Fites en el camí (3)
A veure, què ens ha portat de moment maig? Doncs cada dia un raig (de bones notícies per a nosaltres)
Maig 2014
04. The Times. Setmanari de referència en el món anglosaxó : sol·licitud de diàleg entre Espanya i Catalunya.
05. Aeroport BCN. Primer vol AirChina. Airbus 330. Una inauguració així significa que ho comencen per continuar. (També en el cas de l’empresa xinesa de gestió de contenidors Hutchinson, al port)
05. Nissan, furgoneta elèctrica, a BCN. Més del mateix, se suposa que les multinacionals continuen apostant per Barcelona/Catalunya com a lloc ideal per fer negocis.
05. IBEC Roca-Cusachs, descobriment sobre desenvolupament, detecció cancer mama. Una bona notícia d’investigació que s’afegeix a les que hans han donat la resta de centres de recerca i hospitals catalans. En la lluita contra el càncer, el virus de la sida, alzheimer, malària, transplantaments, etc.
05. Chomsky, a favor de la consulta catalana i escocesa per defensar la identitat cultural. Un referent progre nord-americà, i amb molt de solvència intel·lectual.
06. Financial Times, diari de lectura obligada pels governants i executius : apel·lació al diàleg al govern espanyol respecte al procés català.
(en altres paraules: ‘Marianico, haz algo, c.ño!!’)
07.Presentació a Madrid del llibre Como amigos, de l’Alfred Bosch, acompanyat de la Rosa Díez, sense incidents, amb cordialitat. (en Bosch rebaixa amb fets de tolerància el discurs amb paraules d’agressivitat de la Díez)
08. Declaració de A.Abad, en una reunió de patronals catalanes: La democràcia no genera intranquil·litat entre els empresaris. A veure, refreguem-nos els ulls, tornem a la notícia, i no ens posem nerviosos. A veure : ” representants de tretze cambres catalanes, de patronals i d’entitats empresarials han suscrit un manifest de suport incondicional al dret a decidir” (coommoorrrl!!!! tu també brutus?) 😉
Aquesta gent tan conservadora, assenyada, benestant, tan ben encorbatada i enclentxinada, encantada gairebé sempre amb els status quo, es manifesten a favor d’un procés contra la ‘tranquilitat social i/o econòmica’?
A veure : 1. Que han menjat bolets per esmoçar? Resposta probable: No
2. Que s’adonen que el procés no provocarà ni intranquilitat social ni intranquilitat econòmica, i a més aquesta voluntat democràtica/sobiranista ja és majoritària a la ciutadania i força ben gestionat políticament? Resposta probable: Si.
08. Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea i assessor principal a l’European Policy Centre de Brussel·les, afirma que “la política implícita de la UE en relació amb l’independentisme a Europa consisteix en un rebuig inicial, seguit d’una acceptació pragmàtica. [En aquests casos…] la reacció de la UE ha estat la de tractar el problema i mirar de trobar solucions als problemes resultants.”
Mariano, eeeeoooo! Que ho escoltes!!!!???
08. Premi Internacional de Catalunya a Desmond Tutu. I primeres reflexions del premiat, amb molt d’autoritat moral guanyada tan a l’Africa com als fòrums internacionals, en favor d’una entesa entre governs quan hi ha un conflicte. Mariano, eeeeoooo! Que ho sents !!!!!!????
08. The Guardian: informe en què Barcelona surt en sisena posició mundial dintre de les ciutats amb més marca. Tercera entre les europees, per darrera de París i Londres (capitals d’estat!!!). Per davant de Roma, Berlín,Lisboa…Madrid (capitals d’estat!!!)
08. Acabo de veure el .Cat a tv3. Està molt bé que es vagin donant dades acadèmiques, legals, i econòmiques sobre el procés. I no sempre només opinions polítiques personals. Que a hores d’ara encara són les que abunden.
De totes maneres, el que trobo genial pels interessos de país, en clau sobiranista, és la presència i les aportacions dels representants no-sobiranistes, dels que prefereixen continuar a Espanya. Comooorl!!! que he menjat bolets, avui?? No. I m’explico. Ho trobo adient i fantàstic per una raó. No pas pel fet de donar una pàtina de pluralitat ideològica per fer-nos més “tolerants” de cara a Espanya o a Europa.
Tampoc per no semblar una colla d’onanistes que s’ho passen d’allò més bé donant-se la raó i confirmant el que ha dit l’altre, i així tots contents.
