Carta a casa

Sembla ser que per fi als Balcans hi ha arribat l’hivern de debò. Com a prèvia de la neu i el fred, la setmana passada la boira ja va començar a escampar. Després de setmanes de no veure’l, el sol torna a sortir, si més no a estones.
Skopje està enclavada a la vall del riu Vardar, entre muntanyes altes. Fins ara, aquest hivern el temps estable ha estat especialment favorable perquè la boira s’hi quedés enquistada durant setmanes. Un temps que més enllà de fer els dies d’hivern grisos i humits afavoreix uns índexs extremadament alts de contaminació, tant a Skopje com a la majoria de ciutats del país. La contaminació de l’aire ve sobretot dels cotxes, les fàbriques i les xemeneies de les cases. El trànsit intens de cotxes i autobusos hi és arreu i constant, en una ciutat plana i allargassada que seria perfecta per bicicletes i tramvies. Moltes fàbriques, algunes directament a dins de la ciutat, encara no tenen els filtres necessàris. I les xemeneies de les cases expulsen el fum de la llenya cremada. Al sud, a Grècia, també estan augmentant el índexs de contaminació de les ciutats des de que molta gent torna a cremar llenya per poder-se escalfar. Fins ara l’única mesura del govern per reduir la contaminació és la promesa d’ajudes per netejar xemeneies, a banda de recomanar que no es faci esport al carrer i que embarassades i gent amb problemes respiratoris es quedi a casa els dies de més contaminació.
Però el clima i la geografia no són els únics motius que fan que la contaminació i la boira romanguin immòbils durant setmanes enganxades als carrers de la ciutat, des del 1963 fins avui l’urbanisme també hi ha ajudat. A partir del 1963 la ciutat, després del terratrèmol que en va destruir bona part, es va reconstruir amb blocs de pisos alts que van començar a impedir que l’aire circulés com abans. I aquests darrers mesos, amb el “projecte Skopje 2014” hi està acabant d’ajudar. Més enllà dels criteris urbanístics, estètics, històrics o identitaris sobre els edificis i monuments que s’hi fan, la construcció de grans edificis massissos a la vora del riu dificulta encara més la circulació de l’aire.
A través de la boira, des de que la terra va tremolar fa poc més de 50 anys fins avui, podem resseguir bona part de la política urbanística de la ciutat. Des del transport fins a la bombolla immobiliaria actual (aquí encara s’està inflant), des de la fàbriques i blocs de pisos dels anys seixanta fins a la construcció de la identitat nacional a través d’estructures de formigó.