonia.”
En fi.
Ja no sé que ha de passar més. A veure, per una banda Catalunya rep hòsties espanyoles per totes les bandes, i avui n’hem fet un bon recull.
D’altra banda Espanya continua lliscant per un pendent que el portarà a esdevenir la petita Xina del sud d’Europa, quant a drets laborals i socials.
I mentre tant, Duran Lleida i associats, Iceta i associats, LaVanguardia i associats, la Caixa i associats, Gay de Montellà i associats, López-Burniol i associats, en fi, el millor de cada casa, estan-provant-de-trobar-un-encaix-dins-de-l’estat espanyol perquè-aquest-reconegui-una-especificitat-catalana. Uf ! són “inasequibles al desaliento”, aquests partidaris de la tercera via.
La veritat dels fets els pot portar la contrària, però, per ells que no quedi de provar-ho! Caram, caram. Curiós aquest desfici per no defensar aferrissadament ni la societat de la qual en treuen els beneficis ni el president democràtic del país on estan establerts.
Molt curiós.
En quina categoria els posem: ignorants? segur que tenen informació ; cínics? haurien de respondre ells mateixos ; ingenus? segur que costa de ser on són, amb ingenuïtat.
Molt curiós, tot plegat.
Per si faltaven notícies de la capacitat catalana de sortir-se’n malgrat l’Espanya que ens frena, n’afegeixo la més recent. (Que confirma la sentència de Voltaire -crec recordar- : “Catalunya sobresurt en l’àmbit de totes les nacions. Perquè si els seus veïns no poden viure sense Catalunya, Catalunya pot viure sense els seus veïns.”) :
19.06.2014
L’aeroport de Barcelona ha estat premiat per segona vegada com la millor instal·lació d’Europa de més de 25 milions de passatgers en la desena edició dels premis ACI Europe 2014, que es van celebrar aquest dimarts a la nit a Frankfurt.
I així anem fent les coses. Bé, amb qualitat, amb reconeixement internacional.
Però amb la sensació que sense un estat que ens freni, ens en sortiríem millor.
Europa reconeix el saber fer d’una empresa/infraestructura catalana, l’aeroport de Barcelona?? Tranquils, ja vindrà una AENA espanyola qualsevol per munyir-la una mica més!!
Sembla un conte, tot això.
Com la ventafocs, que sense l’ombra esclavitzant de la dolenta possessiva que la necessita i la menysprea, donarà una vegada un pas endavant , per viure plenament la seva vàlua.
Com l’aneguet lleig, que diferent en la colla on ha crescut, suportant amb humiliació aquesta diferència i derrotat, es desperta quan li arriba el temps, amb tota l’esplendor de la seva condició de cigne bell i adult.
I mentrestant havent de suportar les crides al seny dels qui ens volen submisos, i dels portaveus -súbdits enriquits- que tenen escampats entre nosaltres.
Com si a tots ens agradés llepar les natges dels amos, vinclats, vestits amb corbata i clenxinats amb brillantina, se suposa que perfumats amb colònia cara, (per dissipar l’olor a femta) o agenollats perquè els amos facin una nova conquesta via rectal.
En fi.
La llibertat és millor que l’or i la plata.
I unes noves entrades al diccionari rar:
Dicciorari:
Cràcssic: Partit de la màxima rivalitat, per exemple entre Barça i RMadrid, per exemple la final de la lliga ACB, en el qual les ‘vaques sagrades’, els líders de l’equip han de resoldre els instants calents de cada quart.
Dictad’or : 1.Individu que ha arribat al poder de manera dubtosa, que quan el reté, no hi ha manera de treure’l, ja que la situació li ha permès guanyar un fotimer de pasta. 2. Veure Franqueista
Franqueista: Relatiu, pertanyent al franquistme. Patològicament enquistat, tancat , aïllat en un quist d’on ja no es vol sortir. Veure Dictad’or.
Mamma da: En alemany, Mami, posat ‘allà’,…( se suposa que per fer ‘allò’ )
Pneumòmia : Malaltia que s’agafa per l’exposició mil·lenària a l’aire sec del desert.
Succiomada: Efecte produït per part de la màquina succiomadora, que fa escórrer els teixits a l’ample. (o al llarg!)
Suc cessió: Sistema pel qual es regeix l’herència d’una corona, que com indica el seu nom, es cedeix per mitjà d’un suc (blanquinós, espès, que es diposita gemegant dins de la mare del beneficiari).
Successorri : Relatiu a una successió monàrquica que se’n va en orris , mal aconduïda, desordenada.
– – – – – – – – – – –