Cites, fites i paradoxes. Calaix de sastre abans de vacances.
Ferran Sáez Mateu. Ara 16.01.2013. ‘Frases fetes i preguntes sense fer’
[sobre la “deriva sobiranista” que alguns detecten avui en dia]: “[…] Pel cap baix, fa 120 anys que dura. Potser no han sentit a parlar d’Almirall, Francesc Macià o Joan Fuster. De quina deriva parlem, doncs? […] La principal objecció a aquesta sobtada ‘deriva’ que va començar fa més d’un segle és que pot acabar vulnerant la legislació vigent. Tota una altra novetat, escolti. El dia 14 d’abril del 1931 unes simples eleccions municipals van enderrocar, de facto però no de iure, de manera absolutament il·legal, la monarquia encarnada en Alfons XIII: allò no era cap referèndum. El 18 de juliol del 1936 el general Franco es va alçar en armes contra la República, cometent uns il·legalíssims delictes de sedició militar i d’alta traició. El 15 de desembre de 1976 es va aprovar en referèndum una estafa jurídica anomenada ley para la reforma política, que anul·lava la legislació franquista vigent, tot i que alhora en formava part en tant que vuitena llei fonamental de l’Estat, i generava milers i milers de perjurs: tots els que havien jurat lleialtat al Movimiento, entre ells el successor de Franco ‘a títol de rei’ Joan Carles de Borbó. Un any abans, el 18 de novembre del 1975, la província espanyola del Sàhara Occidental fou abandonada gràcies a un patètic frau de llei que afirmava que aquelles terres ‘mai havien format part d’Espanya’ i que, en conseqüència, aquella flagrant il·legalitat deixava de ser-ho màgicament. D’aquestes vergonyoses i, en general, sanguinolentes derives de la història d’Espanya se’n parla ben poc, fins i tot ara. Tampoc es parla de certes coses que va fer Martin Villa quan era ministre de Governació, i per això últimament es dedica a donar lliçons de democràcia als catalans.
Doncs, sí: resulta que la història es mou a còpia de saltar la paret. Si no fos així, els Estats Units d’Amèrica serien avui territori de Sa Majestat la Reina d’Anglaterra, Madagascar continuaria sent francès, Califòrnia formaria part de Castella i Atenes seria una ciutat més de la Corona d’Aragó. […]”
“El secretari general de l’ONU va dir a Andorra que en el cas català és aplicable el dret a l’autodeterminació dels pobles.”
Jordi Cabré a ElPuntAvui 22.12.2013: “La terminologia de la pregunta prefigura la independència de Catalunya com un horitzó més que probable a curt termini, però segur a mig termini.”
Any 2014:
Gener 2014
Jordi Turull ,CiU:
“Dir que votar divideix és propi del vocabulari espanyol del segle passat i prohibir votar destil·la preconstitucionalitat.”
A.Sánchez-Camacho,PP:
“El que porten no és el dret a decidir, per a molts és l’obligació a renunciar.”
Dolors Camats, ICV:
“El problema és de qui es nega a acceptar que el conflicte requereix una solució política.”
Albert Rivera, C’s:
“Ni Catalunya es dividirà, ni Espanya es trencarà ni Europa s’enfonsarà.”
Joaquim Arrufat CUP:
“No hi ha res a negociar, i menys demanar permís perquè els catalans decidim el nostre futur.”
Febrer 2014
Salvador Cardús
Ara,25.02.14 “A Catalunya la immigració ja és un lloc de memòria nacional i les arrels no es fan sobre el passat sinó en el futur. I per si algú en dubtava, la participació i el compromís majoritari en el procés sobiranista actual ho posen en evidència. Però sapiguem també que quan siguem independents, amb aquesta dimensió cívica d’èxit no en tindrem prou.També haurem de decidir sobre el model econòmic i laboral o sobre el model policial i de fronteres. Anem-nos fent càrrec que la majoria d’edat política comportarà moltes noves responsabilitats que fins ara hem pogut obviar.”
Març 2014
El Tribunal Constitucional espanyol diu NO a la declaració de sobirania política del Parlament català del 23 de gener de 2013: “Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà”
@josepmaguirre (Josep M.Aguirre). Professor de Dret administratiu a UdG:
“De nou troben el consens en alguna cosa, tomben per unanimitat, la declaració de sobirania del Parlament.”
@CarlesMundo. Advocat :
“El TC tomba la declaració de sobirania del Parlament, un text polític sense contingut jurídic. Algun dia anul·laran la llei de la gravetat.”
@janquim (Joan Carreras). Escriptor:
“El discurs del no persevera: no a l’Estatut, no al pacte fiscal, no a la declaració de sobirania, no a la consulta…#concòrdia#3avia”
Ferran Sáez Mateu. Ara 26.03.2014. ‘Si no som un subjecte polític, què som?’
“La construcció i tipificació legal dels subjectes polítics del segle XX solia ser casual i imprevisible. Gràcies als tiralínies dels topògrafs colonials, els kurds ara no existeixen, però l’abstracció territorial anomenada Líban, sí. Al segle XXI els subjectes polítics haurien de basar-se en la racionalitat democràtica.”
Abril 2014
LaVanguardia
‘La ineficàcia fiscal agreuja el dèficit d’Espanya. La hisenda espanyola recapta menys impostos fins i tot que Grècia (en proporció al PIB)’
Albert Branchadell
Ara,29.4.14
“Però fins i tot si la DUI tingués garantits 90 vots o més al Parlament encara quedaria la qüestió del reconeixement internacional. El full de ruta de l’ANC parteix de la idea que si la voluntat de constituir un nou estat és rotunda la comunitat internacional no podrà deixar de reconèixer aquest nou estat. I aquí és on l’ANC ha de fer un exercici de voluntarisme , perquè la història és plena de contraexemples, sense un o més padrins internacionals, amb la voluntat popular no sempre n’hi ha prou.”
Maig 2014
Joan M. Tresserras, Ara 8.5.14
“Sense el pes i la presència de Bcn, la perspectiva de l’emancipació i la construcció de l’estat resultaria inimaginable. [Com va assegurar Jaume Sobrequès] cada generació ha de reflexionar sobre el futur que vol donar a la pròpia ciutat.”
Carme Forcadell
“La votació del 9 de novembre comença aquest 25 de maig dient a Europa que volem ser un estat lliure i sobirà, que volem votar i votarem.”
LaVanguardia,15.5.14
“Barcelona serà seu d’un arxiu mundial de dades genoma. (EGA) La designació reforça el prestigi de la marca Bcn en el món de la ciència i estimula els estudis en bioinformàtica.”
Ettore Messina,entrenador de CSKA Moscou, entrevista ARA, 18.05.14
“Som en un món en què hem de trobar de manera política i no de manera agressiva solucions per protegir els drets de les minories. Catalunya té una història, una llengua i una identitat. Haurà d’arribar un moment en què les dues parts s’asseguin juntes i busquin solucions. No pot passar desapercebut que més d’un milió de persones sortissin al carrer. No conec la legislació concreta detalladament, però no entenc per què Catalunya no pot ser un país normal.”
Però mentrestant la realitat és la que és, -E la nave va, que diria Fellini- , i la vitalitat barcelonina i catalana no té aturador, malgrat els discursos de la por espanyolistes, mentre continua el declivi espanyol:
Ara, 10.03.14
‘Catalunya és el principal centre de moda a tot l’estat, (16’9%) de la facturació global 16.997Meuros, superant Madrid (16’2%) i Andalusia (15’7%). Informe Modaes.es
ElPeriódico, 24.4.14
‘La ineficàcia fiscal agreuja el dèficit d’Espanya. La hisenda espanyola recapta menys impostos fins i tot que Grècia (en proporció al PIB)’
LaVanguardia,15.5.14
‘Barcelona serà seu d’un arxiu mundial de dades genoma. (EGA) La designació reforça el prestigi de la marca Bcn en el món de la ciència i estimula els estudis en bioinformàtica.’
ElPuntAvui,20.06.14
‘El Port de Barcelona és el que més creix de tot l’estat espanyol, i obté un superàvit més gran. Ara, un decret del ministeri de Foment obligarà a destinar la meitat del benefici a ajudar altres ports espanyols.El Port de Barcelona aporta un 22’5% del total de fons de compensació interportuari , i un 17’5% dels fons per finançar ports de l’estat. En total, entre 2009 i 2013 fan suposar unes aportacions de 47’3Meuros.’
Informe OCDE per a 2014, previsions: ‘Els majors superàvit per compte corrent correspondran aquest any a Suïssa i Noruega, ambdós per damunt de l’11% del PIB. Després es situaran Holanda, 8’9% ; Alemanya, 7’9% ; Dinamarca 7’2% i Luxemburg, 7’0%. Irlanda , Eslovènia i Suècia es situaran a la vora del 6%. Corea tindrà un saldo positiu del 5’4% ; Hongria registrarà un 3’6% i Àustria un 2’9%. Espanya aconseguirà un 1’6% del PIB.’
Com sempre, ‘encuant’ els bons rànquings, encapçalant els rànquings dolents.
I volent donar lliçons als catalans de com ens anirà quan siguem independents.
Mare meva, quina creu!!!
Juny 2014
@albertlluchtw (Director General Col·legi Metges Barcelona), 15.6.14
“La immersió assegura que tots els nens i nenes parlaran, llegiran i escriuran en català i castellà. Els que ataquen la immersió estan atacant la inclusió social.”
Notícia a LaVanguardia, juny 2014 en motiu presentació biografia sobre Ortega y Gasset.
“Mogut per un impuls messiànic redemptor, el ressentiment el va acompanyar també en diversos moments. ‘A partir de 1921 o 1922 sent que la seva feina per regenerar Espanya es frustra per la incapacitat del ciutadà espanyol d’entendre allò que necessita, cosa que l’exaspera i, com a bon impulsiu, acaba portant-lo a una forma de rancúnia que neix de la vexació aliena, de l’insult i el menyspreu que pateix, i en no ser digerits li provoquen supèrbia.’
A la Guerra Civil, va creure que Franco era el mal menor i va optar per ‘una retirada silenciosa, ja que va considerar que l’esclat de conflictes emocionals impedia l’enunciació nítida de la veritat.’ […]”
Què, la cosa aquesta de la mentalitat espanyola ve d’ara o ve de lluny?
Amb aquests referents, per què encara hi ha persones intel·ligents catalanes que accepten de subordinar la seva dignitat a una nació que no és la seva i que ha produït tipus així de personatges?
Ramón Jáuregui 26.06.2014 a Els Matins de TV3
En aquesta entrevista, Jáuregui ha explicat una conversa que va tenir amb l’expresident Jordi Pujol arran d’uns articles en els que defensava que Espanya ha de ser conscient de la singularitat catalana. “Va ser una conversa molt grata i reconeguda”, ha compartit, “però em vaig quedar amb la sensació de que la voluntat conciliadora de CiU en aquest procés de conviure durant anys s’ha acabat.” “Em va fer molta pena adornar-me que el procés ja no el dirigia CiU”, ha conclòs.
30.06.2014
Els futuribles , candidats a Secretari General de PSOE, Sánchez i Madina. Tots dos parlen clar: el poble català no té personalitat jurídica per a consultar pel seu futur en llibertat.
Val. Consta en acta.
Quanta volta lingüística per no acceptar la idea que la societat catalana ha canviat de parer ! Legítimament, democràticament i inexorablement.
Quanta volta semàntica per no acceptar la idea que si la UE, una estructura superior, fes amb Espanya, el que Espanya fa amb Catalunya, Jáuregui mateix i tot l’estat espanyol es queixaria amargament, i ben probablement hi hauria un acabament de la voluntat conciliadora de PSOE i PP , una desafecció espanyola cap a Europa, vaja.
Ferran Mascarell, Ramon Espadaler. Al govern de Catalunya, l’un provinent de PSC, l’altre d’UDC. Gent d’ordre. Els consideraríem transgressors, malparlats, arrauxats?
Jo tampoc. Bé, tot i això aquests darrers dies de juny han dit el següent, avaluant les actuacions del govern espanyol:
Ferran Mascarell: “El comportament del govern espanyol en l’afer del retorn, ara aturat, dels papers de Salamanca, està sent indigne.”
Ramon Espadaler: “Les declaracions del ministre Fernández Díaz, sobre l’increment terrorista en una futura Catalunya independent són immorals.”
Afegim també Santi Vila, conseller de Territori. En assabentar-se del projecte del ministeri espanyol de Foment, de gravar el 50% dels beneficis del Port de Barcelona per finançar els altres ports deficitaris, ha parlat de “despropòsit”, i de “segrest dels beneficis”.
Si tres consellers assenyats, equilibrats, conciliadors estan saturats de les actuacions dels seus homòlegs espanyols, imaginem-nos quines altres ofenses arriben periòdicament de les estructures extractores del govern de Madrid?
Què més estem disposats a entomar?
Quant de temps més aguantarem?
Quanta indignitat més? Quanta immoralitat més? Quin segrest més?
Què en diuen d’això, els partidaris de la tercera via, de l’entesa, del pacte amb Espanya?
Per cert, parlant dels folletsfederalistes, recanvi al capdavant del PSC.
Abans, al març, un article ‘renovador’ a l’Ara.
Col·lectiu En Canvi Permanent PSC (Juli Fernàndez,Núria Parlon,Alícia Romero,Xavier Sabaté)
02.03.2014 al diari ARA
“Canvi per una nova Catalunya social. Les catalanes i els catalans ens enfrontem a dos grans reptes: la gravíssima crisi econòmica i social per una banda i la relació de Catalunya amb Espanya. […] Pel que fa a les relacions de Catalunya partim de la base que es farà la consulta que desitja la majoria del poble. Nosaltres també la volem i treballarem per dur-la a terme. La nostra opció és la de dotar-nos d’una nova Constitució que ha de consagrar una Espanya federal en què la personalitat nacional de Catalunya ha de quedar plenament reconeguda i respectada.Catalunya necessita un PSC fort, amb veu pròpia també a les Corts, generós, que sumi i eixampli, sensible als moviments socials més progressistes i transformadors[…] Un PSC amb alternatives valentes i clarament transformadores, catalanistes -que vol dir que afavoreixin les catalanes i catalans-, i que contribueixi a capgirar una Catalunya i un món injustos que requereixen d’una voluntat i actitud en canvi permanent.”
