IMATGES I COSSOS
?
Et
retardes.
Avanço la teva abraçada acariciant els meus
braços com tu ho faries.
Avui has esquivat dir-me el moment, l’hora exacta, que em faràs teva després de
mirar-me als ulls.
Per això et retardes.
Demores la teva boca.
Sense saber de la teva arribada el meu cos t’anhela com l’aigua a les seves
vores.
No per pressentits els teus passos són menys esperats, menys secrets, menys
necessitat.
Espera’m nua, vas dir ahir, xiuxiuejant paraules equidistants als nostres
braços.
Espera la meva veu com jo espero la teva llengua, vas dir ahir amb veu de
proximitat.
Espera la meva boca com jo anhelo el teu pubis i la teva aigua, vas dir com
cada dia que em busques.
Espera’m per trencar l’espiral vital que és un parèntesi incolor.
Espera’m per donar-me el color de la teva recòndita intimitat, el teu bategar secret,
la teva luxúria i el teu amor, tancats al llaç de la carn i l’estima.
Espera’m nua.
Espera’m, com esperes al sol pronunciar-se a la teva esquena.
Espera’m per ser junts alba que tremola en passió desconeguda.
Sigues la primera vegada de la meva llengua profunda, també avui.
També aquesta tarda passatgera i esquiva que capturem amb els nostres cossos
junyits.
Espera’m nua, vas dir ahir.
Si vols llegir la resta del text, clica “Vull llegir la resta…”
Ara,
avui, són els teus passos els que s’acosten a la meva estança.
La meva nuesa és preàmbul.
La meva pell, parèntesi circular que emergirà anhelós al frec minúscul de les teves mans d’alba.
Entres en l’estança i ho fas en mi.
Entres al meu cos hospitalari, enfebrat davant de la
teva sola mirada, al mínim frec del teu alè més
tebi.
M’abraces sense deixar de contemplar-me i
sentir-me néixer entre les àncores dels teus braços.
Recorres, sense permetre que el meu cos blanc es desprengui de les teves mans,
les meves cuixes.
Espera’m nua, et vaig dir ahir, em xiuxiueges lleument.
La meva roba interior es desfà als teus dits.
Repte a les teves mans amb la meva rebel·lia limitada.
Sóc onatge entre elles, sotmesa en el dolçor de les teves carícies i frecs.
El meu cos obeeix el dictat de la teva pell.
El meu cos és la teva pell, es fa en ella, és fet i constància per les teves
mans.
La meva
roba interior es desfà a les teves mans.
I em beses els malucs que s’agiten.
I llepes la meva esquena fent dolços solcs salivals.
La teva llengua és melassa i ambre, camí i drecera del plaure, per ell i en ell
desplegada sobre la pell, estesa després d’ella.
Viatgera incessant dels meus pits, la teva
llengua inicia de nou la senda que conec.
Ara, estén-te sobre el llit, em demanes sense deixar de contemplar-me.
No tanques els ulls.
Dóna’m la teva vista, la teva mirada. També.
Dóna’m el que veuen els teus ulls. Dóna’m la realitat que interpreten les teves
pupil·les enceses.
Fotografies la meva esquena vibrant.
Captes la humitat incipient del meu sexe.
Fotografies
l’espasme sotmès a la tebiesa del meu clítoris subjugat a la teva boca.
Prens el meu cos amb ulls estranys i aliens.
La càmera simula ser tu, la teva mirada única.
Jo dirigeixo la meva mirada a l’objectiu, encesa al mateix plaer que ens
sustenta.
Jo dirigeixo els meus ulls a la recerca dels teus, profund abisme en el que no
temo al naufragi, al qual m’entossudeixo a arribar cada alba que no estàs
pròxim.
Arqueja el teu pubis, em demanes.
Obre les teves cuixes i frega amb la palma de les teves mans la pell on s’inicien.
Pensa’m mentre em sents, mentre m’imagines.
Fotografies les meves cuixes, obres el meu sexe i apropes la teva mirada a la
seva humitat sense límit.
Fotografies la meva boca.
Fotografies
els nostres petons més profunds.
Captes la penetració de la teva llengua de foc als meus llavis. En tots.
Fotografies el meu cos, els nostres cossos, el nostre amor, el nostre desig.
Captes el plural, no sol carnal, que ens hem convertit.
La teva mirada es fon de tal manera amb els meus ulls que ja no puc mirar-me
sinó en tu, el meu amor, quan fas teu el meu cos i el meu desig.