Coses que passaran (1)
De les grans reformes estructurals que ha de comportar la independència, i de la regeneració de la democràcia, la major justícia social i la prosperitat econòmica que vindran amb la República catalana, ja en parlaran d’altres molt millor que no pas jo. I també espero que ningú no oblidi la resta de la nació, perquè la llibertat del Principat és només el primer pas.
Aquí, en canvi, m’esplaiaré en els detalls i les anècdotes que fan il·lusió, que emocionen, que fan de bon imaginar…
Per exemple, un dia de primavera d’aquí a molts anys, una nena txeca de primària estudiarà les capitals d’Europa, i farà allò de “França, París; Itàlia, Roma; Polònia, Varsòvia; Lituània, Riga i Catalunya, Lisboa”. I el pare li dirà: “Has de repassar més els últims: sempre confons Lituània amb Letònia, i Catalunya és Barcelona, no Lisboa, que és la capital de Portugal.”
Per exemple, entrarem en un hotel i el recepcionista ens demanarà: “What are you from?” I direm: “Catalonia.” I invariablement ens respondrà amb un “bon dia” somrient, seguit d’un “visca el Barça!” que a uns quants agradarà molt i a uns quants farà molta ràbia.
I tot serà normal. I ningú no s’hi fixarà.