Déu n’hi dó amb el resultat d’aquesta valentia transformadora en canvi permanent: Nou líder polític PSC, Miquel Iceta. Molt nou.
Per cert, parlant del nou líder del PSC, de ben segur que sap qui va ser Rafael de Campalans. Segur que ho sap, perquè n’és el president de la fundació. Ho recordem:
Rafael de Campalans, enginyer, polític, professor universitari. En honor del qual, la fundació de les idees, el think tank, del PSC porta el seu nom.
El dia 11.02.1923 Rafael de Campalans va pronunciar una conferència, El socialisme i el problema de Catalunya, i va dir:
“Per sentir el fibló dolorós de la nostra opressió, per redreçar-nos davant les vergassades de l’Estat espanyol, per avergonyir-nos amb l’oprobi de la nostra condició de ciutadans d’un poble esclavitzat, cal que tinguem una plena consciència de la nostra voluntat d’homes lliures i dels atributs de la nostra dignitat d’éssers humans. I ens cal també un mínimum de finor espiritual[….] Que hi ha algun català que no sent encara l’opressió de Catalunya? Pitjor per a ell!!”
(dediquem aquesta cita al nou líder del PSC, Miquel Iceta, que suposem tant de respecte i honor deu professar a un dels mestres ideològics del seu partit)
Juliol 2014
James Ostos, ambaixador dels EUA a Espanya.
Declaració sobre el procès sobiranista a Catalunya, 01.07.2014, fetes a Madrid!!!, esmorçar a Nueva Economia Fórum :
“Les coses canvien, i qualsevol empresa ha de pensar en el futur. Les empreses s’adaptaran a una Catalunya independent.”
Hem començat el desembre del 2013 i hem arribat a juliol de 2014.
Per acabar, viatgem en el temps. Una el·lipsi cap enrere.
Segle XVIII
Montesquieu: filòsof francès, -i polític : president del parlament de Bordeus-
Considerat precursor del liberalisme, i promotor de la teoria de separació de poders.
Escriptor, ingressa a l’Académie Française, 1727 i a la Royal Society d’Anglaterra el 1731.
Persona d’ordre, vaja. Doncs bé, va escriure:
“Una cosa no és justa pel fet que sigui llei. Ha de ser llei perquè és justa.”
Segle XIX
Victor Hugo, novel·lista, poeta, dramaturg francès. Va dir:
“Hi ha una cosa més forta i poderosa que tots els exèrcits del món, i aquesta cosa és una idea duta a terme a temps.”
Dicciorari:
Avui també aportacions de : El club de la comedia, (española)
Títular de ElPuntAvui : “Artilleria verbal. Rajoy i els seus ministres han intensificat des de principi d’any els atacs contra Catalunya. Negacionisme i amenaça, principals arguments.” 31.1.14
Abracadabrant: 1.Sorprenent en grau superlatiu. 2.Tan sorprenent com la xerrameca de dirigents polítics que, enlloc de gestionar bé els recursos que administren en el seu ministeri, parlen.
‘Hi ha famílies que no s’han reunit per Nadal com feien sempre perquè els procés els ha dividit.’ Jorge Fernández Díaz,03.01.2014
‘Demanar el que és possible és sensat, demanar el que és impossible [la consulta] és altament perillós.’ J.M.García-Margallo , 08.01.2014
‘Als militars els preocupa que alguns partits catalans puguin posar en qüestió la unitat d’Espanya’ Pedro Morenés, 09.01.2014
‘Mentre jo sigui president, no hi haurà ni consulta ni independència.’ Mariano Rajoy,20.01.2014
‘Les balances han provocat enfrontament i se n’ha fet un ús indegut.’ Cristobal Montoro , 28.01.2014
‘[El procés català] No és un tema especialment important [per als mercats], perquè no hi haurà referèndum ni independència.’ Luis de Guindos, 30.01.2014
Xerrameca: 1. Fet de parlar sense substància. Per exemples, els anteriors. 2. Veure Abracadabrant.
i
Zeta : Miquel, epígon del cardenal Richelieu, matèria gris, cervell a l’ombra dels presidents, que finalment ha donat un pas endavant per posar-se sota els focus. Amb la seva capacitat, esperem que no li falti voluntat per honorar els seus antecessors, entre els quals en Rafael de Campalans, i ser digne del seu llegat.
– – – – – – – – – – –