No, és un tercer motiu. És perquè aquesta manera de tractar ara el procés, convidant “l’altre”, el discrepant, el minoritari, el rival, a dir-hi la seva, a fer raonaments que no es agraden, està significant un bon entrenament en el futur, quan visquem normalment com a ciutadans normals d’un estat normal. Estarem força acostumats a debatre i discutir les qüestions , els problemes, qualsevulla que siguin, amb predisposició per atendre les raons de l’altre.
O molt m’equivoco o la presència de les veus unionistes durant aquestos darrers anys a RAC1, CatRadio, 8tv, 3/24, TV3, i a la premsa escrita, el que suposa de respecte al que discrepa, ens haurà quedat gravada a foc en l’imaginari, en els hàbits. Almenys una generació estarà acostumada a escoltar el contrincant minoritari, sense aquell menyspreu feréstec ambiental que en d’altres mitjans , i no val la pena recordar que sovint són espanyols, es respira. Per tant, tot i que sembli una paradoxa: benvinguts Girauta, Sardà, López Burniol, Foix, López, Porta Perales, Marhuenda, Bolaño, Ribera, Cañas, Sánchez-Camacho (ufff!!!), Navarro, Savalls, Bassets, Carol , i la resta de opositors i/o escèptics a la sobirania catalana.
Finalment, per rebaixar tan d’optimisme i potser certa eufòria, merescudes per la feina ben feta, una reflexió (amb perdó):
I si finalment el 9-N votem -tal com ha assegurat el president Mas- amb unes o altres urnes, amb una o altra legalitat, però si finalment votem, algú ens assegura que el resultat serà positiu? Tenim la seguretat de que més del 50% dels votants volem la independència? No estem venent la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat?
Una cosa és dir en una enquesta que vols un estat propi, i l’altra és votar sí amb el possible vertigen davant l’urna després d’haver escoltat les virtuts, i sobretot els riscos, de la independència i d’un procés constituent desconegut en termes d’acolliment internacional.
Sabent que la psicologia humana ens confirma que molt sovint es tendeix a mantenir l’status quo, tot i saber-lo dolent, davant el pànic a l’inconegut, tot i intuir-lo millor, no estem massa convençuts que la meitat més ú votarà sí?
Apa, lamento el dubte mal-rollista final.
I ara unes entrades en el dicciorari, avui dedicat a les bestioles.
Zoorari:
Dromerari: Camell estrany i estranyat per sortir en el dicciorari. No confondre amb el dronerari, que és un animalet que pot volar i que permet filmar i escopir “sipiajus-obusos”.
Garça: Au amb tonalitats blaugranes, que emet un so en una cadència semblant a : “arça,arça,aaarrrça!”
K-mell: Animal que viu al desert amb dues gepes per guardar-hi “cosetes”, i que va de guai.
Guimeu: Mamífer que enlloc de viure a la neu, viu a prop de casa nostra.
Ós bru : Si us plau, què té a veure aquest enorme i pelut plantígrad amb el líder d’erc?
Paó real: Un exemplar vanitós, que li agrada deixar-se veure i ser admirat. Qui ha dit que s’ha de pensar automàticament en un nostre molt honorable repentinat?
Peix pallasso : Per què heu de pensar automàticament amb el peix bullit del psc? , pobre peix pallasso!!!
Pelucà: Ocell que menja peixos amb la seva bocassa, i per tant no sé què té a veure amb un gos que porta perruca.
Rhinosaronc: Animal unicorni amb problemes respiratòris que fa que perdi la veu.
Singlopòtam: Gran mamífer que viu en rius, amb ullals enormes que quan li entra aire a l’esòfag arriba a vomitar.
Soplal: Mamífer semblant al búfal, la probable mascota dels polis de trànsit.
Sucricata: Animalet simpàtic que viu al desert, mira cap a dalt i sembla despistat, però és un llépol de “cuidado”.
Tombafa: Mamífer amb el coll molt alt, però que no gira, sinó que tomba.
Trigue: Felí que sempre arriba més tard.
Valena: Enorme mamífer aqüàtic, un exemplar dels quals, va ser adoptada per l’aquari, i devia ser bellíssim perquè els cuidadors la van anomenar com la princesa de Troia.
Ximpplenzé : Mona que fa el mico. I el ximple. Amb un llavi superior… singular. Ningú no ha dit que s’hagi de pensar automàticament en una líder ppera catalana.
Zebrea: Mamífer de la savana, a ratlles blanques i negres, aquestes li pengen com tirabuixons sota barrets de copa, oscil·lant endavant i enrera, com en un moviment de pregària.
– – –