Memorandum

Jaume Vall

ANC. Homenatge

Deixem per al proper post les invectives “d’ells” contra “nosaltres” durant la transició.  Pot esperar.
Avui toca fer partícips a tots els lectors d’un regal especial. Toca homenatjar l’ANC per la feina i pel risc de ser el centre de l’odi unionista. Ho farem publicant una versió catalana de la cançó del Bruce Springsteen  “American Land” que ens ha fet arribar una territorial del Maresme.  “Catalan Land”. Moltíssimes gràcies. 
A l’original, el Boss fa homenatge  a tots els emigrants, polonesos, irlandesos, alemanys, italians, a tots els que arribaren al país de les oportunitats amb el desig de prosperar ells i les parelles que momentàniament havien de quedar-se al lloc d’origen.   La il·lusió, -i la ingenuitat- de creure que la terra americana els resultaria el paradís. I el preu que alguns van haver de pagar. La lletra és emocionant. I la música absolutament engrescadora. Recomano de posar-se Youtube  American Land,  llegir aquesta versió i  gaudir de tot plegat.
M’he permés  de traduir a l’anglès  aquesta adaptació.  Segur que hi haurà alguna falta. Dispenseu, i si voleu, la corregiu. 

          

Catalan Land
           Aquesta terra nostra, this  Catalonia land,

            ha viscut per ésser lliure i fer lliure els ciutadans,

            ha estat una cruïlla d’àrabs,grecs,romans, i gals,

            amb benvinguda a voltes, i a cops pacte de sang.

 

            Anys seixanta, terra promesa, i anhelar el 75,

            amnistia i llibertat, i baixes a mig camí,

            als camps,  l’obra,  i polígons, la Seat i Nissan,

            l’èxit com castellers,  la força de moltes mans.

 

            “Hasta nunca  señoritos”,  i moltes ganes d’emigrar,

            fardell, maleta  amb vímet i pressa per menjar,

            trens pleníssims que ara arriben a Hospitalet i Cornellà,

            un país nou i una terra, per créixer-hi i estimar.

 

            D’un país amb quatre planes, tres carenes i cinc ports,

            enfortit per els  García, pels Fuentes i Llauradós,

            pels Xiulong, pels Bergamasco, pels Ahmed, pels Stoikhov,

            pel  treball, pels seus els  impostos,  l’accent i la suor.

 

            La Xina i l’Indostàn, tenda oberta fins a la nit,

            hi ha riscos a la bastida, hi ha homes del Magrib,

            suportar ties Carmetes, són braços d’Equador,

            i són tantes amanides, amb Subsahara color.

 

            Sigueu els de cor noble i durícies a les mans,

            sigueu pròspers, i feliços, fecundeu la nostra terra,

            i afegiu-vos en la lluita quan ens calgui defensar,

            la llengua, el dret,  la bossa,  la història i la senyera.

 

            Estem a la cruïlla,  la paciència s’ha acabat,

            aquest segle que comença el volem amb pàtria plena,

            pels que encara ens volen tòrcer, i ens volen fracassats,

            al damunt dels nostres cants, (lliures), onejarem una senyera.

 

            “Adiós España una y grande , adiós toritos bravos”,

            ara s’obre la finestra,  ara és temps de respirar,

            ja mai més volem  tutel·les , tenim seny i som ben macos 

            arriscarem en llibertat, guanyarem i serem grans.

 

            Aquesta terra nostra, this Catalonia land,

            ha viscut per ésser lliure, i fer lliure els ciutadans,

            ja mai més volem tutel·les , tenim seny i ja som grans,

            freedom is what we want, for our  Catalonia land.

 

           Cançó adaptada d’ “American Land” de Bruce Springsteen            



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent