SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Ahir eren imprecises les hores,
criatures estranyament abstractes ,
entre llàstimes  i veus vulnerables,
entre espies que escarceraven rellotges
i discretament  acaronaven els somnis.
La ingratitud era un jardí
on no cabien els teus ulls.
Cadenes com estrelles de llàgrimes
urgien a les meues mans en els minuts absents:
el tic-tac còmplice,
una palometa peresosa,
un gratacels sense pell,
l’estupor d’un camí,
la raó i el seu present…
L’ahir era una baralla de naips mutus
que esmicolaven els dies
versemblants,
aquell temps involucrat.