SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

VESPRADA AGONITZANT de PURA MARIA GARCIA

Totes les nits,

el ventre fosc del cel

s’obri,

recrema la vesprada

agonitzant,

vermella.

No és justa la foscor

amb les estrelles:

teix una escala

que les ofega si ascendeixen

i apaga la seua llum.

Hi ha un sacrifici còsmic

cada vegada

que un astre

accepta el mos de l’univers

i, sense ira,

deixa el seu origen

per habitar la foscor a la llum arrencada.