Publicat el 25 d'abril de 2010
MOMENTS
COTTON IN THE SKY by JESUSEGE
L’enyorança s’acostuma al present i als seus propòsits, cobra intensitat i és metàl·lica traïció de la memòria, ferida lleu, ressó d’ahir pausat en la distància.
Hi ha dies en que l’enyorança és una pedra.
Hi ha dies en que les coses semblen els llavis d’allò no pronunciat.
Hi ha moments massa lluny.
Hi ha moments en que l’enyorança es la presència que en mi ocupes.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
“Hi ha moments en què l’enyorança es la presència que en mi ocupes”… Certament, no cal anar a buscar l’enyorança, o la nostàlgia, fora d’una mateixa. Tots els sentiments i les emocions són molt físics. Com la poesia.