Publicat el 19 d'agost de 2010
CREURE
Mechanics by K.HEINZ OMET
Creure
em genera una sensació
semblant a un terratrèmol.
La idea
repta els passadissos
del pensament,
imaginat mirall,
causalitat acaçada per la raó,
projectada
sobre l’esquena
dels dubtes circulars.
Un fanal
il·lumina
el racó
on dormia la resposta,
un perquè que es fon
vençut
pel diàleg de la veritat
i la seua penombra,
la mentida.
Creure
aniquila el batec
de la vigília.
Em fa deure’t la paraula
i compartir-la,
obrir la nansa
invisible,
sentir l’aixopluc on viu
la meua ment,
pendent de satisfer
la prova
de la creença.
Creure
és la ferida secreta
que retalla
la dictadura
de les hores i els límits.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de EXPERITEXTS per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Jo he après a creure només en un bosc mínim, en una economia sentimental de subsistència. No és un bon temps per a despeses de sal quan hi ha tantes ferides obertes. Salutacions.